Una antologia de poesia de guerra

Sobre la descarnada brutalitat de la guerra no s’ha escrit gaire poesia. Hi ha un cert vel de pudor que en canvi la narrativa no ha estalviat alçar començant per l’epopeia relatada a la Ilíada i la més propera en el temps Guerra i Pau, la gran novel·la-riu de Lleó Tolstoi. Sí que de resultes del daltabaix moral que va causar la Gran Guerra hi va haver un grup de poetes, els anomenats War Poets, que per haver-ne sofert la tragèdia en pròpia pell en van descriure l’horror. Entre ells: Siegfried Sassoon, Wilfred Owen i Robert Graves.

Com totes les guerres, la Guerra Civil del 1936 va ser terriblement cruenta amb l’afegit de fratricida. Enmig d’aquell trasbals, el govern de la República a Catalunya no va deixar d’impulsar propòsits culturals com el que va portar al front l’edició del llibre Poesia de guerra. Serveis de Cultura al Front, publicat l’any 1938. Aquesta antologia ara s’acaba de recuperar en l’edició que n’ha fet l’Editorial Base amb el títol de Poesia de guerra. Antologia catalana de principis del segle XX, amb un estudi introductori de Montserrat Rubinat i les il·lustracions que Enric Cluselles havia fet per aquella primera edició la qual s’iniciava amb aquestes paraules: «Amb aquest llibre, Poesia de guerra. Serveis de Cultura al Front, [es] vol oferir als soldats catalans de l’Exèrcit de la República un testimoniatge de l’obra que, al seu costat, realitzen els poetes de Catalunya».

En la nòmina de poetes no hi són pas tots els que hi podrien ser, en les paraules preliminars a l’antologia ja es diu: «Tots els poetes que figuren en aquest llibre són units per un sentiment més que per un nexe literari». Això explica el desigual nivell literari dels poemes recollits, si bé és cert que tots participen d’una mateixa preocupació existencial per la proximitat del dolor i la mort al costat dels més joves, alguns dels quals expressen l’entusiasta voluntarisme que fins gairebé al final de la contesa va presidir l’acció de l’exèrcit al front amb la voluntat de defensar la República legalment constituïda i els seus valors.

A l’antologia hi figuren poetes representatius de principis de segle que van viure els esdeveniments de la Gran Guerra (1914-17), juntament a poetes contemporanis. Entre d’altres, destaquen les reconegudes veus d’Ignasi Iglesias, Agustí Bartra, Josep Janés, C.A. Jordana, Alfons Maseres, Josep M. Murià, Josep Pedreira, Pere Quart, Ferran Soldevila, Ramon Vinyes o Apel·les Mestres, aquest amb aquella proclama que encara té tant de pes en una història que va acabar de manera catastròfica: la història dels perdedors de la Guerra Civil: No passareu! I si passeu/ serà damunt d’un clap de cendres,/ les nostres vides les prendreu,/ nostre esperit no l’heu de prendre./ Mes no serà! Per mes que feu,/ no passareu!».

Apel·les Mestres, que justament va morir el 19 de juliol de 1936, no va viure la derrota, que no tan sols ho va ser en el pla bèl·lic sinó també en el pla cultural i espiritual: a Catalunya es va ensorrar tot un món de civilitat noucentista que va causar un gran sentiment de pèrdua. La guerra va acabar l’any 1939, però la seva estela: la funesta i sòrdida dictadura totalitària es va estendre durant dècades. Els fills d’aquells soldats de la República que al front van llegir Poesia de guerra, encara tenim memòria de la guerra fratricida a través del relat dels patiments que, per decència en l’exhibició i tristesa d’ànim, no van compartir amb nosaltres fins a la seva vellesa i un cop mort el dictador. El silenci era preventiu, els descendents no havíem de patir les conseqüències d’aquell horror primer i repressió després, devien pensar. De manera que recuperar ara aquests poemes ens retornen imatges com la que, ben segur, van encarnar molts dels nostres pares i avis: «Pare, me’n vaig. Teniu la meva aixada/ que em cal prendre el fusell/. Quedeu-se vós amb dones i mainada,/ perquè sou massa vell», va escriure als primers versos del poema Comiat Josep M. Murià, que es va exiliar a Mèxic. El dolor del comiat és universal, també per a Murià, que es va exiliar a Mèxic. Les guerres porten comiats, morts, ferides, més comiats i exilis. I encara insistim a fer-ne.