La poètica de proximitat de Wisława Szymborska

L’any 1998 l’editorial Columna va publicar una antologia en la traducció literària de Josep M. de Sagarra: Vista amb un gra de sorra, que aplega poemes procedents de set llibres de Wisława Szymborska apareguts entre els anys 1957 i 1993.

Els lectors catalans en vam quedar fascinats, de l’art poètic de Wisława Szymborska*, per nivell humanístic, filosòfic, que contenen els seus poemes expressats amb un llenguatge col·loquial, transparent i tan entenedor que fa pròxima, molt pròxima, la seva visió del món en les coses i afers més quotidians. En qualsevol dels seus poemes, alguns versos dels quals algunes vegades prenen el to d’una sentència, el lector s’hi pot sentir reconegut, identificat, fins al punt d’experimentar la sensació que podria ser ell, o ella, el protagonista del poema, i aquí en posaré un exemple.

En el recull Final i començament, publicat l’any 1993, hi ha el poema Amor a primera vista. No imagini pas el lector que trobarà un poema de circumstàncies, o un poema de lírica ensucrada, sinó ben al contrari: trobarà una interpretació transcendent d’un feliç moment de sincronia entre els amants com ho hauria fet el mateix Carl G. Jung creador d’aquest concepte en l’àmbit de la psicologia de les profunditats.

«Tots dos estan convençuts/ que els ha ajuntat un moment imprevist», comença Wisława Szymborska. «Creuen que, com que no es coneixien abans,/ no havia passat mai res entre ells./ Però, ¿què n’han de dir els carrers, les escales i passadissos/ on s’han pogut encreuar fa temps?». I el lector ja comença a pensar en la pròpia història, en la trobada aparentment fortuïta entre qui ara és el marit, o l’esposa, i aquella sensació d’haver conegut algú que sembla que s’hagi conegut tota la vida.

«Jo els voldria demanar/ si potser no recorden,/ en una porta giratòria,/ haver-se trobat cara a cara,/ un “perdoni” després d’una empenta, o un “s’equivoca” per telèfon». I en aquest cas la lectora fa memòria, i no, no recorda res, però, espera, sí, i tant, ara li ve al cap aquella vegada que va parlar amb «ell» per telèfon quan eren dos perfectes desconeguts que van tenir una conversa sobre com obtenir una beca i que va acabar en no-res. O bé aquella vegada en la inauguració d’una exposició d’ella en la ciutat d’ell en aquella biblioteca que pocs anys després es va reformar... Sí, aquella tarda de dissabte es van trobar, però no havia de ser encara «el dia» inaugural, com en el seu poema apunta Wisława Szymborska d’aquest joc entre l’atzar i el destí: «Ja fa força temps/ que l’atzar jugava amb ells/ encara no del tot disposat/ a esdevenir el seu destí...».

«Potser en certa nit van tenir un somni idèntic,/ esborrat tot seguit després del despertar». I aquest somni potser hi va ser però és difícil saber-ho, encara que tant hi fa perquè «ves que cada començament/ no és sinó una continuació/ i el llibre de l’esdevenir/ és sempre obert per la meitat», tal com Wisława Szymborska conclou el seu poema Amor a primera vista: un poema amarat de metafísica escrit, com és el seu estil, amb un llenguatge tan senzill com imaginatiu i proveït d’una gran transcendència i elevació, ja que en la seva posada en escena vindria a afirmar la dita jueva que diu que les parelles es fan i es desfan al cel.

Teresa Costa-Gramunt

*Anuncio que l’Associació Internacional «Duana de les Arts» (AIDA) ha convocat el quart Concurs d’Art Gràfic «Hommage à trois» en tres categories per honorar la memòria de tres figures literàries amb motiu de la celebració aquest 2023 de les respectives dates de naixement. El jurat del qual tinc l’honor de formar part es reuneix aquest setembre.
 

Willa Cather (1873-1947)
150 anys
Federico García Lorca (1898-1936)
125 anys
Wisława Szymborska (1923-2012)
100 anys