Tenim el Penedès endreçat? Sabem cap a on volem anar?

El proper 16 de maig es presentarà a Vilafranca del Penedès l’avantprojecte de Pla Territorial Parcial del Penedès i el Catàleg del Paisatge del Penedès. Dos documents que ens han de permetre, quan sigui aprovats, definit les línies mestres, les estratègies, de com volem que  sigui el Penedès, de com el volem ordenar.

De seguida, però, em comencen a venir al cap algunes qüestions, com ara, què vol dir tenir un territori ordenat i ,no ordenat de qualsevol manera, sinó ordenat de manera sostenible? Es possible?

Anem a pams. Ordenar el territori de manera sostenible vol dir posar cada cosa al seu lloc, endreçar, planificar, tenir cura, tot fent-ho amb una mirada llarga, pensant en el futur i amb el suport i la complicitat de la gent.

El Penedès és avui un territori divers, format per diferents paisatges i ambients, on hi conviu l’espai litoral, l’espai agrai (majoritariament vitivinicola) i l’espai forestal amb les viles, els pobles, les urbanitzacions, els nuclis de vinya i les masies isolades, a més d’infraestructures de tot tipus i poligons industrials. Llavors podem dir que tenim totes les coses al seu lloc? Podem dir que el Penedès està endreçat?

La resposta a aquestes dues preguntes sovint seria que no. I perquè? Dons perquè fins ara el Penedès no s’ha planificat, ni ordenat, ni endreçat de manera conjunta sinó a troços, sovint amb una visó de peça petita, o fins hi tot molt petita, basicament en funció dels interessos i de les necessitats de cadascun dels municipis sense tenir una visió global, sense tenir un projecte de conjunt, de Penedès.

Aquest és un dels principals reptes que tenim, elaborar un projecte pel Penedès, que li hem de saber donar forma amb l’ajut de la planificació, on totes les coses estiguin al seu lloc. La tria del lloc on s’ha de posar una cosa no és una qüestió banal, sinó és una qüestió molt important.

Sols hem de pensar en alguns exemples. Perquè s’ha fet un polígon industrial en un lloc? Com es va fer la tria del lloc? Qui la va fer? Va ser una tria objectiva? Quants poligons industrials hi ha avui al Penedès? Quants estan plens, mig plens i quants estan practicament buits o buits del  tot? Son preguntes punyents que posen de manifest la poca endreça i sovint la manca absoluta de projecte comú, la manca de visió de conjunt, de projecte de Penedès.

Un altre repte majúscul que hi ha sobre la taula penedesenca és pensar que cal fer amb la munió d’urbanitzacions que hi ha al Penedès, espais que majoritariament van ser “dissenyats” als anys 1970 de manera sovint al·legal i fins hi tot en alguns casos de manera il·legal i que encara avui presenten problemes i dèficits  importants. Un cop més ens podem preguntar, com es va fer la tria del lloc? Qui la va fer? Va ser una tria objectiva?

Un darrer exemple, el cas de la sobre urbanització i banalització de l’espai litoral penedesenc, que també te els seus origens als anys 1970 però que va continuar ben bé fins l’any 2007 de manera intensiva i massiva, si bé a data d’avui encara hi ha coses que es continuen fent malament. Perquè es va fer? L’espai litoral, la costa, el mar, que va ser un actiu econòmic en el passat ho és encara avui? És una llosa?

I l’espai agrari? Tenim garantida la preservació dels millors sòls per a la producció d’aliments? I l’espai forestal com el tenim? En biodiversitat com anem? I ja sabem que ens haurem d’adaptar a tenir poca aigua? I....

El Pla Territorial Parcial del Penedès i el Catàleg del Paisatge del Penedès ens han de permetre endreçar, ordenar, amb una visió de conjunt el nostre terrtiori i hem de ser capaços de poder  decidir entre totes les persones que formen el Penedès, què volem ser i a on posem cada cosa.

Tenim doncs davant nostra una gran oportunitat per poder pensar, dissenyar, i decidir com volem que sigui el Penedès.

Potser però ara mateix el més important de tot plegat és que la proposta que es formuli sigui ampliament debatuda amb el conjunt d’agents socials, ambientals, ciutadans, econòmics i politics com una expressió més del dret a decidir.

I acabo, només dir-vos que aquestes ratlles, de màxima actualitat, ja les vaig escriure, quan em van convidar a fer un escrit per la publicació “El Penedès era possible” que va editar la plataforma per una Vegueria Pròpia l’any 2015, sota el títol “ordenació del territori i sostenibilitat” (pàgina 187) tot just quan feia uns mesos que s’havien iniciat els treballs per formular el Pla Territorial Parcial del Penedès i que van ser publicades al llibre.

Desitjo que, aquest cop, no deixem escapar aquesta nova oportunitat i no fem allò tant nostre de fer debats infinits que no ens porten enlloc, perquè mentrestant l’anem fent petar, el Penedès que ens agradaria tenir se’ns va escapant de les mans perquè continuem treballant amb documents vells i caducs que no son els adequats ni per contingut ni pels temps que estem vivint per a prendre les millors decisions possibles.

El Penedès ha de ser el que nosaltres decidim que sigui, no perdem aquesta nova oportunitat de decidir-ho conjuntament cap on volem anar. Som-hi!!

Antoni Ferran i Mèlich
Biòleg i ambientòleg