Fer dissabte

A les cases, conscients que el dia a dia va acumulant endimaris, andròmines i altres rampoines que en el seu moment van tenir una utilitat però que, amb el pas del temps, han anat convertint-se en objectes inútils, es sol fer, de tant en tant, allò que les nostres àvies anomenaven “dissabte”. Una operació que tenia dues opcions. El camí a la brossa -avui deixalleria- i el camí a un dels armaris de l’anomenada “cambra dels mals endreços”. Centrat en les dues diades anuals en les que es decidia passar, alternativament, del parament d’estiu al d’hivern (sobretot en el que feia referencia a la roba de vestir) i la que generava el canvi contrari. Naturalment, amb la independència de que cada casa ho fes el dia i en la forma que ho estimés necessari.

Les eleccions gallegues d’aquest passat diumenge, curiosament, m’hi ha fet pensar quan han anat desgranant-se els resultats al llarg del vespre-nit del mateix diumenge. Perquè, encara que la primera ullada es quedés en els titulars cridaners, en els grups que havien aconseguit representació al parlament gallec, amb la novetat de l’aparició en escena de Democràcia Ourensana i el seu diputat solitari, és evident que els resultats dels grups minoritaris que concorrien o s’havien plantejat concórrer a les eleccions (Sumar, Podemos, Vox i Ciudadanos) quedant-se fora del terreny de joc, tenen la seva importància. Perquè, agradi o no, en la nostra societat, la manca de poder que l’absència genera, sol anar acompanyada de manca de notorietat i, el que és més greu, de pas cap a l’oblit.

Els resultats electorals son clars. Ni tant sols el mig milió de vots encara no comptabilitzats dels votants dits “CERA” (Cens Electoral de Residents A l’estranger) podran alterar la majoria absoluta del PP que revalida així la seva cinquena victòria electoral aclaparadora, tot i que els darrers sondejos publicats abans de les eleccions haguessin fet aparèixer alguns dubtes més que raonables al respecte. De fet, durant la nit electoral i un cop fets públics els sondejos, ningú feu esment d’aquell diputat guanyat pel PSOE en una d’aquestes eleccions passades gràcies al recompte en diferit dels vots “CERA”.

Perquè immediatament es va veure que la cosa anava a tres (amb permís dels ourensans, és clar) i que, si algú havia de fer la farina plana, era el PSOE que, en broma en broma, anava baixant fins aturar-se als 9. El pitjor resultat obtingut en unes eleccions autonòmiques. I, al damunt, enfront d’un PP al que havia pronosticat el pitjor dels resultats, i un BNG que demostrava el seu poder a les urnes tot superant-lo i fent-se seu el lideratge de l’oposició i, segons alguns, de l’esquerra gallega. Perquè el PSOE, segurament, durant una estona va veure passar el fantasma d’un possible govern de coalició BNG-PSOE comandat pel primer.

Però el somni de canvi en el govern gallec es va esvair. El PP farà govern gràcies a la seva majoria absoluta i aquella possible coalició ... ja veurem.

Perquè l’any electoral tot just ha començat. I les eleccions basques, ja anunciades però encara sense data, agradi o no, seran una repetició de les gallegues. Amb uns partits nacionalistes i no de dretes emmirallats en el BNG, i un PSOE, agradi o no, debilitat pels resultats gallecs.

Però, i els partits minoritaris exclosos de Galicia però que governen a Espanya amb el PSOE o li tiren l’alè al clatell al PP en algunes comunitats? Quin futur els espera? Perquè, els vots obtinguts no li permeten excusar-se en el 5% de vots requerits per la llei electoral galega, superats com han estat pels partits “testimonialistes”.  Que faran? Es declararan en fallida i aniran a la galleda de la brossa, o anunciaran una temporada a la cambra dels mals endreços? Acceptaran el joc a tres PP-PSOE-Nacionalisme (si aquest últim aconsegueix aglutinar-se) o seguiran buscant un lloc al sol a base de dedicar-se molt a la protesta/queixa i poc a la política de la que aquestes eleccions els han exclòs, tot somniant en unes europees on alguns encara remenen la cua? Veurem.