Pols a les sabates i petjades al cel

Amb el llibre Pols a les sabates i petjades al cel (Neopàtria), la metgessa i poeta Fe Ferré va obtenir el VII Premi de Poesia Xavier Casp. Premis Literaris Ciutat de Carlet 2022.

El llibre Pols a les sabates i petjades al cel està dividit en cinc parts: Pregària inconclusa; Camins i dreceres; Flors a les ferides; Trànsits i Petjades al cel. Es tracta d’un itinerari de l’ànima que travessa estadis de dolor i de goig, que és tant com dir entre la terra i el cel espirituals en un diàleg que es dona a l’interior del jo poètic de l’autora. Ja ens va advertir el poeta Rainer M. Rilke que el bell pot ser terrible, com el terrible pot ser transfigurat en una forma de bellesa i aquesta és l’alquímia operada en els versos de Pols a les sabates i petjades al cel: Fe Ferré s’immergeix en les profunditats de les ferides per fer-ne cants.  

El llibre Pols a les sabates i petjades al cel està escrit no només des de la contemplació i l’experiència, sinó també des de la imaginació que beu en l’imaginari col·lectiu on habiten els mites i símbols universals. Amb tot aquest bagatge, la poeta escriu: «Tinc lletres./ Duen mil noms encabits./ Abans de l’esclat. Previs al mot».  

Llegim des de les experiències i referents personals. Així, en la lectura de Pols a les sabates i petjades al cel se m’ha presentat un referent diàfan, una tradició que després de Nadal celebra la població de Centelles lligada a un dels set principis hermètics d’El Kybalió. Es tracta del principi universal de correspondència: «Tal com és a baix és a dalt». «Estudiant la mònada s’arriba a comprendre l’arcàngel». Microcosmos i macrocosmos, segons la terminologia dels grecs antics que tant han il·luminat el nostre pensament, com també l’ha il·luminat la cultura judeocristiana. Així escriu Sant Pau als Corintis: «Hi ha un cos natural i un cos espiritual». En realitat és un mateix cos, només varia en la seva densitat i forma, i com més espiritual més invisible.

Aquest principi de correspondència regeix la festa ritual del Pi de Centelles: un pi tallat i baixat de la muntanya que es guarneix amb pomes i neules (la festa té lloc el dia 30 de desembre) i amb gran cerimònia es penja cap per avall davant l’altar de Santa Coloma a l’església de Centelles, de manera que les arrels miren amunt, cap al cel, com la copa mira avall, cap a la terra. Així queda exposada davant dels ulls de centellencs i visitants una imatge viva del símbol de l’eix del món, l’eix d’unió entre les dues realitats que ens afaiçonen com a éssers humans: la corporal i l’espiritual amb la centralitat del jo (en la figura del pi) que fa d’enllaç, tal com de forma poètica ho expressa Fe Ferré en el conjunt dels seus poemes començant pel títol: Pols a les sabates i petjades al cel, i mostrat en imatges tan potents i suggerents com «m’enganxo a les soles del vent», o en aquesta altra: «Els peus al sòl, el cap al cel/ el melic al  centre».

En el magma de l’inconscient hi és tot: natura i cultura, però qui viu amb consciència l’experiència de la vida en tots els seus nivells corporals i espirituals és el jo que només per la seva voluntat (una de les fortituds de l’ànima) és capaç de crear bellesa del dolor, de la mort, de la ferida: la pols de les sabates és transformada en petjades al cel.

Som davant d’un llibre important, significatiu, en la trajectòria literària de Fe Ferré: celebrem-lo.