Professió que crema

En aquesta ocasió ha estat la fundació SM -la dels llibres de text que a Catalunya es presenta com a Cruïlla- la qui ha publicat un informe sobre l’estat dels professors en actiu. Desastrós. De fet, tinc la sensació que no trobo mai cap notícia que sigui un xic encoratjadora. Sempre estem cremats o reclamant vacances o poc formats. Aquests tres ítems són els més repetits. Vaja, una professió de ganduls, ineptes i inestables. Quina aventura deixar el teu fill amb un d’aquests personatges! De veritat estem tan fotuts?

L’informe posa l’accent en què el 40% dels enquestats pateix problemes psicològics de rellevància. Són molts. Sense dubte. Ara bé, són només entre un 10 i un 15 per cent més que la població “normal”. Perquè la població en general ja està bastant tocada. A més, segons dades del Ministerio de Sanidad, aquestes malalties són fins a tres vegades més freqüents entre les dones -cas de la depressió- o set vegades més -anorèxia nerviosa-. En una professió amb predomini femení això fa que calgui interpretar les dades amb cura quirúrgica. No tinc cap intenció d’amagar el problema de la salut mental dels docents, que hi és, ara bé, si posem les dades en joc en el seu context potser ho calibrarem millor.

Es veu que som una professió amb una alta exposició a situacions emocionalment exigents. M’imagino que també deuen estar-hi els metges -sobretot els d’urgències o els que t’obren en canal a vida o mort-, els funcionaris de presons -que viuen de tot- o els advocats. A mi em fa l’efecte que aquest tòpic de les situacions emocionals amaga una realitat més crua. Tenim una feina amb una exigència social i política altíssima, però amb uns mitjans retallats -fins a tocar os segons van dir en el seu dia- amb un marc legal que de tant mutable ja és gasós i amb uns responsables polítics que enreden la població sistemàticament quan els convé -vagues de professors, mitjans per a l’escola inclusiva…-.

També segons l’informe, la primera causa d’aquest malestar emocional és el fet de ser insultat o intimidat pels alumnes. Uixxxx… Tema delicat, aquest. No obstant, la disciplina a classe ha passat al cinquè lloc entre les preocupacions dels docents mentre que a l’informe de l’any 2007 era al primer. Sabeu el motiu? Pantalles a classe, chromebooks i connexió il·limitada. L’ambient a classe es torna menys hostil quan subministrem la droga. La realitat subjacent és la mateixa. Va, ànims! Que els altres tampoc estan per gresques!