Després de la patacada de PISA, a esperar la següent

Quan el Barça perd sis a zero al camp del Gratallops (amb tots els respectes) sempre hi ha una part positiva: saps que alguna cosa canviarà. Les sotragades fortes serveixen per introduir mesures excepcionals, per variar el rumb, per qüestionar-se axiomes. Però és que el Barça ens interessa i l’educació, no. Després d’una debacle europea futbolística, Catalunya no parla d’altra cosa en setmanes. Tothom exigeix canvis, safates plenes de caps tallats desfilant per les barres dels bars. No es pot permetre, som conscients que exigirem responsabilitats; no consentirem que tot segueixi igual. Després de la patacada -una altra- a l’informe PISA no rodolarà el cap de ningú. Les tertúlies seran un massatge per a la conselleria practicat pels mateixos que han dissenyat el desastre. Els qui s’oposen a la política infantilitzadora i absurda que arrosseguem fa anys seran la diana de les paròdies i les rialles per antiquats, nostàlgics franquistes, partidaris del càstig físic i maltractadors psicològics.

Se’ns dirà que és la pandèmia -com si a les comunitats autònomes que milloren no n’haguessin tingut. Se’ns comença a dir que a Catalunya la població immigrant ha quedat sobre-representada. No obstant, que sapiguem, les proves es passen a instituts triats aleatòriament i no hi ha cap dada que acompanyi l’acusació. A més, per la mateixa raó inexistent, també podríem pensar que en proves anteriors la població immigrant podia haver estat sub-representada. Se’ns ha dit que les proves de competències bàsiques indiquen un punt de millora. Però la veritat és que si només en les proves cuinades a casa veiem un punt de millora o de caiguda menys dràstica tampoc ens n’hem de refiar del tot. En aquest sentit, tal i com apunta un diari, a Espanya, es dona la paradoxa que les comunitats més ben puntuades a PISA són les que tenen uns resultats més discrets a les proves PAU, mentre que les que tenen resultats baixos a PISA, obtenen millors mitjanes d’accés a la Universitat. Lògicament el secret està a la cuina. Els exàmens PAU són diferents per a cada comunitat autònoma tot i que l’accés sigui per a qualsevol Universitat de l’estat. Quan podem manegar la prova al nostre gust, els resultats milloren. Bravo!

Estiguem preparats. Tot l’aparell mediàtic sortirà en tromba en una acció combinada d’excuses, descrèdit personal de l’adversari, recordatoris buits d’inversions que ningú havia demanat, retòrica i res. Un no-res absolut, còsmic, l’oblit. Tots els mestres sabem que no juguem al Barça, la conselleria també ho sap. D’aquí a dos dies parlarem de la jornada contínua, el calendari escolar i la ganduleria del gremi, el castellà i el català i si hem de prohibir el mòbil o seguim fent-nos els guais i els enrotllats. No passarà res.

Fins quan? No, no, ho dic debò, fins quan hem d’esperar per fer alguna cosa en una direcció diferent de la que ens ha portat fins aquí? No n’hi ha prou encara? Fins quan les associacions de pares d’alumnes seguiran observant com el sistema educatiu fa aigües i callaran? Quins resultats s’han d’obtenir per reaccionar? No són les proves PISA 2023, són tots els indicadors, tots, els interns i els externs, des de fa anys, els qui ens diuen que no anem bé, que així no estem funcionant bé. No és un mal dia, és una mala política de fa anys. Des d’aquestes pàgines ho advertim amb totes les lletres des de 2021. Per alguna misteriosa raó, ningú a la conselleria ho veia, ningú ho considerava. Fins quan, insisteixo, vull una pancarta! Què ha de passar per provocar un canvi? A quins nivells hem d’arribar? On té la conselleria situada la línia vermella? On considera que el sistema té la línia de flotació?