Exposició crítica sobre la Setmana del Mar a la Sala de Vilanova

En el marc de l'exposició 'Rèquiem per a una Setmana del Mar: de Sant Pere a Sant Pere', oberta a la Sala de Vilanova, es va celebrar dijous passat un col·loqui sobre els cartells anunciadors d'aquesta festa que va aportar nombroses crítiques sobre la reorientació que la Setmana del Mar va suposar per la festa dels pescadors al llarg dels quaranta-quatre anys que la nova denominació va estar vigent (1971-2015).

En el primer dels plafons que acompanyen la mostra dels cartells que van il·lustrar aquestes festes es diu que la Setmana del Mar "va néixer com a un brot del franquisme tardà en un intent de relligar la tradició popular de les festes marineres de sant Pere, essencialment la revetlla, amb la ranera de la dictadura de Franco".

Militars i vaixells de guerra

Un dels fets més significatius del nou enfocament de les festes dels pescadors va ser la incorporació d'una notòria presència militar, amb ampli desplegament de mariners i vaixells de l'Armada, que causava malestar a la platja.

Isidre Roset, l'organitzador de la mostra, va recordar en declaracions a l'Eix que "venien molts vaixells de guerra a la festa i es convidava la canalla a pujar-hi i visitar-ne l'interior, en un acte que s'anomenava 'bautismo de mar'. Es feia franquista la festa i també se la militaritzava".

Josep Gámez, pescador jubilat i exmembre del capítol del Pòsit, va explicar que "quan es va presentar a la Confraria la idea de fer la Setmana del Mar, l'Eusebi Ferrer, que era el president, va dir: "Home, podem fer la Setmana del Mar, però no s'ha de perdre mai el nom de sant Pere. S'ha de dir Setmana del Mar-Festes de Sant Pere o Festes de Sant Pere-Setmana del Mar".

Gámez va afegir que "en aquella època els militars manaven molt a Baix a mar. La normativa sobre la pesca la portaven ells i això molestava. No va ser fins que el Domènec Bardí va ser president del Pòsit que la presència dels militars a la festa es va acabar".

En el debat sobre els cartells hi van participar Xavier Capdet, llavors galerista i organitzador del concurs de cartells de la Setmana del Mar; M. Victòria Canyelles i Pastó, dibuixant guanyadora d’aquest concurs els anys 1980 i 1984; i Maria Rosa Taulés Calaf, ceramista i en aquell moment professora de l'Escola Art.

Taulés va establir un símil entre el fet que després de la guerra al carnaval s'anomenés 'Fiestas de Invierno' i que a començament dels anys 70 les festes de Sant Pere passessin a dir-se Setmana del Mar. Es va declarar sorpresa que aquesta denominació s'hagués mantingut durant 44 anys.

El pinzell que va pintar el canó

En la mateixa línia, el ple de l'ajuntament va decidir l'any 1974 posar el nom de "Plaza de los Héroes de la Armada" a un espai públic de Ribes Roges. La Marina va cedir un canó de tub llarg i un parell d'obusos per presidir el centre de la plaça.

Uns anys més tard, el 1982, el canó va aparèixer un dia mig pintat de color de rosa. El setmanari 'Villanueva y Geltrú' detallava que s’havia recobert del mateix color la part superior dels projectils. Igualment aparegué un signe de la pau dibuixat sobre el monument.

L'exposició de la Sala mostra, com aportació nova i important, el pinzell amb el qual un jove anomenat Jaume, que prefereix que no surti el seu cognom, va fer la pintada de color de rosa sobre el canó.

Aquesta no va ser l'única. Un grup on es trobava el pintor Lluís Amaré, que llavors tenia 18 anys, i el seu germà, objector de consciència, van intervenir en una altra. Amaré recorda que l'acció "es va fer a plena llum del dia" i que "ben aviat va arribar un desplegament de cotxes de la guàrdia urbana. Però veïns de la zona es van solidaritzar amb nosaltres dient als guàrdies que, si se'ns emportaven, que se'ls enduguessin a ells també". El Lluís i un altre company, de qui no recorda el nom, van ser multats. "La sanció, que anava augmentant d'import a mesura que no es pagava, va ser finalment retirada per l'ajuntament després d'una intervenció del regidor Francesc Surroca".

Cinc anys més tard, el 1987, els dos obusos clavats al peu del monument van ser arrancats.

La mostra restarà oberta fins el 23 de juliol.