Cants d’amor i de guerra

Ben oportunament, en la il·lustració de la coberta hi trobem reproduït un fragment d’una pintura de Johan Heinrich Füssli que amb els seus clarobscurs evoca una de les escenes més representatives d’aquesta dramàtica epopeia.

És la primera vegada que El Cant dels Nibelungs, un cant de gesta, un poema heroic que celebra les aventures d’antics guerrers, es tradueix al català. El Cant dels Nibelungs és una de les grans obres de la literatura de l’edat mitjana europea que per la seva rellevància i magnetisme en la història ha tingut ressò no només com a punt de referència en el camp de les lletres sinó també en el camp de pintura, de la música i posteriorment en el camp del cinema. Els escenaris i vestuaris que li són propis de seguida ens situen en l’imaginari visual del segle XIII. Aquest Cant, procedent de la memòria oral, va ser escrit pels volts de l’any 1200. Se’n conserven onze manuscrits complets i fragments de major o menor extensió, com recorda Víctor Millet al seu pròleg. «El públic català en general coneix la història dels nibelungs a través de la tetralogia operística L’anell del nibelung, de Richard Wagner», escriu Millet, i afegeix que «poc té a veure el relat que allí es conta amb el Cant medieval alemany». Una recreació, doncs, literària i musical que, això no obstant, ens posa en la pista del Cant dels Nibelungs en la seva versió original. 

En els mites, històries i llegendes antigues a penes hi podem llegir entre línies la tan dura com repetitiva vida quotidiana, ja que en els cants més aviat apareixen fets sobresortints en els quals hi ressalten l’amor, l’amistat, l’honor i les virtuts cortesanes, però també la guerra, les enveges, odis, venjances, traïcions, pillatges i carnatges d’una gran crueltat: passions d’expressió exaltada en grau màxim que connecten amb un dels mites fundacionals de la història de la humanitat segons el relat bíblic: la mort d’Abel a mans del seu germà Caïm. Per poc que hi pensem deduïm que l’estirp humana és filla d’aquest primer Caïm i, per tant, som portadors de gens bel·licosos i instints destructius.

Aquest patró de la condició humana en el seu estadi més primitiu es reprodueix també en les mitologies paganes, ja siguin d’Orient o d’Occident, del Nord o del Sud, com en El Cant dels Nibelungs. Així, la història d’amor entre Siegfried i Kriemhild aviat es veu enfosquida per l’assassinat de l’heroi traït...    

Ens avisa Víctor Millet, quan escriu: «L’autor comença contant algunes heroïcitats, però acaba revelant un cúmul d’atrocitats i barbaritats, comeses per aquests herois, que desemboquen en un colossal bany de sang en el qual tots surten perdent». Sempre és així, i de seguida els lectors que han llegit els 39 capítols del Cant troben correspondència visual en les imatges de banys de sang que cada dia veu en pantalles de totes mides, i observa en com és de rar el noble gen d’Abel que heretem, si bé hi és, hi és, altrament no hauríem arribat fins aquí. Algú, dones i homes de bé, han tingut cura de nosaltres i ens han estimat malgrat l’horror, el dolor i les morts d’innocents que han hagut de suportar sobre les seves espatlles mal tractades. És per aquest motiu que els cants d’amor i de guerra són un clàssic, sempre és poden llegir en present i són un exemple moral, ja que ens recorden de qui som hereus i de com amb lucidesa i caritat és possible exercir el lliure albir, triar en fer de Caïm o fer d’Abel, no per morir a mans dels Caïms sinó per fer viure els Abels.