90 anys de les primeres eleccions municipals de la República (14 de gener de 1934)

Aquest 14 de gener es compleix el norantè aniversari de les eleccions municipals de 1934, les primeres i úniques que es van fer a Catalunya durant la II República. Les anteriors eleccions municipals, el 12 d’abril de 1931, s’havien celebrat durant el govern del general Dámaso Berenguer, nomenat el 1930 per Alfons XIII per restablir la “normalitat constitucional” després de la Dictadura de Primo de Rivera, un període conegut com la Dictatova, o Dictablanda. Aquells comicis es van entendre com un plebiscit sobre la Monarquia i van donar la victòria a l'Esquerra Republicana de Catalunya al Principat, mentre que a les principals ciutats espanyoles també van triomfar les candidatures republicanes. Això va provocar la fugida del rei i la consegüent caiguda de la Monarquia. El 14 d'abril es proclamà la Segona República Espanyola al mateix temps que Francesc Macià, el líder d'ERC, proclamava la República Catalana. Uns dies després Macià va pactar amb els representants del govern central la renúncia a la independència –algú va dir que l'Avi feia el sacrifici més gran de la seva vida– a canvi d'avançar en l'elaboració de l'Estatut i d'enfortir la jove República.

Les eleccions del 12 d'abril de 1931 contemplaven el famós article 29 de la llei electoral vigent des de 1907, el qual permetia proclamar guanyadors els membres d'una candidatura única sense que calguessin eleccions. A l’empara d’aquest article, a Cubelles no hi hagué votacions en consensuar-se una llista única encapçalada per Narcís Bardají Torrabadella, que ja era alcalde des de 1930 i ho continuà sent d’un consistori format per set membres: el mateix Bardají, Florenci Fontanals Vivó, Joan Albet Aviñó, Francesc Safons Rovirosa, Lluís Poch Creus, Pau Borrell Palau i Melcior Cona Castellví.

A excepció dels dos darrers, membres del Círcol Cubellenc, entitat fundada el 1890, els altres eren de tendència dretana i vinculats a L’Aliança, creada l’any 1914. Els del Círcol, identificats amb el republicanisme federal, tenien la seu al Cafè Armengol, el “cafè vell” o “cafè de baix”, que disposava de “la sala vella”, mentre que els L’Aliança, propers a la Lliga, posseïen “el cafè de dalt” i “la sala nova” . La gran rivalitat entre les dues entitats, “els de baix” i “els de dalt” en funció de la seva ubicació territorial, s’accentuaria encara més a l’època de la República.        

Les comissions gestores, Narcís Bardají i el Centre Català de Cubelles

Les eleccions al Parlament de Catalunya del 20 de novembre de 1932 van donar la majoria absoluta a l’Esquerra Republicana de Catalunya i Francesc Macià renovà el càrrec de president de la Generalitat. Uns mesos després, el 24 de març de 1933, amb l’objectiu d’enfortir l’autonomia, el govern català aprovava una llei en què cessava els ajuntaments constituïts en funció del citat article 29 i els substituïa provisionalment per unes comissions gestores nomenades pel delegat de la Conselleria de Governació amb l'assessorament, a cada municipi, dels partits locals. A Cubelles, la Comissió Gestora es va constituir en la sessió celebrada el 25 de maig de 1933 i la persona triada per ocupar la presidència va ser Ramon Estalella Romeu, conegut per Ramon Baró, pagès que rondava els 30 anys i pertanyia a Esquerra Republicana de Catalunya i al Círcol Cubellenc. Els dos vocals que completaven la Gestora eren Pere Rovirosa Escardó, membre de la Lliga Catalana i de la Societat L’Aliança, i Pau Borrell Palau, afiliat a ERC i al Círcol Cubellenc.

Destituït, doncs, de l’alcaldia i pensant ja en els comicis de 1934, Narcís Bardají va crear, a finals de 1933, l'anomenat Centre Català de Cubelles, una societat adherida a la Lliga Catalana de Barcelona i que tenia per objecte "la defensa dels interessos i la reivindicació dels drets de Catalunya, treballant per al major grau de progrés moral i material del poble català", tal com recollia l'article primer dels seus estatuts. El Centre Català va establir el seu local social a la societat L’Aliança i tenia inicialment cinquanta-un socis.

Narcís Bardají, nascut a Barcelona el 1882, era el principal propietari de rústica de Cubelles, on s’hi instal·là als anys vint. Va accedir a l’alcaldia de Cubelles el 27 de febrer de 1930 arran del reial decret que obligava a renovar els ajuntaments amb la inclusió dels majors contribuents. La seva fortuna derivava del negoci del cotó, beneficiat per la conjuntura favorable que va significar per al sector la Gran Guerra. La seva afecció a la caça va fer que conegués la zona muntanyenca de Cubelles i els seus voltants. Primer va comprar la masia de Puigdetiula i seguidament va adquirir la finca del Molí de la Palma, on va fixar la seva residència. El dia 29 de juliol de 1936 va ser assassinat per un grup dels anomenats “incontrolats”. Amb el fatídic cotxe fantasma el van anar a buscar a casa seva i el van “passejar” fins a la carretera en direcció a Cunit, on va morir a trets. Acabada la guerra li fou dedicat el passeig de l’estació, inaugurat el 1932 quan ell era alcalde i batejat inicialment amb el nom de Pi i Margall. L’actual zona compresa entre aquest passeig i el torrent de Santa Maria, amb límit a Vilanova, rep el nom de Sector Bardají.

Narcís Bardají Torrabadella (Arxiu d’Antoni Pineda).

1934: unes eleccions de gran rellevància i molt tenses

L’Estatut de 1932 va permetre que la competència d'eleccions locals fos transferida a la Generalitat de Catalunya i, així, l’agost de 1933, el Parlament de Catalunya aprovava la llei municipal i establia que les eleccions municipals s'havien de convocar la primera quinzena de novembre de cada quatre anys. Tanmateix, la data de les eleccions es va ajornar per tal que no coincidís amb les eleccions generals espanyoles d’aquell any, previstes també per al mes de novembre i que van ser guanyades per les dretes, donant pas a l’anomenat Bienni Negre.

El nou sistema electoral va permetre que per primera vegada a la història de Catalunya  les dones hi poguessin participar amb igualtat de drets respecte els homes. Per altra banda, el partit guanyador s'enduia el 65% dels escons i el segon partit els escons restants, independentment del nombre de vots, cosa que afavoria el sistema dual. El dia abans de les eleccions, el president Lluís Companys efectuà una locució en què destacava la importància d’aquells comicis. L’historiador Raimon Soler ho corrobora en un treball seu sobre aquells comicis: “Les eleccions municipals que es van celebrar el 14 de gener de 1934 tingueren una rellevància històrica de primer ordre. D’una banda, perquè es feien sota un marc legislatiu propi, tenien abast general a Catalunya i perquè per primer cop les dones podien exercir plenament els seus drets de la mateixa manera que els homes en uns comicis locals. De l’altra, perquè se celebraven en un context complex. Les dretes havien guanyat el 19 de novembre anterior a tot Espanya. A Catalunya, la divisió de les esquerres havia afavorit la victòria de la Lliga a les circumscripcions de Barcelona ciutat i a les províncies de Lleida i de Tarragona”.

La campanya electoral va ser molt tensa en general i plena d’incidents que es van reproduir el dia de la votació. A Cubelles, la candidatura de Bardají va fer una propaganda força agressiva, repartint un full en què es criticava la gestió econòmica del govern municipal, format per la gent del Círcol Cubellenc, en els anys de la Dictadura, s'enumeraven totes les fites aconseguides en el mandat de Bardají, posant èmfasi en el passeig de l'estació, i es qualificava el nomenament de la Comissió Gestora com "la dictadura de l'Esquerra Republicana".

Bardají encapçalava l’anomenada Candidatura Administrativa –no va arribar a temps de fer-ho amb el nom de Centre Català–, en representació de la Lliga. Els integrants de la llista eren: Narcís Bardají Torrabadella, Florenci Fontanals Vivó, Lluís Poch Creus, Francesc Safons Rovirosa, Joan Albet Aviñó i Pere Freixas Ferrer. Tots ells eren membres de la Societat L’Aliança. L'altra candidatura era la d'Esquerra Republicana. Es fornia íntegrament d’homes del Círcol Cubellenc i estava formada per Josep Mestres Aviñó, Ramon Estalella Romeu, Isidre Montaner Ballester, Josep Castellví Ivern, Josep Estalella Pedro i Jaume Fonoll Escardó.

Triomf d’Esquerra Republicana de Catalunya: Josep Mestres, alcalde

El resultat de les eleccions va ser favorable a l’Esquerra per un marge de 51 vots de diferència. Els republicans van obtenir 241 vots i quatre regidors (Josep Mestres, Ramon Estalella, Isidre Montaner i Josep Castellví). La Candidatura Administrativa va sumar 190 vots obtenint dos regidors (Narcís Bardají i Florenci Fontanals). Pel que fa a la comarca del Garraf, a Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes també triomfaren els republicans, no així a Sitges, en què s’imposà la Lliga. A la resta del país, a nivell general, es va produir un domini clar d’ERC i de les coalicions republicanes d’esquerres.

La Veu de Catalunya (16 de gener de 1934)

Transcorreguda la jornada electoral, La Veu de Catalunya, portaveu de la Lliga, en les edicions del 16 i 17 de gener lamentava els incidents haguts i informava del desenvolupament dels comicis en diferents poblacions. Pel que fa a Cubelles, carregava contra els republicans amb aquests termes: “L'Esquerra apel·là a tota mena d'amenaces i coaccions; promeses d'empeus, rebaixes de tributs als amics, campanya rabassaire a base que, guanyant l'Esquerra, l'espoliació dels propietaris es consolidaria, etc. Els que avui són de l’Esquerra, són els mateixos que abans foren de la Unió Patriòtica”.

La constitució del nou consistori cubellenc va tenir lloc el dia 1 de febrer i Josep Mestres fou elegit alcalde amb quatre vots a favor i un en blanc, aquest emès per Narcís Bardají, que presidia la mesa com a membre de més edat (Fontanals era absent aquell dia). El nou alcalde, nascut el 1882, gaudia d’un merescut prestigi per ser el director i un dels fundadors del Cor l’Espiga a més de membre destacat del Círcol Cubellenc, que va presidir en tres ocasions. Havia sigut regidor en dos períodes (1910-1912 i 1924-1930), treballava a la Pirelli i anteriorment havia fet de pagès i barber. Actualment té un plaça i un carrer dedicats i el local social d’ERC porta el seu nom. La seva etapa com a alcalde es va distingir per la preocupació en construir unes noves escoles i els esforços per regularitzar els temes urbanístics, però també per l’enfrontament entre el consistori i el metge de la població, Remigi Juncà, personatge rellevant de L’Aliança, la qual cosa ajudà a incrementar la fractura social entre dretes i esquerres o, si es vol, entre “els de dalt” i “els de baix”.

Josep Mestres, a baix, al centre, en una excursió del Cor l’Espiga a Mataró, l’any 1931. (Arxiu d’Antoni Pineda).

Els Fets d’Octubre de 1934 van originar la suspensió de l’Estatut per part del govern dretà espanyol i la dissolució dels ajuntaments governats per les esquerres. A Cubelles això no va passar fins al novembre de 1935, en què el govern de Josep Mestres va ser substituït per un altre encapçalat per Josep Rovirosa Guasch, que més tard seria el primer alcalde franquista del poble. La victòria electoral del Front d’Esquerres –també a Cubelles– del 16 de febrer de 1936 comportà el restabliment de l’Estatut i dels ajuntaments elegits en els comicis de gener de 1934. D’aquesta manera, ERC tornava a governar a Cubelles però aquesta vegada amb Ramon Estalella Romeu d’alcalde, ja que Josep Mestres renuncià per haver fixat la seva residència a Vilanova i la Geltrú. Estalella es mantindria en el càrrec fins a l’octubre de 1936 quan, en plena Guerra Civil, la Generalitat decretà la constitució de nous ajuntaments a Catalunya amb representació dels partits polítics i organitzacions sindicals amb la mateixa proporció dels que integraven el Consell de la Generalitat. Però aquesta ja seria una altra història.

Full redactat per la candidatura de Narcís Bardají (Fons Joan Vidal)

Bibliografia

-Martínez i Roig, Xavier: L’Esquerra Republicana de Catalunya de Cubelles (1932-2007). Secció Local d’ERC de Cubelles, 2007.

-Roig Rosich, Josep Maria: Recuperació i superació d'uns anhels identitaris: la Generalitat republicana i la Guerra Civil (1931-1939). Generalitat de Catalunya. Departament de Justícia. Barcelona, 2022.

-Soler Becerro, Raimon: Les eleccions municipals de 1934 a Catalunya. Segle XX. Revista catalana d’història, 8. Universitat de Barcelona, 2015.

-Vidal i Urpí, Joan: El Círcol Cubellenc (1890-1939). Mig segle d'història de Cubelles a través de la seva entitat pionera. Ajuntament de Cubelles, 2006.

-Vidal i Urpí, Joan: 100 anys de la Societat L’Aliança. Cubelles, 1914-2014. Ajuntament de Cubelles, 2014.

-La Veu de Catalunya (16 i 17 de gener de 1934).