Remedios Varo: el teixit dels somnis

La pintora Remedios Varo va néixer a Anglès, Girona, l’any 1908, i va morir a Ciutat de Mèxic l’any 1963. La seva trajectòria artística es va desenvolupar en un temps de grans cims de geni creatiu, així com enmig de dues guerres: la civil espanyola i la segona mundial, de les quals va procurar allunyar-se tant com va poder, i tradueixo de les seves paraules: «Vaig sortir d’Espanya l’any 1937; com sabeu vivia a Barcelona i la meva poca afició, per no dir horror, envers tot el que siguin aldarulls i violència me’n van fer allunyar cames ajudeu-me. Me’n vaig anar a París on vaig estar relativament tranquil·la fins a l’esclat de la guerra».

En l’època parisenca Remedios Varo es va relacionar amb els surrealistes André Breton, Paul Éluard i Marx Ernst i, encara, amb Joan Miró entre d’altres artistes. Havia anat a París amb el pintor Esteban Francés, en aquell moment la seva parella. En l’època barcelonina Varo es va relacionar amb la gent de «l’art nou», l’ADLAN. L’any 1936 va participar en la famosa exposició col·lectiva «logicofobista». Les tres obres que hi va presentar ja eren homologables a les imatges de formes surrealistes que es feien en aquell moment.

L’etapa de París es va acabar quan va prendre el camí de l’exili a Mèxic en companyia de Benjamin Péret. Remedios Varo va arribar a Mèxic a finals de l’any 1941. A Mèxic, i a partir de l’any 1952, quan es va unir a Walter Gruen, refugiat polític austríac que havia aconseguit una bona feina, va poder realitzar el gruix més significatiu d’una obra, «d’un potent discurs estètic que va més enllà d’un pur formalisme: instrument de percepció i de coneixement, en Remedios Varo l’art és saviesa», escriu Rosa Rius Gatell, estudiosa de l’obra de Varo.

La dona que teixeix, la filosa, és una de les figures simbòliques que sovint són representades en els quadres de Remedios Varo. La imatge té el seu precedent vital, com apunta Rius Gatell: «L’àvia paterna li va ensenyar a cosir; des de molt aviat, Remedios es va crear els seus vestits amb un gest més simbòlic que econòmic, i va utilitzar l’activitat del “teixir” com a metàfora de l’existencial. El fil, els teixits i els brodats, els cabdells, els cordills i les xarxes es van convertir en una font de reflexió i d’inspiració, de presència constant en la seva pintura».

D’ànima inquieta, Remedios Varo es va implicar molt seriosament en la recerca espiritual que es reflecteix en la seva obra en diàleg amb les seves lectures i amb la complicitat sensible i intel·lectual d’una amistat amb la qual compartia imaginaris mítics, onírics i esotèrics: la pintora també surrealista Leonora Carrington, exiliada com ella a Mèxic. Ambdues artistes  s’havien conegut a París.

La simbologia de l’activitat teixidora que remet a la mítica figura de Penèlope i, encara, a les tres moires: figures de l’imaginari grec que teixeixen i tallen el fil de la vida, és el leit motiv del discurs d’un llibre de publicació aquí molt esperada per la seva rellevància a l’hora de confegir un retrat més complet de la personalitat creativa de Remedios Varo: El tejido de los sueños. Obra escrita (Editorial Renacimiento), de Remedios Varo, en l’edició i introducció d’Isabel Castells, que ja n’havia publicat un primer aplec l’any 1997 a Mèxic.

El tejido de los sueños és una recopilació molt completa de l’obra escrita de Remedios Varo. La professora de la universitat de La Laguna, Isabel Castells, hi ha reunit, comentant-los, els documents escrits apareguts després de la mort prematura de l’artista: cartes, somnis, receptes humorístiques, exemples d’escriptura automàtica i projectes textuals inacabats de Remedios Varo en la seva activitat creativa en el camp de la paraula, convertint l’autora en una creadora total, ja que l’expressió plàstica i l’escrita es complementen sobretot pel que fa a les anotacions que va fer de les seves obres: aquests apunts ajuden a la comprensió dels seus olis, si bé l’espectador sempre pot anar més enllà segons la seva pròpia percepció de les imatges i els seus referents culturals.

Reproduïm un exemple d’aquests apunts sobre l’oli titulat Trobada, pintat l’any 1959. Tradueixo el text de l’original: «Aquesta pobra dona, en obrir plena de curiositat i esperança aquest petit cofre, es troba amb ella mateixa; al fons, en els prestatges hi ha més cofres i qui sap si quan els obri no hi trobarà alguna novetat».

Les imatges mostren el que diu Remedios Varo, però la interpretació a nivell mític, simbòlic i psicoanalític encara pot anar més lluny des del moment en què hi podem veure una dona que en obrir el petit cofre (que fa pensar en la mítica capsa de Pandora) hi troba una imatge de si que tot i que físicament la reprodueix amb la fidelitat d’un espill, tal vegada la imatge sigui una sorpresa per a ella mateixa pel fet que desconeix no només el seu jo sinó també l’Ésser intern que per la seva significança espiritual escric amb majúscula.

Tot just estem obrint el cofre de Remedios Varo, tot just estem descobrint l’enorme geni plàstic amb el rerefons espiritual que els seus escrits suggereixen i apuntalen.