L'escàndol de l'Informe PISA

També m'agradaria de dir que em fa l'efecte que pel to i les conseqüències que en dedueixen de l'informe, la gran majoria dels escandalitzats, si més no dels que ho han expressat a través d' X o mitjans semblants, sembla que els fa més fàstics que Catalunya estigui A LA CUA dels diversos territoris espanyols, que no pas la mateixa i adversa realitat que detalla. Igualment m'agradaria fer notar que alguns dels que ploren per la cosa, semblen més aviat nostàlgics pels quals el sistema educatiu (el de la seva època d'alumne o docent) va ser millor que l'actual, el qual es significaria per un suposat excés de liberalitats cíviques i excés de ginys tecnològics, fenomen que necessàriament haurien afligit i portat al caos la disciplina escolar i educativa.

Estic ben segur, i m'agrada de dir-ho, que la majoria dels que han opinat sobre aquest informe no tenen gaire, o gens, idea que és, ni que valora, ni quina metodologia es fa servir per avaluar i emetre aquest informe, entre ells jo mateix. Això per començar. En aquestes opinions, i en d'altres de més esgarrifoses, sembla que tot déu, sobretot si en aquest moment no sosté responsabilitats sobre la qüestió, hi està d'acord: l’actual sistema educatiu català, fa aigües! I a aquest funeral, com no podia ser altrament, s'hi ha sumat els voltors de 'hablemos español' i cavernes anàlogues, s'hi apunten i ho aprofiten per a emetre els seus brams sobre la funesta immersió, que ha portat el caos a les aules, cosa que no hauria passat si els ensenyants en comptes de català parlessin en castellà, et voilà. També ha aparegut l'altra espècie d'au de mal averany que aprofita la circumstància per carregar els neulers als nouvinguts (immigrants), i els qui, a la inversa, s'escandalitza perquè, aprofitant l’avinentesa, el racisme gosi carregar-los- hi.

En fi, que han aparegut pregones i penetrants opinions sobre la qüestió, de tot i per a tot. Ja sabem que en aquest país a cada casa, a més d'un filòleg també hi resideix un pedagog. Mentrestant els mestres, el cos dels ensenyants a Catalunya, continuen reclamant, un curs darrere l'altra, atenció per les mancances: aules amb excés alumnes, reforços pedagògics per a rebre els nouvinguts, etc. O sigui atenció de veres per a l'escola, el futur del país, de qualsevol país. També cal tenir un compte la dita opinió pública que segueix opinant que els metres són una colla de ganduls que tenen massa vacances, tres mesos, i encara es queixen!

Però la part que correspon a pares i mares, segueixen exigint que, 'ja que cobren un bon sou' (si no ho fessin fora millor), l'escola, els metres, faci la feina educadora, cívica i disciplinària que, en principi hauria de començar a casa, però que una gran majoria no saben ni com posar-hi, ni ganes que semblen tenir-ne. Tota responsabilitat del civisme i educació dels joves és de l'escola, dels instituts, dels mestres. Els mestres, professors, educadors, pels quals, amb poques excepcions, com ja sabem, el país té un gran respecte. Si no us ho creieu us convido a assistir a la projecció de 'El maestro que prometio el mar', mostra extrema del respecte que secularment ha tingut aquest país pels 'mestres'. Per cert, aquest mestre també havia exercit a la població on visc.