Una història “sobre rodes” a les Comparses de Vilanova i la Geltrú

Aquest any he viscut un moment increïble. El passat 11 de febrer em vaig aventurar a participar en les Comparses de Vilanova i la Geltrú i crec que he fet història, o almenys em sento així. Per això, he sentit que ho havia de compartir amb tothom. Anys anteriors, em quedava contemplant des de la vorera com si fos un espectacle inabastable. Però aquest any, juntament amb el meu meravellós comparser i també gràcies als meus amics i amigues, vam decidir arriscar-nos. A les 8:45 del matí, ens vam presentar sense avís previ de la meva condició de “sobre rodes” a la bandera que ens havíem inscrit juntament amb els nostres amics.

Clar, aquelles mirades de “ui, oh mira, és la Joana!” estaven presents. Però, sorpresa! Ni un sol problema. Ni per seguir el ritme, ni per sortir pels carrers. Res ens va aturar! Vaig superar les mirades curioses i vaig demostrar que amb determinació i passió, no hi ha barreres.

Això sí, vaig ser previsora. Embolicada amb cinta americana, les meves 6 rodes estaven més protegides que una recepta de l’àvia  guardada com un tresor. Va funcionar de meravella! Vaig poder ballar, riure i gaudir de cada moment que em van donar les comparses.

Crec que la meva història pot inspirar a moltes persones a no deixar-se aturar per les seves limitacions i a sumar-se a aquestes festes tan especials i importants com són les comparses de Vilanova, tan conegudes arreu del nostre territori. Em sento emocionada i orgullosa de haver fet història com la primera comparsera “tullida” a unir-se a aquesta festa tan emblemàtica de la meva ciutat

Com la primera (i probablement única) comparsera “tulli” en participar-hi t’animo a apuntar-te a aquesta festa l’any vinent!

No et penediràs, t’ho asseguro!

Gràcies a l’Eix Diari per considerar la meva història per a la vostra publicació i per ajudar-me a difondre un missatge d’inclusió i superació. Una inclusió que no hauria d’existir perquè ja hauríem d’estar inclosos!