Un negoci global

No pocas veces me encuentro con hombres sindicalistas que defienden la prostitución como un trabajo (para nosotras, por supuesto) y cuyo argumento estrella es “¿Quién eres tú para decirles a las mujeres qué pueden hacer o no hacer con su cuerpo?”. Ante este despliegue de sabiduría sólo me queda contestar con otra pregunta: ¿Y quién eres tú para decirles a los trabajadores que no pueden trabajar cuarenta horas semanales por seiscientos euros?

Amelia Tiganus : La Revuelta de las putas

Un Negoci global

Un dels més grans bordells d’Europa és a Catalunya, a La Jonquera; segons la UCRIF 40.000 de les 300.000 dones prostituïdes a Espanya es troben a Catalunya. El negoci de l’ explotació sexual de dones mou a Espanya cinc milions d’ euros diaris i existeixen més de 1500 bordells. País líder en consum de prostitució a Europa i tercer a nivell mundial, Espanya és un dels principals destins del tràfic de dones al món. La despenalització l’any 1995 de la “terceria locativa” és la base legal sobre la que treballen els proxenetes. Els beneficis de l’explotació sexual es comptabilitzen dins el PIB des de 2014 i es calcula que en representen el 0,35 %, 4.100 milions d’ euros anuals. Els beneficis d’ aquest negoci es reparteixen també per altres sectors econòmics: immobiliari, transport, farmàcia... A tot el món, i segons càlculs de la OIT, hi ha 4,8 milions de víctimes de explotació sexual el 99% de las quals són dones i nenes.

Encara que la prostitució és un fenomen social antic s’ ha convertit en un negoci global en paral·lel al desenvolupament del capitalisme neoliberal, que considera que qualsevol cosa es susceptible de ser comercialitzada, també els cossos dels éssers humans i, particularment els cossos de dones i menors. La reorganització del capitalisme comença en els anys setanta, els mercats capitalistes s’alliberen del control de l’estat i l’economia financera substitueix l’ economia productiva, els éssers humans sols tenen valor com a consumidors o productors; o com a productes.

El capitalisme ha forçat una transferència de recursos públics a rendes del capital mitjançant els Plans d’ Ajustament Estructural, imposats per organismes internacionals i aplicats pels governs, que han aprofundit les diferències entre rics i pobres a nivell de cada país i entre països a nivell mundial. Països del Sud global amb problemes per inserir-se en el mercat poden explotar i “exportar” ara nous “ productes” per a satisfer una demanda global : les seves nenes i les seves dones joves.

Les dones i nenes són expulsades del camp i de les ciutats, expulsades de les seves famílies i el seu entorn, expulsades dels seus països de manera planejada, un ministre de Tailàndia afirmava en una entrevista que era necessari sacrificar una generació de dones per accelerar el creixement econòmic del país (Citat per Rosa Cobo a La prostitución en el corazón del capitalismo), expulsades sota el control d’organismes internacionals, quan el FMI concedeix préstecs a països en greu situació de pobresa exigeix la creació d’ una indústria d’ oci i entreteniment per assegurar el pagament del deute. L’explotació sexual de dones i menors formen part d’ aquesta “indústria” que atreu l’ anomenat “turisme sexual” i el casinos, on se’n renten els beneficis. Per satisfer la creixent demanda global, dones i nenes son traficades pels circuits semi clandestins de l’economia il·lícita que inclou tràfic d’ armes i narcotràfic.

Les dones explotades sexualment no apareixen del no res, els mecanismes d’ expulsió les situen a l’abast de proxenetes globals, sovint homes de negocis d’aparença respectable que són el cap de xarxes de reclutament locals que ofereixen treballs a l’estranger, vinculats al món de la moda, el servei domèstic, agències matrimonials que no ho són, o directament, proposen la compra  de l’ús sexual del cos, què és el que ve a ser la prostitució: comprar l’ ús sexual del cos d’un altre ésser humà, en el 99% dels casos dones i nenes. Les noies són reclutades també via ofertes que arriben a les seves xarxes socials o pel mètode Loverboy, el proxeneta “enamorat.”

A les regions més pobres dels països més pobres i/o en situació més crítica, on les dones no són considerades éssers humans al mateix nivell que els homes, hi ha famílies que venen les seves filles petites a homes que podrien ser els seus avis.

A nivell global tot està organitzat: el viatge, el destí i els circuits interns. Les dones en situació de prostitució són mogudes contínuament per evitar la creació de vincles i relacions que puguin ajudar-les a sortir del sistema prostitucional, al que estan lligades també per deutes, per la necessitat de mantenir les seves famílies, per amenaces i per la por. Sexe, classe, cultura i racisme són els eixos d’aquest sistema de reclutament.

Tota oferta necessita una demanda. Sense un augment de la demanda global no s’ hauria produït aquest augment de l’ “oferta” i la justificació del negoci.

Segons Rosa Cobo la llibertat sexual forma part des del 68 del programa de la nova esquerra amb una funció que es considera emancipadora, aquesta idea ja va ser criticada des del feminisme radical; perquè dins de les estructures patriarcals la llibertat sexual no té la mateixa funció emancipadora per les dones que per als homes. Aquesta crítica la trobem a Política Sexual de Kate Millet, l’any 1970. Com a conseqüència les dones vam patir i patim una sobrecàrrega de sexualitat, evident al món de la publicitat, la moda i els canons de bellesa, i d’un mode extrem però molt quotidià, a la pornografia. Aquesta cultura d’ hipersexualització de les dones legitima la prostitució com a llibertat sexual i ara també com treball.

Respecte al treball, els éssers humans han estat considerats, i sovint explotats, com a mà d’obra; No existeix cap treball on el cos humà sigui mà d’ obra, eina de treball i espai de treball. En el negoci de l’ explotació sexual el cos de dones és les tres coses i “l’espai de treball” és l’ interior del propi cos. El mateix passa amb el negoci emergent de l’ explotació reproductiva.

La prostitució no té res a veure amb la llibertat sexual, té a veure amb les relacions de poder entre homes i dones. El patriarcat es fonamenta sobre aquestes relacions de poder que legitimen l’accés dels homes al cos de les dones, a un cos en particular, mitjançant el matrimoni o relacions de parella i a un sector de dones per a ús públic, com a reafirmació de la masculinitat col·lectiva i més en un moment en què la societat, sobre tot a occident, posa límits al poder masculí sobre les dones. L’ explotació sexual és l’espai simbòlic on homes poden exercir aquest poder i un dels espais on es rearma el patriarcat

“En casa siempre hay lentejas y a mí lo que me apetece es cerdo asado”

Pedro 45 anys, cassat, puter

Campanya: “Hablan los puteros” de Metges del Món de 2019.

M. Xosé G. Fontela

La Frontissa, Associació  de Dones Feministes

Fonts i per saber més.

Cobo, Rosa: La prostitución en el corazón del Capitalismo. Libros de la Catarata .2021.

De Miguel, Ana : Neoliberalismo sexual, el mito de la libre elección .Cátedra 19 ed, 2023.

Millet, Kate : Política sexual. Cátedra. 2017

Pateman, Carole: El Contrato Sexual. Anthropos 1995

Tiganus, Amelia : La Revuelta de las putas. Penguin 2021

https://feministes.cat/explotacio-sexual

Portada - GeoViolenciaSexual.com