Històries d’un llac

Al seu llibre Léman. Légendes d’un lac (Éditions Nevicata) l’autora afirma que «el llac Léman és una criatura vivent al mateix temps que llegendària entre Suïssa i França». En dona fe el viatger que s’hi acosta i n’han escrit les impressions els escriptors que se n’han sentit fascinats.

El Léman, que té forma de mitja lluna, és un llac nodridor per a l’ànima que invita a la contemplació: les seves aigües reflecteixen els cims de les muntanyes alpines i les voreres verdes d’arbres i vegetació frondosa, si bé a la ciutat de Ginebra les voreres del Léman són un llarg passeig que procura aire per respirar i esbarjo per als vianants com nosaltres en una tòrrida jornada de juliol.

El petit llibre d’Isabelle Falconnier no és una guia, adverteix l’autora, tot i que el lector el pot dur a la bossa i llegir-ne els capítols asseguda en un dels bancs de que tant en tant queden lliures al passeig a la vora del llac. Isabelle Falconnier, que s’ha criat a les seves ribes, fa un homenatge al Léman a través dels escriptors dels quals dona notícia de la seva estada en indrets a la vora del llac, i comença citant Jean-Jacques Rousseau, que va sojornar a l’alberg de la Clef amb la seva iniciadora i protectora Madame de Warens de la qual n’hem vist el retrat a Les Charmettes, on està situada la casa del filòsof que es pot visitar als afores de Chambéry.

A La Nouvelle Heloïse, Rosseau va mitificar el lloc de Clarens, on anys després hi sojornarien joves poetes romàntics com lord Byron, Coleridge i Wordsworth, que van alçar ben amunt la flama dels anomenats lakits: un moviment artístic que celebrava i estimava els llacs. En una vil·la a les portes de Ginebra s’hi van instal·lar dues parelles: el poeta Shelley acompanyat de la seva futura esposa, Mary Godwin i de la bella Claire Clairmont, amant tant de Shelley com de Byron. D’aquesta estada, considerada escandalosa pels vilatans, en van parlar tant els diaris de Ginebra com els de Londres. Sembla que l’estiu de 1816 va ser molt plujós i és en aquest ambient que Mary Godwin, futura Mary Shelley, va escriure la seva obra mestra: Frankenstein.

La llista de poetes i escriptors que van seguir les traces iniciades per Jean-Jacques Rousseau als environs del Léman és llarga: el també filòsof Voltaire, que va alçar el seu château a Ferney que vam visitar, René de Chateaubriand, Alphonse de Lamartine,  Victor Hugo, Romain Rolland, Lleó Tolstoi.

Durant molts anys, des del 1954 fins al 1979, Mercè Rodoreda va viure a Ginebra i el llac Léman va ser un punt de referència en aquella estada solitària a la neta i tranquil·la ciutat Suïssa de parla francesa. A Ginebra Mercè Rodoreda es va dedicar en cos i ànima a escriure una obra literària la rellevància de la qual no ha fet més que créixer. Vora les instal·lacions de les Nacions Unides, on havia començat a treballar el seu company Armand Obiols, Mercè Rodoreda escrivia amb passió en una de les habitacions de l’apartament situat al número 19 de la Rue Vidollet, tal com reporta Mercè Ibarz al llibre Rodoreda. Paisatges (Institut d’Estudis Catalans, 2021), amb fotografies de Carme Esteve. Hi vam ser a la porta mateix, del gran edifici, i en un petit establiment a la vora del parc que Mercè Rodoreda sempre veia verd des de la seva cambra on també veia el Mont Blanc, vam prendre un té fred: la calor d’aquest dia 22 de juliol de 2023 era forta com el nostre desig de visitar les cases dels escriptors, en el cas de l’apartament de Mercè Rodoreda encara que només fos de vista.