Obvietats germàniques

Andreas Schleicher, què malament que em queia aquest germànic malxinat! El seu posat de nòrdic que ve a renyar-nos en públic em semblava una espècie de paròdia del que hauria de ser l’educació. Llavors era l’any 2015 i que els resultats de PISA ens deixessin més amunt o més avall que aquell altre país-que-també-fa-el-que-pot, doncs mira, què vols que et digui, jo no jugo! I així ho vam escriure amb una mica de sarcasme, ho reconec. A més, l’OCDE és un organisme econòmic, què hi ve a potinejar en l’educació? Abans no ho entenia i ara no ho vull entendre.

Però el temps ha passat i, sorprenentment, al 2024 Andreas Schleicher continua mantenint el seu posat tibat i polit, pulcre com un capatàs prussià, com si tingués un pacte amb Mefistòfeles. No sembla envellir; quan xerra a El País no fa llàstima i no sé si ha trobat l’amor d’una bella donzella. En tot cas, la seva ànima ja pertanyia a l’OCDE, poca diferència! Nosaltres, en canvi, hem envellit molt pitjor, ja se sap, les privacions. El nostre sistema educatiu ha d’abaixar el cap i escoltar amb humilitat forçada el que ens vulgui dir. Li hem posat molt fàcil. Pur sentit comú. Quan un està tan avall com nosaltres, les solucions són totes òbvies. Cal fer just allò que no estàvem fent fins ara! I si ho diu un esbirro del capital, a sobre, a callar. Ens hem quedat sense arguments.

Una de les perles que ens aconsella -aixxxxx quina ràbia!- és allunyar els adolescents de les tecnologies, també -o sobretot- en el temps de lleure i prohibir els mòbils a les aules. Prohibir! Mare meva, si aquí estem fent giragonses i contorsionismes per no prohibir res als adolescents en un sí però no, el-que-vosaltres-digueu-però-mira-que-si-ens-diuen-fatxes-col·lapsarem-d’hiperbonisme. A ningú se li havia acudit això abans, ja se sap, els nòrdics tenen un cap privilegiat per la metafísica, nosaltres, en canvi, per anar de tavernes i fer migdiades.

Ens ve a dir també -quina capacitat d’observació la seva!- que no ensenyem prou bé les matemàtiques. Vaja! Qui ho diria! Passa que les societats matemàtiques del nostre país observen el curriculum i fan propostes amb molta assiduïtat, no se’ls pot acusar d’inacció, precisament. Però després, si vols formar-te en aquesta matèria com a professor, misteriosament els recursos han desaparegut. Costa molt trobar cursos de formació d’un cert calibre que ens millorin realment la didàctica de les matemàtiques. Em sembla que tampoc hi ha cap matemàtic entre els membres de la comissió d’experts de la Generalitat, però això ja és un altre tema.

O sigui, que em temo que en els propers anys em tocarà suportar el germànic plastificat pontificant la sopa d’all mentre per aquí anem muntant performances i fent proclames. Fa molta mandra, la veritat.