Filla d’octubre

Linda Boström Knausgård (Estocolm, 1972), poeta i escriptora sueca reconeguda i premiada, a Filla d’octubre (Les Hores) ha escrit un relat personal en el qual trobem episodis d’una gran duresa psicològica, ja que hi narra les crisis de salut mental de la protagonista, alter ego de l’autora.

Linda Boström sap de què parla: té trastorn bipolar i entre els anys 2013 i 2017 va ser internada en diverses ocasions en un centre psiquiàtric contra la seva voluntat i sotmesa a una teràpia electroconvulsiva (TEC), que en llenguatge vulgar coneixem com a electroxocs. L’escriptora critica obertament aquest tractament tan agressiu que sobta que es practiqui en un país tan avançat com Suècia, si bé encara ara els experts no es posen d’acord en els beneficis d’aquesta teràpia que pot tenir tants riscos com per exemple la pèrdua de la memòria, facultat imprescindible per a l’escriptura. Vet aquí, doncs, la lluita de la protagonista de Filla d’octubre per recuperar el que corre el perill d’esvair-se.

Com en un túnel del temps, la lectura d’aquestes estades en contra de la seva voluntat en un centre psiquiàtric per part de Linda Boström, m’han dut al relat Memorias de abajo (Ediciones Alpha Decay), de l’artista anglesa Leonora Carrington. Aquestes memòries de Carrington responen al treball de l’autora per relatar no només el mal tracte psiquiàtric que va rebre per part del funest doctor Morales l’any 1943, sinó també l’esforç titànic per fer memòria de tot el que va viure alhora que narra la malaltia des de dins però vista des de fora, que això és el que fa l’escriptura: objectivar l’experiència. Des de la subjectivitat, doncs, Carrington transita cap a l’objectivitat a través d’una veu narrativa potent com la que trobem a Filla d’octubre, de Linda Boström.

En un comentari de Peter Campbell, de London Review of Books, a la publicació de Memorias de abajo, títol ben explícit d’una situació de depressió profunda, diu: «Mentre altres surrealistes van jugar a fer-se els bojos, Carrington va tenir una relació íntima amb la follia». Allà on anava Leonora Carrington anava el surrealisme perquè ella era una surrealista de debò, no feia de surrealista.

Parlem d’autenticitat, doncs. Per aquest motiu, no busquin els lectors de Filla d’octubre, de Linda Boström Knausgård (aquest segon cognom és pel seu marit, l’escriptor Karl Ove Knausgård, del qual ara està separada) cap complaença o concessió de cara a la galeria i sí la història de l’enorme treball en la lluita contra una malaltia mental i el confinament que va patir una escriptora del nivell creatiu i intel·lectual de Linda Boström. En tot el relat, que va endavant i enrere en el temps fins a recuperar episodis de la seva infantesa i joventut que ja van dibuixant un capteniment que la diferencien del comú, es filtra un mal psicològic afegit: el tracte que rebien els malalts un cop efectuat el tractament amb corrent elèctric. Tots adormits en una mateixa sala, a tocar l’un de l’altre, abrigats amb una manta groga, sense privacitat, com un ramat a l’estable. És així com el lloc on els malalts rebien el tractament és anomenat «la fàbrica» en aquest llibre testimonial de Linda Boström, la filla d’octubre. Linda Boström va néixer el dia 15 d’octubre i en el calendari catòlic s’hi celebra la festivitat de Teresa d’Àvila, tinguda per boja per part de la Inquisició, que no entenia res de les seves experiències místiques. Va ser l’escriptura el camí que va treure la qui seria santa del manicomi que són les mentalitats estretes respecte del misteri que encara és la ment humana de la qual no se’n poden extirpar les experiències de la seva dimensió espiritual.

A Filla d’octubre Linda Boström construeix un relat fragmentari que va creixent fins a fer-se el propi retrat psicològic a mesura que l’autora va fent memòria. No és un experiment narratiu: és la narració viva i fidedigna de la seva experiència més radical com a dona, com a malalta i com a creadora, tot elaborat a través de la paraula que salva. En l’exercici de la memòria escrita l’autora troba el sentit de la seva vida al temps que va recuperant els vincles amb la seva família, amb el món, amb la realitat. Una lliçó de vida sobre l’esforç de conviure amb una malaltia de la qual se’n coneix l’etiqueta però no el sofriment que s’experimenta durant les crisis. A Filla d’octubre, de Linda Bonström, com anteriorment en el llibre de Leonora Carrington, en podem llegir la revelació.