Proses de l’entreclaror

A Proses de l’entreclaror Jordi Llavina es mostra un escriptor molt sensible a la percepció de la realitat ambient, ja sigui el paisatge i la seva gent, ja sigui el temps tant en sentit atmosfèric com temporal. Ho podem apreciar sovint en les proses que cada setmana publica al setmanari El 3 de vuit: una avantsala literària de l’escriptura de les proses escrites entre l’estiu de 2019 i l’estiu de 2023, amb la pandèmia pel mig, que ara l’autor ha recollit en aquest volum que s’acompanya d’unes il·lustracions d’Anna Gallés i encapçala Ferran Sáez Mateu.

En el seu pròleg, Ferran Sáez Mateu ressalta la qualitat de «mirar cap enfora, mirar cap endins», que Jordi Llavina practica amb devoció en les seves passejades matinals pels afores de Vilafranca del Penedès, concretament en el camí de la Pelegrina, amb un llibre a la mà, com escriu en la seva primera prosa: «M’hi havia endut un llibre, per llegir tot passejant».

Caminar i llegir, doncs, tot al mateix temps, activitat que duu a l’autor de les Proses de l’entreclaror a la contemplació i a la reflexió sobre el que va descobrint pel camí en correspondència a la vida mateixa amb tots els seus clarobscurs. I és que ja des del títol Jordi Llavina fa una declaració del que els lectors trobaran en la lectura: un conjunt de proses que, en efecte, expressen un cromatisme que majoritàriament tendeix a la claror llevat d’alguna prosa en la qual és present alguna forma del mal com ara en un record llunyà del narrador que explica un episodi de maltractament perpetrat per una colla de galifardeus insensibles al dolor que poden causar en la víctima. Immersa en la lectura d’aquest text narrat amb tot luxe de detalls per part de Jordi Llavina, m’ha retornat el sentiment d’horror que vaig experimentar en la visió d’una pel·lícula d’art i assaig que mai no he oblidat: El jove Törless (1966), dirigit per Volker Schlöndorff i basat en la novel·la de Robert Musil. L’acció té lloc en un internat, en un ambient tancat del qual la víctima no es pot escapar... El film, rodat a l’antiga RFA (Alemanya de l’Est) en blanc i negre per donar més relleu a les imatges, volia posar de manifest la crueltat de fer mal per fer mal, una crueltat sense sentit, banal, com hauria dit Hanna Arendt, que l’actual llenguatge tenyit d’anglicismes dona el nom de bullying.

Les Proses de l’entreclaror de Jordi Llavina enfoquen, però, com he dit, la claror, la bellesa de la natura amb «correcció en la mirada», com diu Sáez Mateu, ja que la mirada pot ser «desenfocada o inadequada cap al paisatge». Així, a través de les descripcions minucioses, notarials, si bé en algun moment no hi falten espurnes expressionistes que remarquen la intensitat dels sentiments, els lectors poden fer de la mà de l’escriptor el camí de la Pelegrina, magnífica metàfora literària del pelegrí a la recerca de les revelacions que es produeixen en el transcurs del passeig i sempre a la impensada. Cal, però, fer atenció per copsar les epifanies i Jordi Llavina les experimenta en les seves caminades a primera hora del matí mentre llegeix un llibre: activitats que s’alimenten mútuament constituint una simbiosi que resulta fèrtil en el desvetllament de l’ànima de coses i fenòmens que l’autor trasllada a un relat que sovint s’acosta a la prosa poètica amb imatges tan visuals com aquestes: «L’aigua rosega o esgarrapa la carn dels camins», o «Quan les ombres del dia comencen a tombar pels camins, apareixen els grills en el silenci». I aquesta lectora ja es veu trepitjant la carn dels camins esgarrapada per l’aigua de la pluja, o sent el cant dels grills amagats en les ombres del dia que comença.

Amb Proses de l’entreclaror som davant d’un llibre en què prima la veu del jo narrador, de tot el que aquest veu i troba pel camí i li ressona per dins, ja que «no hem de buscar sinó trobar», com afirmava Hermann Hesse. Altrament no hi hauria consciència del descobriment en aquest peculiar personatge qui ambulat et legit, el protagonista i escriptor de les Proses de l’entreclaror de Jordi Llavina.