La mona de pasqua

Dilluns de Pasqua és un dia festiu a moltes regions espanyoles. Motiu de més, doncs, per a reviure la tradició familiar de compartir un dinar de germanor, regat amb l'escuma del nostre fantàstic cava.    

Es diu que el mot ve del món àrab, present als nostres verals des del segle VIII fins l’expulsió de l'any 1609. “Munna o mouna” venia a ésser una exquisidesa que els musulmans regalaven als amos. Solia fer-se amb xocolata, essent el padrí qui l’obsequiava al fillol, en sortir de missa, el dia de la Pasqua. Llavors, tota la família se n’anava a fer un bon tiberi al camp, on no faltava de res: costelles de xai o conill a la brasa, paella, vi, fruita i licors. Primer de tot, tenia forma d'ou, esclafat al front d’algun parent. Amb el pas del temps, s'anà sofisticant.

La conjuntura econòmica que ens toca viure sovint (guardiola de les pensions, preu de la llum, dèficit públic i IPC, bàsicament) i la política del planeta (amb conflictes a Ucraïna o Gaza entre d'altres i la revifalla de formacions ultradretanes i xenòfobes) passa per moments prou convulsos. Sempre, però, tenim el recurs de citar la cantarella del “a les penes, punyalades“. Que mai no ens manqui el goig de viure. Fem per recuperar una plena “normalitat”. De fet, la cito entre cometes, en amagar un rerefons prou dens. Exigim als nostres governants que lluitin aferrissadament per assolir la plena concòrdia entre els pobles. 

"Té més paraules un petricó de vi que un missal en llatí”. El petricó, també anomenat porró, equivalia a un quart de litre. Per contra, el missal de la litúrgia prevaticana era un llibre gruixut i plumbi, amb un munt de pàgines. Per tant, ja que riure és de franc, fem-nos-ho anar bé, assumint que ens allarga la vida. A viure que són 2 dies!

"Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta ni Sant Joan sense coca. Per Tots Sants, castanyes. Per Nadal, torrons i tot l'any bombons! Això sí, per part meva -respectant totes les creences- visca les tradicions, amb l'embolcall i el toc religiós!