Futbol, una estructura de poder patriarcal

Funciona com qualsevol estructura de poder patriarcal. Si mireu la definició de llum de  gas i recordeu com s’ha reconegut que un petó no desitjat és un abús sexual, entendreu  ràpidament com funciona. Utilitzen aquest cas per fer nos creure que a la nostra societat  aquesta mena d’abusos són penats i considerats com a tals, mentre que el casos de nenes abusades amb ferides vaginals per agressions del pare o homes varis, sovint no són demostrables o no són correctament investigats.  

El primer que em va fer mal als ulls va ser la cosificació més que acceptada del cos de les noies i així els nois fan esport ben còmodes i la majoria de les noies amb pantalons  petits, rectes i gens pensats per l’esport, fins i tot en tecnificacions. Això ben lluny d’apoderar-les, les ensenya a sotmetre's a la mirada dels homes i públic, i així, si s’ajupen, l’important deixa de ser un corner, per saber si se’ls veu el cul... 

En el cas del petó ni tant sols la pròpia víctima i amb milions d’espectadors mirant-la,  era conscient del que estava passant, ni de la posterior guerra de mascles i lluita de  poder a la federació, que evidentment res tenia a veure amb el dret de cap dona. Sovint  les víctimes no en són conscients perquè així ens eduquen i així funcionen la manipulació i el maltractament psicològic quotidià. 

En aquesta distòpia, els drets de les dones fa temps que no tenen valor, com una almoina que se’ns dona o un premi que momentàniament se’ns atorga. 

Tothom sap la relació de poder que s’estableix entre entrenadors i noies/nois, aquesta  relació de força no només arriba als nens o nenes, hi ha pares i mares disposats a tot  perquè el seu fill o filla jugui i, per tant, hi ha un procés molt perillós de negació d’aquestes relacions de poder entre les persones més directament responsables de la  protecció dels menors. 

Sobre aquestes bases de socialització i poder el futbol educa, imposa, gestiona i  consolida conductes, s’ha tornat un agent poderós que arriba a milers de nois i noies  per la normalització de conductes misògines patriarcals i d’abús de poder. 

Estem assistint a una evolució d’un model de patriarcat més coercitiu, on les dones no  tenien cabuda, a un del consentiment, on les dones estan entrant a espais altament  masclistes i abusius, ara convençudes i agraïdes del suposat apoderament que n’obtindran... 

Amb sorpresa hem vist com a determinats esports no es tolera que les dones  professionals o de categories superiors es dutxin amb persones portadores d’un penis  però, hi ha un però, a totes les categories infantils i d’adolescents seran obligades a fer  ho si es dona el cas.

És un veritable procés d’adaptació, normalitzador d’adoctrinament patriarcal i d’acceptació de dinàmiques de poder i abús.

I de nou i així, si li preguntes al més masclista de qualsevol club, perquè una persona  portadora de penis, que té tota l’aparença de noi, i que potser fins i tot, surt amb noies  i porta barba, es dutxa amb les noies et respondrà: "és una dona sense operar..." 

Paraula de penis

Amén

Les persones amb vagina, però, miraculosament no ocupen espai d’“home” ni al camp,  ni als banys, ni als vestuaris, i així, només en alguns casos hi ha nenes que, jugant en  categories masculines inferiors al seu rendiment, se’ls repeteix dia sí dia també:  envoltada de nois és com s’aprèn“... 

Paraula de penis

Et lloem senyor!

De segur moltes no m'heu entès, és ben senzill! Moltes heu pensat: són les nenes les que volen marcar; doncs com les musulmanes volen portar burka o vel. Curiós que per  tot el món les dones volen així, per art de màgia, allò que els penis tutors de torn  desitgen o imposen. 

Les nenes volen agradar per un mandat social i som les dones adultes qui les hem de  guiar. Si un nen es presenta un dia a un entrenament ensenyant mig testicle o amb  pantalons dues talles petit, el propi entrenador li dirà… on vas!!! Perquè ningú els ho  diu a les nenes, o només els ho diu sa mare?. 

Ens han educat a totes per no rebel·lar-nos per no dir com a dones i mares: No! les nenes no van així o fan això i punt; perquè som nosaltres, les dones adultes, les que hem de tenir veu i guiar les nenes i no una societat i un estat masclista, misogin, violent i abusador. 

Els vestuaris de les nenes han de ser un espai de salvaguarda per elles i les seves vagines i absolutament res que estigui en potència de vulnerar-les ha de tenir hi espai.

Definitivament, no! El futbol tal i com està organitzat no apodera les nenes i l’excepció,  l’excepció té la regla. 

Una mare que observa

Associació de dones La Frontissa