La mort altre cop

A l’abril del 2013 escrivíem en aquest mateix espai un text que sota el títol Complir les promeses explicàvem el desenllaç d’una historia que va protagonitzar el mestre Antoni Benaiges que havia exercit el seu magisteri a Vilanova i la Geltrú. El mestre havia fet una promesa al seu alumant: els portaria a veure el mar. No ho va poder fer ja que va ser, assassinat pel feixistes al mateix juliol del 1936. La mort violenta va truncar aquell promesa. La tràgica historia va ser explicada destrament a través d’una exposició fotogràfica “Desenterrant el silenci” confeccionada per Sergi Bernal i en un posterior llibre “Antoni Benaiges, el Mestre que va prometre el mar”, de Francesc Escribano, Francisco Ferrándiz, Queralt Solé i amb fotografies de Sergi Bernal. Dos document d’una vàlua històrica extraordinària que van poder veure’s a la nostra ciutat.

L’exposició i el llibre van ser fruit  del seguiment de la vida i l’obra del mestre Antoni Benaiges per part del fotògraf Sergi Bernal, que fent un reportatge del desenterrament d’unes víctimes de la repressió falangista al principi del cop militar que estaven en una fossa comuna de La Pedraja, s’assabenta, a través del record d’alguns veïns, de que és possible que, entre els allà enterrats hi hagués un mestre català que estava destinat a Bañuelos. A partir d‘aquí la vida i l’odissea de Benaiges comença a prendre protagonisme i fer-se història. Benaiges nascut a Mont Roig del Camp va fer de mestre a Vilanova essent un dels impulsors i practicant de les tècniques del pedagog Celestine Freinet, tècniques que donen un protagonisme cabdal els nens i nenes en el seu propi procés d’aprenentatge i educatiu, els fa el centre de l’educació i aporta tècniques innovadores en els processos d’aprenentatge. Va estar també a Madrid i va fer de professor a les escoles de Vilanova i a l’any 1934, des de Vilanova enviat a Bañuelos de Bureba a on va protagonitzar un canvi radical a  l’escola i a la vida del poble amb la publicació d‘un seguit de revistés escolars, seguint les mateixes tècniques Freinet, que tenen un alt valor pedagògic i documental. No tothom però va veure els canvis en l’educació com un element positiu. Va haver d’enfrontar-se a l’ancestral incultura i desconfiança d’unes classes baixes a qui se’ls negava qualsevol millora i educació per mantenir-les submises. Ell va voler canviar-ho a través de l’educació. Els feixistes van truncar aquesta aventura i ho van fer de manera brutal, torturant i assassinant al mestre just a l’esclat de la revolta militar i feixista. La seva condició de socialista possiblement hi va influir però també, en especial, la seva condició de mestre i de mestre que volia convertir l’escola en una potent i necessària eina de transformació i millora de les condicions de vida d’aquells pobles i de la societat en general. Aquets fou el seu pecat. Valorar a les persones i la seva capacitat de millorar.

Un amic de Benaiges va enviar aquesta carta a les escoles de Vilanova per trametre la notícia del seu assassinat:

«A la Escuela Nacional de Villanueva y La Geltrú.

Estimados profesores y niños de Villanueva: Os dirijo estas Iíneas para comunicaros la Siguiente noticia: Vuestro profesor que lo fué en años anteriores, Don Antonio Benaiges Nogué  ha sido asesinado por el territorio  fascista, os pongo en comunicación para que Vs. lo hagan con su desconsolada madre. Fué asesinado el 25 de julio 36, yo me he escapado de las filas fascista, por lo cual me encuentro en Bilbao. Os ruego encarecidamente lo comuniquéis a su madre y hermanos. Esta enterrado en lo monte de Villa Franca Montes de Oca. Quien os comunica es Demetrio Saez de Bañuelos de Bureba, Provincia de Burgos, Partido de Briviesca. '

Para contestar cuando cese el movimiento•.(1)

La carta ben segur que no va tenir resposta. Les circumstàncies repressives posteriors a la guerra ben segur ho van impedir. El “movimiento” lamentablement va durar masses anys.

La mort va causar un profund impacte sobretot entre els seus companys del CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada) i el president del mateix a Vilanova i la Geltrú, Patricio Redondo escriu en el Butlletí de Comitè de Defensa Local (amb el pseudònim de Paco Itir) en els seus números del 24 i 29  de novembre sengles articles en la secció “Ejemplos” (2) laudatoris de la feina i valors dels mestre assassinat.

Al llarg d’aquest anys s’han organitzat actes de records del mestre Benaiges, exposicions, pel·lícules i obres de teatre.

Però vet aquí que la feina per recordar a una bona persona, un bon mestre quin objectiu era donar una mica de llum als seus alumnes ha quedat estroncada  ara, de cop, per la mateixa intolerància, avui sense sang per sort, dels feixistes de sempre. A al ciutat de Briviesca, molt a prop de Bañuelos de Bureba on exercia de mestre hi havia prevista la representació de l’obra de teatre “El mar: visión de unos niños que no lo han visto nunca” que explica l’odissea de Benaiges però la representació ha estat suspesa per ordre de l’alcalde del PP que governa amb VOX amb arguments diversos, amb una coartada que ja no es creu ningú. És el preu que ha de pagar per haver accedit al càrrec amb els vots dels regidors de Vox. Res que no hàgim vist en el panorama municipal i autonòmic de les últimes setmanes després de les aliances amb l’ultradreta. L’alcalde suspenia la representació per “motius de seguretat i econòmics”. Naturalment el director De l’obra Xabier Bobés no es creu els motius i considera que podria ser una actitud clara de censura de l’Obra.

Ja ho veiem altre cop l’exposició de la memòria històrica es considerada perillosa i els representants municipal el PP i Vox resulta que han de vetllar pel que es pot o no veure a Briviesca com han fet i segur faran en molts altres llocs. Lamentable.

Sortosament aquest cop hi ha hagut resposta i, l'Ajuntament de Miranda d'Ebre  davant la suspensió per part de l’alcalde de Briviesca ha decidit programar l'obra de Xabier Bobés per dimecres 11 d'octubre. La representació, segons el mateix Consistori, governat per PSOE i l'aliança IU-Podemos. El Teatre Apol·lo acollirà la funció de “'El mar: visión de unos niños que no lo han visto nunca”.

L’acció és d‘agrair, només però minimitzarà la voluntat repressora , uniformitzadora de PP i Vox que ben segur seran protagonistes de molts més actes de censura que ja hem anat veient.

Lamentablement sembla que la història es repeteix, si a l’any 36 el feixisme  criminal va assassinar a Benaiges amb al voluntat de que les seves idees, la seva voluntat de millorar les condicions dels infants no fos un element de progrés, ara  els hereus d’aquells feixistes volen tornar a matar a Benaiges. Físicament ja ho van fer i ara ho volen fer a la seva memòria, al seu record com a símbol de matar totes les idees que no siguin les seves.

Han canviat les formes, sortosament, però en el fons segueixen essent el mateix. La frase d’aquell general tarat de Viva la muerte, Muera la inteligencia!! de nou, lamentablement s’ha fet altre cop present.

La resposta és la mateixa Venceréis pero no convenceréis.

Això, ni ara ni mai.

(1) Barbàrie Feixista Butlletí de Comitè de Defensa Local. Número 111 . Dia10 de novembre del 1936

(2) Ejemplos, Benaiges Butlletí de Comitè de Defensa Local. Número 125 Dia 24 de novembre del 1936

I Ejemplos, Benaiges (II) Butlletí de Comitè de Defensa Local. Número 130  Dia 29 de novembre del 1936