Les solucions monetàries

Diners! Diners! Pedro Sánchez ha anunciat diners per a l’educació per salvar els mals resultats d’Espanya en general en el darrer informe PISA. La Generalitat encarrega una comissió de suposats experts però no parla gaire de despeses i el govern d’Espanya parla de gastar però no dedica gaire temps a pensar en què es gastaran -o això és el que sembla-. Pensar és de franc i si a més ho encarregues a una colla que entre ells estan d’acord i són amics teus, no cal preocupar-se gaire de les conclusions. Gastar també queda bé. És més material, té més força com a prova de la suposada preocupació del govern per l’educació.

Que l’educació no estava funcionant era de tots conegut, era l’elefant a la cuina o l’emperador que desfilava despullat. Els responsables han anat enganyant-se i fugint cap a endavant durant anys fins que l’estavellada ha fet massa terrabastall. El problema és que encara que posem una pila de diners ja no n’hi ha prou. L’elefant no sortirà de la cuina només per això, s’ha engreixat massa i ara no passa per la porta. Calen reformes estructurals. Reformes que afectin la legislació actual, per descomptat, però també la manera com la societat està entenent què es fa i què passa en una escola. Reformes en la direcció de garantir el dret a ser educat i no només a ser escolaritzat.

Perquè una de les coses més sorprenents d’aquest moment educatiu, en la meva opinió, és la inacció i el silenci de les associacions de pares. De debò no pensen protestar? L’escola ha aconseguit els resultats que ja tots coneixem; ara bé, en aquests resultats hi figuren també els esforços de les famílies en activitats extraescolars, acadèmies d’anglès, repassos, professors particulars i ajudes des de casa a l’estudi. Si restéssim tot això, quins resultats quedarien per a l’escola? Són les mares i els pares els qui haurien d’estar pressionant per solucionar el problema amb urgència. Els seus fills són a l’escola ara, no d’aquí a deu anys. I si no estan protestant és perquè, efectivament, això no se solucionarà només amb diners (ni tampoc només amb una comissió).

Els diners serviran per a comprar uns equipaments informàtics, per dotar d’un mestre de reforç una escola durant uns cursos, per desdoblar algun grup… Però tot quedarà en pedaços si no s’escomet amb humilitat i determinació la malaltia que ens afecta. L’escola no està ensenyant. Abocar-hi diners la tornarà més cara, però no necessàriament més eficaç.