Quin futur volem per a la nostra ciutat?

A mesura que s’accelera el desequilibri climàtic resulta mes fonamental recuperar el medi natural, entendre que nosaltres som part de l’entorn que ens envolta, una obvietat que no ha estat mai aplicada al creixement econòmic o a la planificació urbanística. Les coses essencials, com ara l’oxigen que respirem, son sempre les que costen més de entendre.

La Cimera de la Terra de 1992 va suggerir que les ciutats haurien de deixar de ser una font de plusvàlues urbanístiques per evolucionar vers infraestructures verdes que redueixen les emissions i la contaminació, que faciliten el cicle de l’aigua, la permeabilitat del sol, la biodiversitat i la nostra pròpia supervivència. En una paraula: que era imprescindible i urgent canviar la nostra manera d’entendre el territori i planificar l’urbanisme. Avui, al cap de 30 anys, amb molts més coneixements ambientals i urgències climàtiques, i per tant amb una major responsabilitat política per dissenyar el present i el futur d’aquests espais urbans, això encara no s’ha produït.

Vilanova es troba davant de l’oportunitat històrica d’emprendre aquest camí i redissenyar-se per enfrontar el repte climàtic que tenim a tocar, un repte que ens costa comprendre i acceptar però que canviarà la vida de tots nosaltres en un temps molt breu. D’això en podem estar tots segurs. Les lleis econòmiques canvien amb el nostre comportament, però les lleis físiques i biològiques, que regeixen el nostre planeta i mantenen la vida i la salut de les persones, son malauradament inexorables.

La nostra ciutat conserva encara elements ambientals que li donen una certa capacitat de resiliència i adaptació, però es altament vulnerable a molts efectes del canvi climàtic. Més del 99% de la nostra energia prové de fonts no locals i tan sols generem el 2,2% del nostre consum elèctric. El transport  es responsable de la major part de despesa energètica (58%), de les emissions i de la contaminació ambiental, i el parc de vehicles ha augmentat un 30% en 15 anys. El  sector serveis representa casi el 80% de la nostra activitat, la major part de la gent treballa fora i el 20% de la població es major de 65 anys.

A tot això hi hem d’afegir unes condicions d’alta densitat urbanística, manca de verd urbà, baixa disponibilitat d’aigua i sol orgànic, i mobilitat excessiva que la fan una ciutat altament vulnerable a les ones de calor, a la sequera i a la contaminació ambiental.   Molts d’aquests elements i altres venen reflectits  al Pla de Sostenibilitat del Garraf, publicat pel Consell Comarcal al 2022 i que entenem que hauria de ser el  document rector del nostre planejament urbanístic, simplement perquè la salut i la vida dels ciutadans han de ser  la primera prioritat de qualsevol acció política.

En els darrers 5 anys hem assistit a una profunda acceleració del desequilibri climàtic, que ha superat totes les prediccions dels models científics que no havien tingut en compte moltes de les retroalimentacions que s’estan produint (augment de vapor d’aigua, pèrdua de vegetació i organismes fotosintètics, desglaç accelerat a l’àrtic i antàrtic, fuites de metà dels fons oceànics, etc.). 2023 ha estat l’any amb major temperatura atmosfèrica i oceànica des que en tenim registres històrics.

Avui sabem, encara que ho amaguem, que la nostra temperatura no es correspon ni de bon tros amb els gasos d’efecte hivernacle acumulats a l’atmosfera, i que seguirà pujant durant centenars i milers d’anys fins a assolir uns valors d’equilibri de l’ordre de +10ºC respecte al temps preindustrial. I també sabem que no n`hi ha prou amb reduir o eliminar les emissions sinó que hem de alliberar aquests gasos de l’atmosfera, i això vol dir recuperar tots els embornals que estem perdent (vegetació i oceans).

Dèiem que Vilanova, malgrat la seva alta vulnerabilitat climàtica, també disposa de recursos d’adaptació que no podem perdre. Uns recursos hídrics subterranis que, malgrat la salinització, hem d’aprofitar i reutilitzar, un verd perifèric que hem de connectar amb la ciutat, una plana agrícola, fragmentada per urbanitzacions disperses, que hem de recuperar, i unes zones humides costaneres que cal renaturalitzar.

Però sobretot que disposem una taca verda urbana de gairebé 100 Ha, l’Ortoll, que s’ha preservat com un miracle, gracies també a la entitat Garraf Coopera, al Apma i al treball de tants i tants voluntaris, i que ara representa una immensa oportunitat de futur que altres ciutats voldrien tenir. El gran centre de lleure, gaudi, esport, trobada i alhora refugi climàtic de la nostra ciutat.

Hi ha moltes raons essencials per convertir l’Ortoll en una illa verda al servei de tots els ciutadans. Perquè es el darrer ecosistema natural connectat amb la ciutat que permet regular el seu clima, reduir les emissions i la contaminació ambiental, afavorir la infiltració de l’aigua de pluja que es perd per escolament i disposar de més recursos per combatre la sequera i les ones de calor, també augmentar el sol fèrtil orgànic i la biodiversitat que es essencial per la estabilitat  de l’ecosistema.

Però tenim encara altres raons de caire social i personal que exigeixen la preservació d’aquest espai. La pèrdua de contacte físic amb la natura es una de les malalties del món modern. Ara necessitem més que mai retrobar-nos, identificar-nos amb el paisatge i sentir com a nostres els cicles de la natura.

Desprès de tantes modificacions puntuals del nostre Pla d’Urbanisme, ens trobem també davant de la necessitat d’aprovar  un nou Pla General que defineixi el futur de Vilanova. Es molt evident que aquest futur ha de contemplar restriccions urbanístiques que afavoreixin la resiliència als canvis ambientals que ja ens estan afectant de manera determinant. Urbanitzar avui qualsevol dels dos sectors de l’Ortoll es més que un error polític, es simplement hipotecar el futur climàtic de la nostra ciutat i comprometre la salut i la vida dels seus ciutadans.     
    

Xavier Soler
Ex professor de Geodinàmica UAB
Membre del Grup Climàtic de Vilanova