Un debat que crèiem superat

Document íntegre La lengua de los valencianos , que va ser confeccionat l’any 1975, i ratificat el 1980, per la Real Academia Española (RAE) i la Real Academia de la Historia (RAH). Aquest document que treia de nou a la llum en Raimon Obiols en una interessant entrada en el digital l’Hora Els «Juan Palomo» de la política espanyola el passat 19 d’agost de 2023 a rel de la nova intenció del PP del País València de generar conflicte amb el tema de la llengua. Una història que no ve d’ara però que trenca qualsevol criteri científic i que és usat políticament pels antics “blaveros” avui dins del PP i de Vox. Ningú ni des de la dreta més rància podrà negar la categoria intel·lectual de molts dels signats, alguns d’ells fins i tot podrien haver format part d’una dreta civilitzada i amb voluntat europea.

Per tant faria bé el PP de llegir el contingut i deixar de generar altre cop un debat que ja consideràvem superat, però que sembla que hi ha intenció per part de determinats sectors vinculats a la dreta més retrograda del País valencià per engegar de nou un debat amb la llengua al centre, una nova polèmica lingüística que ja semblava tancada definitivament.

No havien passat ni 24 hores després de l’anunci de Francina Armengol que invocant a Salvador Espriu deia aquells versos força coneguts i tan poc  practicats:

 «Recorda sempre això, Sepharad

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

i mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills»

I afegia ja de collita pròpia «Vull manifestar el meu compromís amb el català, l’eusquera, el gallec i la riquesa lingüística que suposen i vull anunciar-los que aquesta presidència permetrà l’ús d’aquestes llengües al Congrés des d’aquesta sessió constitutiva».

Ni vint-i-quatre hores i ja s’escoltaven els tambors de guerra.

El PP i Vox criticaven la mesura manifestant que l’ús de les llengües cooficials  al Congrés disminuirà “lo que a todos nos une”.

Però encara hi ha més, el govern valencià ha sortit en tromba per a defensar la llengua i la cultura valencianes i exigir tant al govern com el parlament espanyol "respecte per a la Comunitat Valenciana". Sembla que volen altre cop començar a buscar tres peus al gat i altre cop la campanya de que el valencià no és català. La vicepresidenta segona del Consell, Susana Camarero, ha comparegut al Palau de la Generalitat per a llegir un manifest firmat per tot el gabinet en el que es manifesta que la proposta és “nefasta per a Espanya”, perquè utilitza aquestes llengües “per a dividir i no unir”. Fins aquí res no distingeix la dreta valenciana de l’espanyola. Però Camarero hi va aportar el fet diferencial autòcton i va reclamar també que “el valencià tinga el mateix estatus d’oficialitat que la resta de les llengües cooficials de l’Estat”. “El consell no consentirà la submissió contra [sic] els qui volen trencar Espanya. […] No permetrem ser moneda de canvi per a qui vol trencar Espanya i per això exigim respecte i que la llengua (òbviament, “la valenciana”) tinga el mateix estatut d’oficialitat que el català”.

Hi reclamen que la llengua pròpia, que consideren diferent del català, "tinga el mateix estatus d'oficialitat que la resta de llengües cooficials de l'Estat". I avisen: no permetran "cap atac més" a la llengua, a la cultura i a la història de la Comunitat Valenciana.

Que ho digui un govern que ha suprimit revistes amb català i en valencià, que ha retallat aspectes de la immersió per garantir l’ús i els coneixements de català o valencià, govern en que algunes conselleries han deixat d’usar el valencià en els seus comunicats és realment un nou exercici de cinisme polític i en van....

La Generalitat aprovarà en el pròxim ple del Consell, al setembre, una declaració institucional "en defensa del valencià". És la reacció de la coalició PP-Vox que governa a la Comunitat Valenciana davant de la decisió adoptada aquest dijous per la nova mesa del Congrés, amb la socialista Francina Armengol.

El Consell valencià ha mostrat la seva indignació pel pacte polític que garantirà l’ús del català, l’euskera i el gallec al Congrés dels Diputats, acord que ha qualificat de “nefast”. L’executiu format per PP i Vox ha emès un manifest en què reclama diferenciar el valencià del català, exigeix “respecte per a la Comunitat Valenciana” i que el “valencià tingui el mateix estatus d’oficialitat” que la resta de llengües cooficials de l’Estat.

No és ja una bajanada científica (hi ha més de mig centenar de sentències que afirmen que el català i el valencià és el mateix) però políticament en volen treure rèdit.

Qüestionar avui que el català i el valencià són el mateix idioma amb les peculiaritats territorials és voler tornar més de cinquanta anys enrere. En fi que llegeixen el document, que mirin qui els signa el document exposat i que aprenguin una mica. Tot plegat sembla un retrocés en el túnel del temps i voler generar una cop més una polèmica a l’entorn de la llengua que ja es va superar fa anys. 

Aquí el més llest de tots va ser Pasqual Maragall, que per evitar que hi hagués dues traduccions de la Constitució Europea va dir el 2004 que la valenciana ja li servia, i que no calia proposar una segona traducció des de la Generalitat de Catalunya ja que era el mateix idioma i ja els anava bé. Això va generar entre els politics del PP una certa indignació (més aviat falsa i impostada) perquè van creure que es volia apropiar també del terme valencià, nom que agafa el català segons l’estatut del País Valencià en el seu territori.

Tot plegat, aquesta reacció  no deixa de ser una excusa per atiar, o fer despertar de nou aquest ànima “blavera” que vol fer una vegada més el fals debat sobre les llengües, és un tema superat de fa anys. Que la Presidenta Armengol posi fil a l’agulla i que d’una vegada sigui possible l’ús de les llengües (les que calguin), cosa que hauria d’haver estat habitual des del primer dia i no posar tantes traves, algunes potser reals i altres inventades.

Un primer pas que hauria de seguir-se en altres institucions, escoles, universitat i arreu on sigui present l’administració .

I encara que en diguin valencià, ja ens entendrem.