Mn Agustí i la renovació de l’església...

Diumenge 10 de març va prendre possessió davant de molts veïns i veïnes de Cubelles i de Vilanova i la Geltrú Mn Agustí Panyella i Baró com a nou rector de Cubelles.

Aquest fet per si sol no tindria major rellevància atès que els rectors han de cobrir les vacants a proposta del bisbe. En aquest cas, fent honor a la seva vocació per una banda i als seus principis per una altra, ha convertit aquest en un fet excepcional.

I és que el govern de la Parròquia Santa Maria de Cubelles s’estableix per tres persones: el rector i dos laics, un home i una dona compromesos amb els valors de l’església catòlica. En Joan Rodríguez Segura, un cubellenc que ha decidit juntament amb la seva esposa, la Chiara Romano, dedicar la seva vida al servei dels altres.

Diuen que els joves no solen comprometre’s però en aquest cas aquesta jove parella de 30 anys i escaig es farà càrrec de la dinamització de la parròquia, esdevenint els responsables de la pastoral de la Parròquia de Santa Maria de Cubelles.

Han de vetllar per la pastoral del dia a dia com també de l’acolliment de les persones que s’acostin a la Parròquia, dels grups que fan ús pastoral i/o cívic a l’edifici de la Casa Rectoral. Per aconseguir el seu objectiu viuran a l’habitatge que fins ara es reservava al Rector, amb un contracte de comodat establert entre el bisbat de Sant Feliu de Llobregat, el rector i ells mateixos.

Mn Agustí ha estat nomenat pel bisbe Agustí Cortés com a nou rector de la Parròquia de Santa Maria de Cubelles, però aquest “súper capellà” manté les seves responsabilitats pastorals com a rector a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Vilanova i la Geltrú, amb les seves dues esglésies de Sant Joan, i de La Mercè, als barris de La Collada i Fondo Sumella,i a més és professor i Arxiprest del Garraf.

Mn Agustí, no és desconegut pels cubellenc i cubellenques, va ser després de la mort de Mn Josep Campillo que va haver d’agafar la responsabilitat de gestionar la mateixa Parròquia en uns moments força difícils en la nostra petita vila, pel que fa al fet religiós des que Mn Campillo fou nomenat l’any 1967.

Com a Arxiprest del Garraf sempre ha estat atent a la singularitat de la nostra vila i en els darrers temps ja treballava, colze a colze amb Mn Joaquim Lluís (DEP), en el seu relleu.

Tornant a la parella de moda a la nostra vila, en Joan i la Chiara, tenen un gran repte per endavant, hauran d’escoltar, acollir i sobretot gestionar el dia a dia d’una Parròquia. Ho han de fer havent de treballar amb el consistori cubellenc que no sempre ha vist amb bons ulls tot allò relacionat amb l’església. El tema de l’orgue per exemple, que no és cosa de poques taules.

També hauran d’organitzar els grups, laics i religiosos que han establert la seva seu a la casa parroquial i és clar, “els que són casats, casa volen...” s’han de reorganitzar els espais amb prou autonomia per un matrimoni jove que necessita una casa diferent a la d’un rector sol.

Des d’aquí no ens queda una altra que donar tot el nostre suport als ben trobats, amb tot l’afecte i el suport que necessitaran, crec que val la pena que segueixin els consells dels seus cors i la reflexió del seus caps. No dubteu cap dels tres que Cubelles necessita de persones amb un gran cor, capaces de donar sense esperar res a canvi i si venen maldades sempre poder dir que sigui la voluntat de Déu ...

En el número 31 de la Constitució sobre l’Església es llegeix: “Amb el nom de laics s’entenen aquí tots els cristians, llevat dels que tenen un ordre sagrat i són membres d’un estat religiós reconegut per l’Església”. També diu que el caràcter secular és inherent i peculiar dels laics, i que pertany a ells, per pròpia vocació, buscar el Regne de Déu tractant i ordenant els assumptes temporals.

A més “… han de procurar, en la mesura de les seves forces, sanejar les estructures i els ambients del món, si en algun cas inciten al pecat, de manera que totes aquestes estructures s’ajustin a les normes de justícia i afavoreixin, més que no pas impedeixin, l’exercici de les virtuts”

En Francesc Torralba va dir en relació a com ha de ser l’església ... “penso que haurà de ser una Església més abocada i més present en el món intel·lectual, social, del treball, de la salut, de l’educació, etc. Ja hi és!... però desitjo que hi sigui amb un missatge encara més incisiu i més influent. Penso que serà una Església amb una major corresponsabilitat per part dels laics, també presents en càrrecs de direcció, i amb un protagonisme més destacable de les dones. I penso en una Església que dialoga per establir ponts amb col·lectius que en els darrers anys se n’han anat allunyant, i amb aquells que no pensen com ella, sense que això comporti una dissolució de la pròpia identitat. Ha de ser menys endogàmica i més de portes obertes”.

Permeteu-me però un darrer apunt: no perdem el que va defensar Mn Joaquim Lluís i Coromines en relació a la presència del català en la nostra litúrgia i siguem valents per mantenir-nos ferms en el seu ús. Recordo converses amb Mn Joaquim on sovint havíem comentat que existeix un fals bilingüisme i un concepte de globalització als centres de culte que perjudica el català en favor del castellà. El català avui és una baula feble en l’Església catòlica, i també en les altres religions que es practiquen al país.

Joan Rodríguez i Serra és un veí de Cubelles