A mig novembre, la fira

Segons expliquen els historiadors la Fira de la nostra ciutat és remunta molts anys enrere. Hauríem d’anar fins a trobar al Rei Pere el Cerimoniós, també conegut com el rei Pere III, rei de Catalunya i Aragó Compte de Barcelona o rei Pere IV d'Aragó. I en les informacions “oficials” de la fira de la ciutat és diu que l’esmentat rei va autoritzar poder celebrar a Vilanova, una fira anual de quinze dies de durada, a comptar a partir del dia de Tots Sants. I encara amplien el fet Possiblement aquest privilegi el concedí com a desgreuge per haver cedit els seus drets sobre la vila al seu cunyat, Bernat de Fortià. Si per una petita vila era tot un privilegi tenir mercat setmanal, el fet de poder celebrar una fira anual era d'una importància vital. A més a més de les transaccions econòmiques comportaven, la celebració d'una fira donava prestigi i capitalitat a la nova vila. 

Aleshores Vilanova era una vila de pagesos, pescadors i ramaders, així doncs naixia una Fira com a espai comercial de bestiar, eines del camp i de pesca.

Val, quedi clar un rei que ens va privilegiar amb la fira, ara bé, si Pere el Cerimoniós aixequés el cap possiblement es tornaria a posar sota terra immeditadament i reclamar que el tapessin de nou per no veure com als seus regnes d’Aragó i de València als que havia dotat d’institucions junt amb el de Catalunya estan com estan amb l’extrema dreta campant al seu aire…

Però d’això els historiadors ja han escrit valorant la seva arquitectura política als Països Catalans.

La Fira doncs prové d’una decisió d’un rei i per tant tenia una certa importància que va anar perdurant a mesura que els anys passaven. Òbviament la Fira de Novembre avui ja no té les mateixes característiques que havia tingut en el començament de l’època moderna i la contemporània.

La fira s’ha anat adaptant en cada moment a la realitat que es vivia, i per tant, també els objectius plantejats han estat diversos. En temps d’una certa crisi han procurat mostrar potencials, i aspectes positius de l’economia i del comerç de la ciutat, s’han explorat oportunitats aliances estratègiques territorials i en temps de bonança ha llençat ofertes pro actives, oferint els bo i millor de cada cas intentant captar clients i com més millor, que si un cotxe nou, que si un pis, que si una assegurança i també com a torna un fuet o un bull de Planoles... 

Tothom reté a la seva memòria fets, espais, celebracions que acaben formant el nostre imaginari particular. La fira segur que forma part del nostre particular imaginari i és també en el de la ciutat. Cada generació té en la seva memòria alguna referència de la fira i ara quan passeges tot badant per recinte ferial fas una inevitable comparació amb les fires d’abans i l’actual, les conclusions cadascú les sabrà però no hi ha dubte que sigui quina sigui la conclusió la fira seguirà essent referent i forma part del pòsit col·lectiu d’aquesta celebració i d’aquesta ciutat.

Estem en temps de globalització de l’economia, de la deslocalització de les empreses i això fa que sigui interessant que els territoris mostrin els seus potencials a tots els nivells, que cerquin amb imaginació la manera d’oferir allò que produeixen i en aquest sentit caldria que quedés ben delimitat en els recintes firals i en la nostra fira també allò que és potencial productiu del territori, de la nostra ciutat mostrant-se la qualitat i l’originalitat i allò que és més el producte quotidià i del consum immediat que deu ésser importants però no es convertirà en l’element diferencial de la fira. Aquesta proximitat que avui és vist com a sinònim de recerca qualitat, de voluntat de preservació del medi ambient, garantia de sostenibilitat 

Però la fira, com la ciutat que la promou, hauria de cercar l’obertura més àmplia, tenir una visió de projecció regional, nacional, estatal i internacional hauria de ser una vocació que esdevingués realitat i hauria d’anar acompanyada alhora de cercar els elements de qualitat productiva i d’oferta territorial competitiva. Això creiem que és el futur de la fira més enllà del que cada un de nosaltres tinguem com a referent i continuï essent un element de  referència peculiar en l’imaginari col·lectiu de la ciutat.

Vivim temps en que tenim cada dia al nostre abast, i amb una facilitat impensable, fa un anys tot un mercat, tota una fira a través d’Internet i la virtualitat. Asseguts al sofà o caminat pel carrer podem fer adquisicions i veure productes, des de comprar el més simple com un raspall de dents fins a fer les transaccions econòmiques més complexes a l’altre banda del món (i també les més opaques i les fosques i als paradisos fiscals). I tot això sense cap mena de necessitat de desplaçament i moltes vegades sense haver de passar per les explicacions lloables i dirigides d’algun comercial que necessita imperiosament vendre’ns el producte, li cal la comissió i cal batallar-ho a fons.   

Ben segur que ens fem la pregunta de si té sentit en aquesta època de la compra ràpida, del comerç per l’èter, del consum teledirigit, fer una fira presencial. D’entrada una fira com la nostra té una dimensió col·lectiva, de socialització, de promoció del territori, de sensació de pertinença a un col·lectiu, trets que ho diferencien clarament de la individualitat moltes vegades de la virtualitat massa vegades d’una asèpsia gens confortable. La Fira té òbviament una vessant econòmica cabdal però també és un temps festiu que permet ser un temps d’ofertes personalitzades i a més és l’oportunitat d’una projecció col·lectiva de tots els expositors i això, ajuda a promocionar-se, individualment també.

Cada temps té la seva fira i segurament cada fira té la seves necessitats. I cada fira s’adequa a la realitat del seu territori i a les circumstàncies generals de l’entorn. La nostra fira es prodiga per tenir molta gent al carrer, ambient de festa, gratuïtat històrica de la mostra, espai de relació comunitària... No podem  ni hem d’oblidar però la imprescindible funció econòmica i de transacció comercial que també cal prioritzar-la si volem fer-nos un forat en el difícil espai de la competència econòmica. Segur que els nostres responsables polítics trobaran una fórmula adequada a la nostra ciutat i a les necessitats de la fira.

La ciutat necessita lideratge territorial, projectar-se al territori i al país i la Fira és un element que pot jugar un paper important en aquest objectius si sap trobar el seu paper .

I, una darrera, si fa fred, encara serà més Fira.

P.S.

Ep! No volem deixar passar l’aniversari de l’Eix Diari, felicitar-los i esperonar-los a seguir al peu del canó (de la lletra millor) cada any que passa és un pedra més que fortifica el projecte d’una premsa lliure, de qualitat i portaveu del territori.