L’aigua de la discòrdia

Hi ha diverses generacions de vilanovins i vilanovines que encara recordem que obríem aixetes i no rajava aigua. Eren les temudes restriccions. Recordem també que agafàvem les galledes i anàvem a buscar aigua a les fonts  públiques (amb manifestació inclosa) i també anàvem algunes vegades als tallers de la Renfe ja que la companyia portava vagons plens d’aigua potable que oferia a la gent per pal·liar la precarietat en que vivia la ciutat.

Ara hi ha sequera i tot això sortosament no passa. Hem millorat sens dubte.

L’endèmic problema de l’aigua a la ciutat alguns historiadors l’atribueixen a la manca d’atenció i interès de les autoritats franquistes i alguns van més enllà hi creuen que era fins i tot intencionat per evitar molestar a determinades indústries. La resolució va arribar quan l’alcalde Casanovas va fer una aposta clara a través de la Mancomunitat de portar aigua del sistema Ter-Llobregat.  Això va resoldre bona part del problema i encara va preparar una xarxa adient per possibles connexions de futur. Però ara aquest sistema segons com vagin les coses pot quedar obsolet i eixut.

Estem doncs davant una crisi que segurament només els més experts i entesos  pronosticaven i rebien la indiferència generalitzada.

Alguns analistes creuen fins i tot que una possible tercera guerra mundial, si és que ja no hi estem de manera sectorialitzada, i serà per l’aigua. Primer és va pensar que potser el petroli esdevindria una font de conflicte però amb els temps que corren l’aigua ha esdevingut un element de desavinences entre països i el canvi climàtic amenaça la seva obtenció i necessitat. Serà, sens dubte, un bé cobejat i font d’enfrontaments. Sense anar més lluny el Papa Francesc advertida mentre es celebrava a la cimera de l’aigua de l’ONU unes paraules que venint de qui venia poden tenir un major sentit parlant de l’aigua  “no sigui objecte de malbaratament, abús o motiu de guerres”. Els observadors del tema creuen que a l’any 2025 hi haurà més de 300 conflictes al voltant de l’aigua.

En fi una situació desoladora. Els estralls del canvi climàtic, la manca de prioritat política, les incapacitats governamentals, les desigualtats i els conflictes armats han fet que ara el punt de mira estigui a l'aigua. Això, juntament amb l'etern debat sobre si l'aigua ha de ser un bé de luxe o bé social accessible per a tothom.

Però no cal que anem lluny. Aquí, al nostre país, l’emergència per sequera per comptes de generar les necessàries complicitats entre les administracions per superar una situació tant complicada un cop més ha servit per crear enfrontaments i baralles estrictament partidistes que no ajuden en res. Ni a  resoldre el problema ni ajuden a que confiem en aquells que haurien de posar remei, o almenys trobar solucions globals.

El govern ja en mode ”campanya” anuncia dues mesures fins ara desconegudes.

Una primera, que segons sembla no es va tractar en cap de les cimeres sobre la sequera entre les forces polítiques, és la de la instal·lació de dessaladores al llarg de la Costa Brava i al port de Barcelona. Substituïm els vaixells que portaven aigua des de Tarragona per un conjunt de maquinari per dessalar l‘aigua del mar. Aquesta ideà ja l’havien proposat alguns hotelers de les viles costaneres de Girona a fi i efecte d’omplir piscines i posar a disposició pública la resta d’aigua que es desalinitzi. Això va aixecar les reticències del govern i l’ACA hi posà força impediments. Però vet aquí que ara és el govern qui opta per aquesta, fins fa poc malvista, i ho fa precisament en la zona de major afluència turística del país. Aigua pels turistes?.

Alguns ajuntaments han exposat algunes reticències al respecte com ara el de Barcelona, però sembla que la mesura tirarà endavant. Si funciona fantàstic, si a més s’observen les mesures ecològiques per mantenir els nivells de salinitat  controlats encara millor. Però no deixa de ser una sorpresa la presa en consideració d’una mesura abans criticada. És de savis rectificar, certament, però fer-ho en pre-campanya aixeca suspicàcies, raonables també. I encara més quan el Conseller preguntat l’anunci de la mesura explica que el govern no té perquè explicar-ho tot. Molt bé, té raó però quan convoques cimeres per trobar el suport dels altres grups polítics potser que t’ho facis mirar a l’hora de fer anuncis sorpreses no et trobis que t’ho acabin tombant.

I la segona mesura controvertida és encara més sorprenent. El tema de les piscines com refugis climàtics. Aquesta fou una demanda d’alguns ajuntaments que volien disposar d’alguns espais per destinar-lo bàsicament a la canalla i a la gent gran, si calia, com espai per refrescar-se en els moments de més calor. Però com que hi havia la prohibició d’omplir piscines en els sectors del territori que hi ha emergència per sequera la cosa es complicava. La proposta sembla també raonable, però en el decret que porta el govern a aprovació hi ha alguns temes polèmics. Segons es desprèn el text aprovat permetrà que les piscines de titularitat privada que tinguin un acord amb l'ajuntament, podran omplir-se sempre que s'obri el seu ús de forma oberta a la ciutadania en les mateixes condicions que funcionen les piscines públiques.

Aquesta decisió ha generat un cert malestar en els ajuntaments perquè considera que se’ls hi traslladen responsabilitats que no els pertoquen “arriba tard i de manera desafortunada per la forma i el fons”. En aquest sentit, consideren que no han de ser ells qui assumeixin un control d’ús de les piscines privades: “Això és passar la pressió als ajuntaments i als propietaris de les piscines”. I entenen “completament ingestionable” que les comunitats de propietaris i les piscines privades es converteixin en refugis climàtics i creuen que correspon a la Generalitat gestionar el tema”.

Però el que més ha sorprès és que el conseller afirmés en una entrevista a la ràdio que el decret havia esta pactat fins a la última coma amb les associacions municipalistes que representen els ajuntaments. No havien passat ni un parell d’hores que les entitats municipalistes desmentien al conseller.

Un nou enrenou al voltant de l’aigua i en precampanya.

Qui menteix?

Qui aprofita el moment pre-electoral?

Lluny d’enfrontaments que porten més discòrdia a l’entorn del problema de la sequera el que caldria seria sumar voluntats i esforços.

Si ni amb això es poden posar d’acords és que no anem bé, gens bé.

12 de maig moment per corregir.