Explotació reproductiva i mercat global d'essers humans

1) la mal anomenada ovodonació o donació d’òvuls, en el que, a través de la publicitat, per exemple a les universitats, s’insta a dones joves a donar òvuls de forma ‘altruista’ però amb una compensació econòmica ‘per les molèsties’. 

2) Els ventres de lloguer, pràctica també coneguda amb eufemismes com ‘gestació subrogada’ o ‘gestació per substitució’, com si tal cosa fos possible. Significa explotar reproductivament a una dona vulnerable per fer ús del seu cos per gestar un bebè que si li serà apropiat per altres en el moment del naixement, renunciant als seus drets sobre la criatura a canvi de diners (la quantitat dels quals dependrà del país on es dugui a terme el contracte i de si es considera un ‘acte altruista’ o no).  

En general, no s’informa ni a les ovodonants ni a les mares gestants sobre els riscos que corren i els problemes que pot comportar l’acceptació d’aquestes pràctiques. Hi ha un mercat multimilionari al que l’interessa blanquejar-les i fins i tot presentar-les com un dret que no existeix: el dret a ser pares o mares. Molt menys si per materialitzar-lo s’han de conculcar els drets de les dones, i dels recent nascuts. 

Què comporta i en quin context s’inscriu l’explotació reproductiva? 

Riscos per la salut i violació dels drets humans de les dones i els nadons: 

Per a les donants d’òvuls, que s’han de sotmetre diverses proves, a un tractament hormonal que dura gairebé dues setmanes i a la punció ovàrica, no és una pràctica exempta de riscos. Entre els problemes per a la salut que poden sorgir hi ha el síndrome d’hiperestimulació ovàrica, perforacions intestinals i de bufeta, menopausa precoç, tromboembolisme, un risc més alt de càncer, trastorns psicològics com l'ansietat i símptomes depressius, hemorràgia per punció accidental de vasos sanguinis, dolor abdominal, torsió ovàrica... Espanya és l’estat d’Europa on es produeixen el 50% de les ovodonacions, els òvuls de les dones de l’estat espanyol són molt cotitzats a la borsa.  

Per a les mares gestants, els riscos són encara més greus. Sovint es presenten complicacions degudes a la hiperestimulació hormonal per la implantació de l’embrió i el manteniment de l’embaràs, a més de les complicacions que es poden donar en qualsevol embaràs. Es tracta d’embarassos de risc sempre, més risc de pre eclàmpsia, embòlies, anèmia materna, hemorràgies, diabetis gestacional, hipertensió arterial, eclàmpsia i amb més possibilitats de mort durant l’embaràs i el part. En aquest tipus d'embarassos també es fan sistemàticament proves d'amniocentesi per assegurar-se de què el nadó no tingui problemes genètics, cosa que tampoc no està exempta de riscos per a la mare, sent el dolor, les infeccions i el sagnat les més freqüents i l'avortament la pitjor conseqüència. Així mateix, hi ha més risc d’avortament en aquests embarassos, apart de tenir més possibilitat d’embarassos múltiples i avortaments selectius dels embrions no desitjats pels compradors. El 50% dels parts són per cesària, la qual,  com és sabut, té una morbimortalitat més gran que el part normal i posa en més risc la vida de la mare. Entre les conseqüències negatives pot haver hemorràgies, histerectomies i fins i tot morts maternes relacionades amb l'anestèsia o amb el mateix procediment. Les dones que han llogat el seu úter hauran d'evitar també, per mitjans farmacològics, la pujada de la llet, cosa que s’afegeix a la resta de factors negatius. D’altra banda, hi ha un intercanvi de cèl·lules entre la mare i el nadó, pel que algunes cèlul·les del bebè es queden en el cos de la mare, i a la inversa. És el que es diu microquimerisme fetal, i aquesta colonització afecta al cos de la dona, de vegades de forma negativa. Quant a problemes psicològics, l’embaràs canvia el cervell de la mare, pel que les mares gestants que sota contracte han d’entregar al nadó, tenen més propensió a la depressió post part, en no tenir el fill/a al costat, però també poden patir estrés post-traumàtic i fins i tot poden arribar al suïcidi.  

Com molt bé explica Ana Trejo, aquesta pràctica vulnera els drets de les dones a la filiació, a la salut i sobirania sexual i reproductiva, el dret a la autodeterminació sobre el propi cos, a la intimitat, a la dignitat, a la confidencialitat mèdica, el dret a no ser venuda, traficada ni explotada. 

Pel que fa als nadons, constitueixen un producte de compra-venda al que s’apliquen normes semblants a la compra d’altres productes. S’escolleixen les seves característiques físiques, com color de la pell, ulls, cabell, sexe, etc, pel que també es tracta d’un producte d’eugenèsia. Si hi ha algun problema durant l’embaràs, els compradors (eufemísticament, pares d’intenció) poden fer avortar a la mare gestant i també poden rebutjar la criatura si neix amb algun problema de salut o no s’ajusta al que demanaven. Ser concebut/da i néixer per ‘subrogació’ té, a més, riscos per a la salut d’aquests nadons. Néixer per cesària augmenta el risc de tenir complicacions importants a llarg termini, com ara obesitat, asma, TDAH, trastorns de l'aprenentatge. Per al bebè, la seva mare és qui l’ha gestat, i quan neix necessita estar amb la seva mare. Per a tots els nadons és altament estressant ser separats de la seva mare només néixer, per això totes les recomanacions actuals tant de l'OMS com de l'UNICEF o les associacions mèdiques van en la línia de promoure el part natural o respectat i sobretot de no separar el nounat de la seva mare. Aquest estrès de la separació és més gran com més es perllongui la separació i a més és  neurotòxic, és a dir, quan al nadó el separen de la seva mare pateix, plora, i allibera altes dosis de cortisol que poden danyar el seu sistema nerviós. A més dels beneficis que no tindrà de la lactància materna.  

En el cas dels nadons, de nou es vulneren els seus drets humans: el dret a la salut primal, el dret  a conèixer la seva identitat i els seus orígens i a ser cuidat per la seva mare, i el dret a no ser venut, traficat i convertit en un producte comercial. 

El mercat de la vida, nou mercat neoliberal

En època de crisi de recursos i crisi climàtica, per tant crisi industrial i crisi del capitalisme, el nou nínxol de mercat, que a més pot semblar inexhaurible, és el mercat de la vida, el mercat d’éssers humans. Aquest mercat afecta principalment les dones i els infants. Les dones som molt rendibles pel patriarcat capitalista, com la carn de porc, dividides en parts dels nostres cossos o funcions, i dels quals se n’aprofita tot. Aquí entraria l’explotació sexual i reproductiva de les  dones. La sexual, és a dir, la pornografia i la prostitució; i la reproductiva, és a dir, l’ovodonació i els ventres de lloguer. Ambdós són mercats en expansió dins del capitalisme global. L’explotació reproductiva es blanqueja com un dret a ser pares que no existeix i amb la bondat de les dones, quan les víctimes sempre són dones pobres i sobretot de països pobres del sud global, tot i que sumant altres com les dones d’Ucraïna. Els contractes són d’esclavitud, on les dones no poden decidir res sobre les seves vides durant aquest temps, ni l’alimentació, ni fer esport, ni sortir, ni res. Han d’estar a disposició de les clíniques de fertilitat i el que s’hagi convingut amb els compradors, incloent el tancament en ‘granges de mares gestants’, el que es  practica sobretot al final de l’embaràs, separades de la seva família en un moment de fragilitat  important. A més, el capitalisme neoliberal global actua igual que amb la producció industrial externalitzada. Es compren els òvuls en un lloc, seleccionant a la carta a les donants per catàleg segons el seu fenotip, es fan els embrions en un altre i molts cops es traslladen les dones d’un país a un altre depenent dels interessos i de les legislacions dels diferents països, tot per tenir un producte al millor preu.  

Tant a l’ovodonació com a la subrogació ‘altruista’, que en tot cas només seria altruista per la mare i que cobra una compensació ‘per les molèsties’, aquest altruisme és una fal·làcia que amaga una entrada per al negoci, tant el pretesament altruista com el que no. A més de ser el primer pas cap a la completa regulació, és un forma de explotar dones estrangeres on els salaris són més baixos. Per exemple, a Grècia, on hi ha una legislació de subrogació altruista, com no hi ha dones gregues disposades a sotmetre a això, hi ha tràfic de dones russes com a gestants.  

Els interessos darrera d’un negoci que produeix beneficis multimilionaris i darrera del qual hi ha corporacions importants, ho mostren que l’any 2020 es van facturar per ovodonació, només a l’estat espanyol, 460 milions d’euros. D’altra banda, la venda de nadons per subrogació a nivell global va generar 4200 milions d’euros el mateix any, a causa de la pandèmia, doncs al 2018 va ser de 6000. S’estima que arribi a 33900 milions al 2027. 

Quan hi ha una crisi de materials i molts recursos estan en situació crítica, el capitalisme neoliberal es reinventa i cerca altres recursos que explotar, com són els propis cossos humans. Al mateix temps, el neoliberalisme cultural, cada cop més sofisticat, inventa una nova concepció del món que vagi bé per l’explotació d’aquest negoci, i sigui acceptable per la població a través de tot un neollenguatge i filosofia que s’encarna en el que anomenaríem neoliberalisme transhumanista. Una filosofia que es presenta com alliberadora, del que no en té res, però si molt de misogínia. Un somni d’ il·luminats com Kurzweil o milionaris com Rothblatt, que recorden una mica al personatge de Peter Isherwell del film ‘Dont look up’. Aquests i altres  personatges que s’inscriuen en aquesta filosofia tenen un somni d’eugenèsia social en el qual la reproducció estaria controlada per les corporacions, primer amb els ventres de lloguer i després amb l’ectogènesi o úter artificial. Les dones ens convertim en medis de producció o productes  però ja no seríem mares. La nostra aportació genètica, els nostres òvuls i la nostra capacitat reproductiva son recursos a explotar. Per això l’interès en convertir-nos en cossos en comptes de persones, doncs aquestes intrínsecament tenen una dignitat i uns drets humans. Per això també es vol separar la reproducció de les dones, i particularment desvincular la maternitat i el part de la filiació. És el somni patriarcal per excel·lència en versió ‘High Tech’, que ja veiem en la mitologia grega quan Zeus dona a llum a Atenea sortint del seu cap. L’eugenèsia que comença amb l’elecció de caràcters genètics en escollir els òvuls, continua amb el disseny humà per part de multimilionaris i corporacions, per una minoria que busca la immortalitat, que busca combatre la mort, particularment la seva pròpia, a través de ‘millores a la imperfecta raça  humana’, i entre les propostes trobem la de replicar el seu cervell en altres cossos, en robots, o en ordinadors que, segons ells, haurien de tenir drets humans. Els transhumans o posthumans podrien ser una mena d’éssers quimèrics part humà, part animal, part tecnologia (AI i altres). A més, aquest projecte podria representar la possibilitat de crear humans o semi humans com un  exèrcit de treballadors feliços que no es rebel·lin.  

El que aquests Peter Isherwell reals obliden, és que hi ha un món més enllà del seu cercle, que els processos biològics són més complicats de replicar del que semblen amb la mentalitat  tecnologicista, i que potser podríem dedicar els esforços a solucionar problemes reals de la  oblació en general i de les dones en particular, que en som el 51%. 

Isabel Pérez Molina
Associació de Dones La Frontissa 

Per a saber més: 

- Ana Trejo Pulido, En el nombre del padre, Serendipia Editorial, 2023. 

- Explotació Reproductiva, Feministes de Catalunya  

- https://www.diariodemallorca.es/opinion/2017/05/26/habla-riesgos-salud-madres-alquiler 3405850.html 

- Berta O. García, Explotación reproductiva: mercado transhumanista de seres humanos