Mallorca des de dins

El periodista i escriptor Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980) acaba de publicar Quan t’acorralen les flames. Mirades sobre les Mallorques d’avui (Edicions 3i4), un recull d’articles periodístics i entrevistes que l’autor ha publicat a la premsa al llarg de l’última dècada. Llegits en conjunt esdevenen un assaig que ofereix una panoràmica de la Mallorca actual que provoca en l’autor sentiments contrastats: per una banda Mallorca li fa mal i, per l’altra, no deixa de ser la musa que, malgrat el dolor experimentat per tantes pèrdues, l’impulsa amb energia a la seva preservació i defensa.     

Mallorca és encisera, Mallorca atrau, per als visitants Mallorca és un paradís, sobretot els mesos d’hivern. Ja l’escriptora Georges Sand en va donar notícia quan en companyia dels seus dos fills i de Frédéric Chopin va sojornar a la cartoixa Valldemossa l’hivern de 1838-39. Mallorca és un paradís quan no està massificada, lepra dels temps moderns que també afecta indrets com Barcelona, Praga o Florència, per posar exemples, encara que només siguin Barcelona i Mallorca qui pateixin una més gran despersonalització per causa de la llengua i la cultura catalana cada vegada més invisibles per les colonitzacions culturals i econòmiques del moment present: tan sols monuments, carrers i places resten en l’escenari per mostrar la seva idiosincràsia forjada al llarg de la història i de la cultura que en el passat ha donat gegants de la literatura com Ramon Llull o tradicions populars tan belles com el Cant de la Sibil·la.

Diferent és l’illa viscuda pels mallorquins, que en pateixen tots els mals: la massificació i la desnaturalització de la llengua i cultura pròpia, i, encara, el dol per la crua sensació que el patrimoni natural cada vegada pateix amb més ferotgia la depredació en favor del ciment. De nen, un amic havia fet estades familiars a Cala d’Or. Quan fa una vintena d’anys hi va tornar no va reconèixer l’indret i l’ànima li va caure als peus per certificar el que Pere Antoni Pons denuncia, fins i tot després de la pandèmia, que semblava que ens havia de fer conscients que no podíem continuar igual, trepitjant l’herba com els huns, arrasant-t’ho tot. I és així com en un dels articles recollits a Quan t’acorralen les flames, escriu, ja veient a venir, lúcid, què passaria després de l’aturada forçosa: «Després de l’estiu paralitzat i buit del 2020 i de l’estiu moderadament però reticentment en marxa del 2021, aquest estiu del 2022 Mallorca es convertiria (...) en un escenari entre orgiàstic i apocalíptic: més massificat que mai, més accelerat que mai, tan maltractat com sempre». Aquesta és la realitat que s’ha repetit, i potser multiplicat, aquest l’estiu del 2023.

Mallorca és un destí de vacances per als visitants que no lamenten circular entre una massa de gent, no pas per als viatgers que encara esperen trobar el silenci en una cala, o escoltar el vent de tramuntana que aclareix el cel que va inspirar els blaus de les pintures de Joan Miró quan va anar a viure a l’illa i hi va deixar la seva empremta. Mallorca és un malson per als joves que s’hi volen quedar a viure i a treballar, com denuncia Pere Antoni Pons en un altre article, però el preu de la vivenda els en foragita. Passa també al Pirineu més turístic, els joves es queixen amb tota la raó. Mallorca, però, troba un bon altaveu en escriptors com Pere Antoni Pons, que amb els seus articles no deixa de mostrar les nafres, les deficiències que emmascaren la bellesa d’una illa que va inspirar estadants més o menys ocasionals com l’escriptor i pintor Santiago Rusiñol, així com els pintors Alexandre de Riquer (enterrat al cementiri de Palma), Joaquim Mir o Hermen Anglada Camarasa.

A través del comentari del llibre guanyador del Premi Octubre Joan Fuster d’Assaig 2021, a través del seu autor, el professor Gabriel Ensenyat, l’escriptor Pere Antoni Pons posa la lupa en temes tan ‘interiors’ com la segregació dels xuetes a Mallorca. Aquest és un exemple més del to reivindicatiu del llibre Quan t’acorralen les flames, que es presenta distribuït en quatre apartats que faciliten la lectura: el mallorquinisme polític, el model econòmic i les seves derivades socials, demogràfiques i mediambientals, la relació amb Espanya i el nacionalisme espanyol i la cultura a Mallorca. Segons els seus interessos, els lectors trobaran reflexions en profunditat sobre la Mallorca d’avui que, com s’assenyala en el títol, crema en flama viva el cor dels mallorquins que ho són de cor com Pere Antoni Pons.