Clotilde Cerdà, un veritable personatge de novel·la

L’àlbum trobat que va donar lloc a una aproximació biogràfica escrita per Isabel Segura, és a la base d’una novel·la de gran atractiu: Les illes interiors (Columna), de Maria Carme Roca, que amb mestria narrativa ha construït l’extraordinari personatge de novel·la que és Clotilde Cerdà, de pseudònim artístic Esmeralda Cervantes. Nascuda a Barcelona l’any 1861, va morir a Santa Cruz de Tenerife l’any 1926.      

Abans de la publicació d’Els viatges de Clotilde Cerdà i Bosch, d’Isabel Segura, pocs tenien notícia de Clotilde Cerdà, llevat de la gent dedicada a la música, concretament a l’arpa. Ara sabem que era filla il·legítima de l’enginyer i urbanista Ildefons Cerdà, autor de l’Eixample de Barcelona. En aquesta narració es fa una aproximació a l’arpista, compositora i pedagoga coneguda amb el nom d’Esmeralda Cervantes, que va començar sent una nena prodigi. Sota la tutela de la seva mare, la pintora Clotilde Bosch, que li va dedicar la vida, va adquirir una personalitat que la va dur a ser una dona avançada al seu temps: antiesclavista, feminista i activista cultural, entre d’altres iniciatives va ser promotora de l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis de la Dona. Inaugurada l’any 1885, dos anys després va haver de tancar-la amb gran dolor de l’ànima: no va poder-la mantenir tot i haver perdut una pila de diners. L’acadèmia no va rebre el suport que hauria d’haver rebut: Barcelona, la ciutat natal de Clotilde Cerdà, va ser tan avara en recolzaments com va ser avara en reconeixements a la tasca genial del seu pare, Ildefons Cerdà.

L’historiadora Segura va basar l’aproximació al personatge de Clotilde Cerdà / Esmeralda Cervantes en un àlbum de boniques cobertes vermelles en el qual «es conserven petits fragments d’una intensa vida», com escriu al pròleg. L’àlbum conté retalls de premsa i descripcions d’esdeveniments significatius de la intensa i extensa activitat de la famosa arpista que va recórrer el món amb el seu art, i que amb esperit filantròpic va impulsar moltes iniciatives de caire social i cultural, encara que per aquesta causa fos amonestada pel secretari de la reina regent, Guillermo Morphi, que en una carta li va retreure la seva actitud antiesclavista, protectora de la classe obrera i interessada en l’educació de les dones.

L’àlbum de Clotilde Cerdà va ser adquirit per la Biblioteca de Catalunya ara farà dues dècades a un antiquari de la ciutat de Naumburg. Pot semblar estrany, però no tant si tenim en compte que el marit de Clotilde Cerdà, Oscar Grossmann, era un brasiler d’origen alemany. Per algun camí l’àlbum de Clotilde va arribar a Alemanya.

En l’escriptura dels capítols de Les illes interiors en els quals s’alternen la veu narradora amb la veu en primera persona de la protagonista, donant dinamisme al relat, l’escriptora Maria Carme Roca va més enllà d’unes dades biogràfiques disponibles i investiga el personatge a fons per tal de dotar-lo de relleu i confegir un subtil retrat psicològic de Clotilde / Esmeralda / Esther, si s’hi afegeix el nom simbòlic de Clotilde en la seva pertinença a la maçoneria, tanmateix com el seu pare, Ildefons Cerdà, que va dibuixar el plànol de l’Eixample barceloní basant-se en les coordenades de l’arbre de la vida cabalístic, si bé mai no es va realitzar tal com l’havia projectat per causa d’enveges gremials i especulacions immobiliàries. És potser per aquest motiu que Barcelona no és la ciutat que podria ser?, es poden preguntar els lectors.  

Entre els amics maçons de Clotilde Cerdà hi ha Víctor Balaguer, poeta i escriptor rellevant de la Renaixença, polític, ministre i, entre d’altres activitats culturals, creador del nomenclàtor de Barcelona. «Mi querido ausente trobador», li escriu Clotilde en una carta que es conserva a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, on el pròcer està enterrat. Algú ha volgut veure una relació més estreta, entre els dos amics, però això pertany a la llegenda. Perquè és en la novel·la de Maria Carme Roca on trobem les traces històriques de la vida afectiva de Clotilde, Clotildina per a la família. Traces que es reflecteixen en les «illes interiors» dels seus sentiments i pensaments en un tapís on també s’inclouen figures tan fosques com incògnites com la de qui va ser el seu pare i que va condicionar la biografia de Clotilde Cerdà sempre al costat de la seva mare, Clotilde Bosch.

Aquestes pinzellades tan sols són un preludi de la lectura apassionant de Les illes interiors, una picada d’ullet a les illes o mansanes de l’Eixample projectades per Ildefons Cerdà, alhora que metàfora dels jardins de l’ànima de Clotilde Cerdà i Bosch. Amb l’ajut de la seva mare i mentora, ella mateixa devia ser conscient de la seva vida singular quan va deixar guardades en un àlbum les fites més importants de la seva biografia artística, filantròpica, pedagògica i creativa tant en l’àmbit de la composició com en l’àmbit de l’escriptura, ja que és autora d’una història de l’arpa. Faltava, però, que algú amb sensible i poderosa imaginació literària dibuixés un retrat personal més complet en el qual veure els angles de la personalitat de Clotilde Cerdà / Esmeralda Cervantes. Un retrat amb els perfils i replecs d’una història en la qual no tot és a la vista. La revelació dels seus misteris és a Les illes interiors, de Maria Carme Roca.