Comissió d’experts

“Si vols que alguna cosa es faci, nomena un responsable. Si vols que es retardi eternament, nomena una comissió”. La sentència se li atribueix a Napoleó Bonaparte qui no va ser mai conseller d’educació, i que mai hagués format part d’una comissió d’experts per reflotar l’educació catalana després del desastre de PISA. No donaria el perfil i, en aquest cas concret, jo també seria partidari de no convocar-lo a les reunions. Però encarregar-ho a una comissió? i d’experts? Vols dir?

Si alguna cosa sabem després de la patacada, és que competim a l’última de les divisions d’aquest esport que és aprendre. No podem descendir gaire més perquè no tenim pràcticament res al darrere. Quan un club arriba a aquesta situació no és perquè els entrenaments siguin amb una metodologia més o menys motivadora, ni perquè la gespa estigui tallada un centímetre o dos més amunt o avall. La mocadorada anirà contra el projecte sencer i contra la directiva que l’ha impulsat. La grada voldrà fer fora tots els responsables i fitxar gent nova que vinguin d’equips guanyadors en categories superiors. Si, pel contrari, organitzes unes reunions de treball entre els mateixos que tens en nòmina, home, idees innovadores… poques. Els “experts” es caracteritzen per no canviar mai d’opinió o de rumb. Si afirmar que la terra és plana els ha portat a la condició d’expertesa, no patiu, que moriran afirmant que la terra és plana. I ves, què faríeu vosaltres? Amb el que et dona de menjar no es juga! Doncs això, més o menys, és el que sembla que es vol fer amb l’anomenada comissió d’experts: reunir els enginyers del Titànic amb el capità i l’armador garrepa que no va pagar ni uns prismàtics i veure què es pot fer quan les vies d’aigua ja ofeguen els passatgers de tercera.

Que també em pregunto jo si algun d’aquests experts el conviden a les reunions per millorar sistemes educatius de fora de casa nostra. Algun dels nostres solucionadors de problemes té experiència en solucionar problemes? Han ascendit de categoria amb el seu equip algun cop? Algun d’ells ha col·laborat amb països o comunitats autònomes amb rendiments superiors? Qui els ha posat l’etiqueta d’experts? Han convocat algun castellano-lleonès o asturià? Mira que em fa tot l’efecte que aquesta condició d’expert és com un gomet que s’enganxen a la solapa els uns als altres i es queden tan contents.

Vaja, que restem a l’espera d’unes conclusions que esperem siguin eficaces. Una espera, això sí, amb una dosi important d’escepticisme. Que jo no tindria gaire fe que aquest cop l’encertin i que ara tot vagi millorant fins a posar-nos a nivells presentables. Em fa l’efecte que els danys necessitarien més que una comissió, encara que els experts fossin autèntics genis. Em fa por que els mals resultats educatius siguin un símptoma d’un corrent de fons encara més preocupant i que té a veure amb la poca valoració social del coneixement, de les humanitats, del conreu pensonal de l’esperit, amb la precarietat amb què viuen moltes famílies, amb la idea absurda de la felicitat com a objectiu de l’escola… Me’n vaig de Napoleó al proverbi xinès i així quadro els tòpics: “quan el deixeble és a punt, el mestre apareix”.