Càrrecs de confiança

La detenció de Koldo Garcia, pel que es comenta, home de confiança de l’ex-ministre de Transports i ex-secretari d’organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha tornat a posar d’actualitat el tema de la corrupció política que, si recordeu, va tenir un moment especialment àlgid quan Luis Roldán Ibáñez, director general de la Guardia Civil i primer no militar en ocupar aquest càrrec amb la confiança del President del govern, va fugir d’Espanya el 1994 per ser detingut, un any després, a l’aeroport de Bangkok, jutjat a Madrid entre 1996 i 1998 i condemnat per malversació, suborn, frau fiscal i estafa a 31 anys de presó, una multa de 1600 milions de pessetes i una indemnització de 578 milions a l’estat per haver robat 435 milions de pessetes dels “fons reservats” i recollit 1800 milions de diverses “comissions” relacionades amb el programa de modernització de les cases-caserna de la Benemèrita. Una fuga, quan les investigacions ja havien començat, que provocà el canvi fulminant del ministre de l’interior, el valencià Antoni Asunción, per Juan Alberto Belloch.

Però el cert és que, amb més o menys intensitat, l’amenaça de la corrupció polític/econòmica ha planat des del principi per damunt de la nostra democràcia. Heretant formes i tècniques més o menys habituals en els foscos anys del franquisme com el mític cas MATESA de 1969 en que la Direcció General de Duanes denuncià un deute de 10.000 milions de pessetes de l’empresa de Joan Vilà Reyes amb un banc públic, el Banc de Crèdit Industrial, creant-se una comissió d’investigació de les “Cortes” que assenyalà a 4 ministres del sector conegut com “tecnòcrata”, permetent així al líder del sector “Blau”, Manuel Fraga Iribarne, desacreditar a l’altre davant l’opinió pública i forçar a Franco a canviar 13 dels 18 ministres del seu govern d’aquell moment, donant així entrada a l’Opus Dei.

No crec descobrir la sopa d’all si afirmo que tot això és possible quan, fruit de les relacions de poder absolut, hi ha decisions que es prenen en petit comitè o, el que és encara més greu, per part del responsable administratiu sense ser contrastades per algun organisme imparcial. Quan es barregen parenostres i cigrons o s’invoca el be suprem de l’estabilitat del règim per emprendre determinades accions o tancar temes concrets. No endebades, tots tenim clar el significat de l’expressió “clavegueres de l’estat”.

El fotut del cas és que, com alguns altres temes medul·lars del sistema democràtic, aquestes accions de les “clavegueres de l’estat” acaben essent justificades o aplaudides en nom d’un suposat interès superior.

Perquè això vol dir que qualsevol acció s’acordarà més en funció de la seva possible repercussió política o sociològica que de la seva legalitat. Buscant si és el cas, precedents als que acollir-se o arguments que hagin servit en altres casos.

Els càrrecs de confiança son un magnífic exemple d’aquesta adaptabilitat de les accions polític/econòmiques. Els alts càrrecs tenen una autonomia més o menys amplia que els permet nomenar “a dit” alguns ajudants, assessors o similar, sense que hagin de ser validats pel poder legislatiu. Una escletxa per la qual poden entrar interessos poc legals o democràtics que, diluïts en l’immens marasme de la burocràcia, van fent la viu-viu tot esperant el moment de treure faves d’olla amb l’ajut d’algun empresari apurat o amant del diner fàcil. Encara que sigui posant, com en el cas de Koldo Garcia, en perill el benestar de la ciutadania.

El fotut del cas és que, sovint, aquests casos es descobreixen al cap d’un temps, quan el mal ja està fet i el dany és irreparable. Tot i que, en teoria, el sistema tingui mecanismes per verificar la bondat de l’acció, la correcció dels processos i la honestedat dels intervinents.

Per què, per referir-me a la darrera, des de quan se sap que aquell “innovador material tipo alucobond” que, l’any 2000, anunciava la promoció del pisos dels blocs incendiats al barri valencià del Campanar, és combustible? Hi ha un cens dels edificis construïts amb aquest “innovador material”? El podem considerar “material de confiança”?