Hem d'educar-nos en l'autoprotecció

La societat on vivim afronta cada cop reptes més complexos de seguretat. El delinqüent s'adapta als nous temps més ràpid que la llei i, aquesta, en diferents ocasions, queda desfasada per donar una resposta òptima als desafiaments actuals.

Robatoris cada vegada més sofisticats, furts aprofitant distraccions que podem evitar i agressions físiques a la lleugera, amb arma blanca. Aquest és l'ordre del dia que s'ha instaurat al país i que, si no el revertim, continuarà tendint a destruir la protecció dels drets que tant ens ha costat guanyar.

Fa uns dies, un alumne del meu curs de Vigilants de Seguretat, d'origen llatinoamericà, em va fer un comentari que em va fer reflexionar. Va dir: "Fa uns anys vaig marxar del meu país per buscar-ne un altre de més segur on viure. Ara observo horroritzat moltes de les coses que veia al meu país d'origen i que pensava que no veuria mai aquí. Barris fora de control, baralles amb matxets i armes de foc, menors d'edat molt joves consumint drogues dures i delinquint cada cop amb més freqüència..."

I és que el poder formal, és a dir, les institucions, les lleis, i les forces i cossos de seguretat, no abasten totes les necessitats de seguretat que tenim els ciutadans. La policia no es personarà immediatament, al minut 0, en patir nosaltres un robatori o una agressió; es necessita un temps de reacció. I és per això, entre altres motius, que cal educar-nos en l'autoprotecció.

El psicòleg Abraham Maslow, en la seva piràmide, ja va definir la seguretat com una necessitat bàsica, només per sobre de les necessitats fisiològiques (respirar, alimentar-se, dormir...). Dediquem, però, prou temps a prevenir-nos davant dels perills actuals?

No podem esperar, com a bons ciutadans que som, que tota la feina de protecció recaigui en la policia. Fer de la nostra una societat segura és un compromís col·lectiu, de tots.

Una bona feina de prevenció personal ens ajudarà a evitar la majoria d'incidents i emergències de seguretat que ens puguin aguaitar. Estem atents al nostre entorn quan sortim al carrer? Utilitzem els nostres sentits? O desconnectem la vista mirant el mòbil i l'oïda escoltant música? Portem la cartera a la vista? Portem un esprai de gas pebre homologat a sobre per repel·lir un intent d'agressió? Sabem fer una RCP que pot salvar una vida?

La llei no permet la passiva vulneració dels nostres drets mentre no acudeix la força institucionalitzada al nostre auxili. Podem actuar, fer ús de la legítima defensa, en defensa nostra o de terceres persones. Cuidem-nos i cuidem als altres.

Robert Monzonis Gomez

Director de Seguretat

Psicòleg Jurídic

Professor en Seguretat Privada