Una galleda d’aigua freda

PISA és el Programa per a l'Avaluació Internacional d'Alumnes de l'OCDE.  L'objectiu del programa és mesurar la capacitat dels alumnes de 15 anys per utilitzar els seus coneixements i habilitats de lectura, matemàtiques i ciències per fer front als reptes de la vida real.

Doncs bé el resultat d’aquest informe ha caigut com una galleda d’aigua freda damunt la comunitat educativa i també en les àmbits de la conselleria d’educació. La consellera i el mateix President diuen que no hi ha excuses. A veure si es nota de cara al futur. No cal buscar excuses, cal assumir el fracàs i buscar-hi solucions, que segur que n’hi ha. No serà d’avui per demà però un treball sostingut en el temps portarà a millorar resultats.

Els resultats de Catalunya en les proves PISA del 2022 han patit una davallada en els tres àmbits d’avaluació i situen l’alumnat català per sota de la mitjana d’Espanya i dels països de l’OCDE.

Segons es desprèn de l’informe publicat aquest dimarts, en competència matemàtica Catalunya ha obtingut 469 punts, 21 menys respecte a les últimes proves, fetes el 2018. En comprensió lectora, Catalunya també ha registrat la pitjor dada des del 2006 i s’ha situat en les últimes posicions d’Espanya amb 462 punts, 22 menys que el 2018. En competència científica, l’alumnat català ha obtingut la pitjor dada des del 2003 amb 477 punts, 12 menys que el 2018.

Realment unes dades que són altament preocupants i que ens indica que alguna cosa ha fallat en el sistema educatiu.

Certament aquestes dades no són ni de lluny els que s’esperaven tot i la pandèmia, que ben segur que ha ajudat a la rebaixa general, hi ha elements estructurals que caldrà canviar o millorar per poder revertir aquesta situació tant dolenta.

Aquí mateix a l’Eix s’han publicat un parell d’articles molt interessants,  carregats de raó (El del Bienve Moya i el del Jordi Larregola. Lectura obligada)    i que posen el dit a la nafra i es fan preguntes més que interessants per escatir d’on ve el “mal”.

Ara caldria que més enllà de lògic soroll que hi ha i hi haurà encara uns quants dies que de manera tranquil·la i acurada, sense llançar-se l’informe pel cap,  analitzar les dades per esbrinar les causes que han portat a obtenir aquestes qualificacions que han baixat des de la darrera vegada que es van fer.

I no ajuda a prendre en consideració les anàlisi i les afirmacions fetes massa de pressa i que no creiem que siguin la clau dels resultats. Potser abans de parlar valdria la pena comptar a deu, aquest seria el cas de l’Ignasi Garcia Plata, secretari de Transformació Educativa del Departament d'Educació, que ha culpat a una "sobre representació de l'alumnat immigrant" en la mostra triada per l'organització dels pèssims resultats obtinguts a Catalunya de l'informe escolar.
"En aquesta prova la representació del perfil immigrant és del 24% alumnat, malgrat que el percentatge real a les aules catalanes és del 15%, alguna cosa que distorsiona els resultats", ha defensat el secretari de Transformació Educativa, qui ha reconegut que "cauen especialment els resultats als països amb entorns amb més complexitat".

Potser té part de raó però la mateixa Generalitat es va fer marxa enrere en poc més de 24 hores i ha descartat que a les proves PISA a Catalunya hi hagués un excés d'estudiants d'origen estranger. En un comunicat breu, el Departament d'Educació ha explicat que s'han posat en contacte amb els responsables de l'examen i han arribat a la conclusió que els dubtes sobre la mostra d'alumnes no estaven fonamentats. Però la imatge de la conselleria ja quedava retratada

Però encara que això fos així -que no ho és almenys en la seva totalitat- el fracàs seria doble pels resultats de les proves i la incapacitat del sistema educatiu català de generar les condicions per una integració ben feta i per fer-la el que calen són recursos i planificació. 

No cal buscar culpables, si però cal trobar responsables de perquè hem arribat fins aquí i esbrinar on hi pot haver les causes d’aquesta situació i corregir-les.

L’educació és fonamental per la transformació de la societat i per mantenir la cohesió social, perdre capacitat educatives és fer una societat més dèbil i el risc de fracàs escolar augmenta amb les greus conseqüències socials, laborals i econòmiques que comporta.

Segurament hi ha molts motius i responsabilitats per part de tots els vectors que conflueixen a l’àmbit escolar. Les condicions socials a part, que influeixen i molt, cal cercar motius del fracàs en tos els àmbits. Des de l’administració i la responsabilitat política que ha fet que en trenta anys s’hagin fet vuit lleis d’educació i cadascuna ha canviat l’anterior, des del Govern més proper, la Generalitat, amb unes retallades profundes de fa anys que encara no s’han restituït, i la necessitat de més recursos vol dir des de més personal de suport,  ràtios adequades, i mestres ben formats i millorant permanentment la formació dels professorat un cop estan en exercici, (no estaria de més cada quinquenni o sexenni si es vol un any sabàtic de formació) i també potser pensar si és bo que les escoles canviïn massa de metodologies, quan encara unes no s’han afermat prou i donat fruits  ja passen a altres. Potser, potser cal més paper i llapis i una mica menys de pantalla, més llegir que quedar embadocats davant plasmes... i potser també els pares i mares convindria que sabessin que els seus fills no són els reis del mambo -que ho son- que a l’escola hi ha límits i autoritat i que no es converteixin en els justificadors habituals de qualsevol cosa. I també una mica de responsabilitat de tots plegats quan deixàvem els mestres sols mentre reivindicaven millores i els criticàvem deixant-los desemparats -no sempre les reivindicacions eren del tot encertades, crec- i així experts i aprenents d’experts, opinadors, gasetillers i altre fauna anem dient a veure si l’encertem.

Hi ha feina. Hi ha hagut una fallada multi funcional i ara patim les conseqüències lògiques d‘anys de mirar cap els costats sense voler adonar-nos que tot plegat estava envestat amb una sabata i una espardenya.

Escoltàvem els mestres i no se sorprenien de que haguéssim arribat fins aquí. Bé ja ho advertien.

I naturalment calen decisions valentes i acords sòlids.

Calen complicitats entre la política i el món educatiu.

Cal compromís.

Cal fer feina.

Cal debatre si el model educatiu que implementem és l’adequat...

I per encara que sigui per una vegada no ens llencem els plats pel cap i treballem conjuntament i solidàriament. L’escola com instrument d’igualtat i de cohesió social mereix que preguem mesures correctores, valentes si cal, que ajudin en el temps a venir a millorar-la i consolidar amb solidesa els avenços que anem aconseguint.

Evitem que el gerro d’aigua freda ens congelin les idees. Reaccionem i ràpid. Sense pressa -no ens adormin però, reflexió- però sense pausa.

PS. Bones festes a tothom. Salut, i molta, molta pau i solidaritat