Ressenya de “Política Sexual de la Pornografía: sexo, desigualdad y violencia”

L’origen del llibre va ser la tesi doctoral que l’autora Mónica Alario Gavilán feia sobre la violència sexual envers dones i nenes sota la direcció d’Ana de Miguel, professora universitària de Filosofia Moral dedicada a la investigació de la teoria i el pensament feminista, autora entre d’altres obres d’Ética para Celia i Neoliberalismo Sexual. 

Durant la investigació sobre la construcció social d’aquesta violència, l’autora es va trobar amb la pornografia quan li van demanar un article sobre el tema, així va ampliar la investigació i va sorgir aquest llibre, publicat per edicions Càtedra, Universitat de València en la Col·lecció Feminismes, amb Preliminars d’Ana de Miguel, Pròleg de Sheila Jeffreys e Introducció de la pròpia autora. 

La Primera part tracta del context social; com funciona a societats legalment igualitàries el Patriarcat de Consentiment en un sistema neoliberal. El Patriarcat del Consentiment, teoritzat per Alicia Puleo, el trobem a països on existeix la igualtat legal entre homes i dones, però no la formal; aquesta desigualtat formal es produeix i reprodueix per “lliure elecció” d’allò que des de infants ens han ensenyat, reforçat per la idea de la llibertat individual, que invisibilitza les desigualtats socials. 

Aquesta suposada “lliure elecció” és el resultat de la socialització de gènere, el procés d’aprenentatge del que una societat en un moment determinat considera que són rols, comportaments i atribucions pròpies de dones i homes. 

A les noies se’ls ensenya a agradar, ser amables i submises, a estar disponibles i ser per altres, tenir empatia, ocupar-se de la cura, creure en l’amor romàntic i tenir por a la violència masculina. 

Ser per un altre implica ser sexual per un altre, assumir l’ obligació de la bellesa, interpretar el desig femení com desig de ser desitjades, assumir la cosificació sexual com projecte de vida, erotitzar la subordinació i la violència sexual com a característica de la sexualitat femenina i, tot plegat com a feminitat. 

Als nois se’ls ensenya que la masculinitat és el contrari de la feminitat i superior, què s’ha de demostrar contínuament davant la societat i, especialment davant dels altres nois: la fratria. Així es considera que l’empatia és una debilitat feminitzant, la violència una demostració de masculinitat i el sexe un espai adient per a demostrar el domini sobre les dones a societats legalment igualitàries. La sexualitat masculina es construeix combinant plaer i poder, centralitat del propi desig i cosificació de les dones. El desig es tradueix sovint com a necessitat i justificació per accedir a tants cossos de dones com sigui possible o fins i tot impossible. 

La segona part del llibre es refereix a la pornografia, en fa una història dels orígens com a part de la cultura popular des de a mitjans del S.XX fins l’actualitat, des de les primeres revistes i pel·lícules pornogràfiques fins les grans plataformes actuals amb milions d’usuaris i beneficis igualment milionaris.  

Analitza la defensa de la pornografia com a llibertat sexual i transgressora; una llibertat  sexual que ja des del feminisme dels 70, es considera exclusivament masculina i transgressora dels drets de dones i nenes. 

La pornografia està avui a un clic de qualsevol i es consumeix des dels 8 anys, considerada sovint com “educació sexual” abans de les primeres experiències sexuals, normalitza pràctiques sexuals violentes que s’espera replicar en les relacions sexuals reals i en la prostitució. Consumida a qualsevol edat consolida una sexualitat patriarcal que erotitza la violència i el domini sexual exercit sobre les dones. Un discurs polític sexual i patriarcal. 

La tercera part del llibre, i la més dura, analitza el programa d’aquest discurs. 

La pornografia és fal.locèntrica i no s’ocupa especialment del plaer de les dones, que reben plaer del que proporcionen als homes i desitgen els que els homes desitgen. Aquest desig inclou molt habitualment produir dolor físic a les dones, cops, estirades de cabell, escopinades, ofegament, arcades... això permet el control directe del cos de les dones i que el plaer masculí s’obtingui malgrat, o mitjançant, el dolor femení. Per justificar aquestes pràctiques el missatge que es transmet és que les dones frueixen amb el dolor. Com exemple l’autora cita diferents vídeos dels quals aquí sols citarem un i breument. 

Amb 101.634.166 visualitzacions en la plataforma corresponent el 16/09/2019 i un dels més vistos a Espanya, mostra tota mena de pràctiques violentes que causen dolor i malestar evident a la dona mentre ella mostra al mateix temps plaer. 

Una altre modalitat són els vídeos en que les dones mostren dolor físic sense plaer mentre els homes mostren plaer al causar dolor físic, aquests vídeos tenen més de 30.000.000 de visualitzacions diàries. 

En una altra modalitat són les dones les que provoquen i abusen d’homes. 

En tots els casos la pràctica del sexe es confon amb violència sexual que s’erotitza tant  per part dels homes que l’exerceixen com de les dones que la reben, perquè encara que mostrin reticències, malestar o diguin que no volen, en el fons ho desitgen perquè acaben demostrant plaer, fins i tot si estaven adormides o inconscients o si son grups d’homes qui exerceixen les pràctiques violentes. 

Exercir violència sexual en grup reforça les pràctiques i la cohesió de la fratria mitjançant la demostració de masculinitat que suposa el domini físic i sexual d’una dona i el  menyspreu pels seus sentiments. 

La pornografia i violència envers noies menors d’edat segueix els mateixos paràmetres de dolor i menyspreu, agreujats per la innocència de les víctimes, que no entenen que està passant. En les filmacions apareixen dones amb aspecte infantil, en alguns casos menors. 

La desconnexió entre pornografia i sexe és extrema en vídeos on no apareix cap pràctica sexual, sols dones vexades, torturades, mutilades o assassinades. Un d’aquests vídeos va tenir 177.377 visualitzacions el 17/10/2019.  

La quarta part del llibre tracta de l’erradicació de la violència sexual 

Erradicar la violència sexual requereix qüestionar i canviar el procés de socialització: activar l’empatia en els nois i la idea radical de la igualtat entre nois i noies. Desactivar en les noies el mandat de ser per un altre i potenciar l’autoestima i basar la educació sexual en aquests principis d’igualtat, respecte i plaer compartit. 

En resum: qüestionar la construcció social del gènere i anar cap a una socialització humana, igual per a totes les persones, independentment del seu sexe.  

Aquesta és també la proposta del feminisme radical. 

M. Xosé G. Fontela
Associació de dones La Frontissa