Parlem dels drets i dels deures... (2a part)

... “ L’educació social té com a referents bàsics científics la pedagogia social, la psicologia, la sociologia, l’antropologia i la filosofia. Aquests referents aporten elements teòrics, metodològics i/o tècnics per al treball socioeducatiu.

Ampliant les aportacions d’aquestes disciplines que orienten l’acció, es genera un corpus de coneixements específics d’aquesta professió, resultants de la conceptualització de l’experiència.

La pràctica educativa diària de l’educador o educadora social correspon a tres categories o criteris organitzadors, en què l’educador social analitza situacions, dissenya, planifica, i duu a terme i avalua projectes socioeducatius:

1. Actuacions de context, definides com a accions i tasques que es dirigeixen a crear espais educatius, millorar-los i dotar-los de recursos:

• Participar en l’anàlisi, el disseny, la planificació i l’avaluació de programes socioeducatius.
• Col·laborar en l’orientació de polítiques socials i culturals de participació ciutadana.
• Desenvolupar accions amb les institucions, associacions i altres entitats de caràcter públic i privat que permetin la creació de xarxes entre serveis que atenen persones, per al desenvolupament de l’acció socioeducativa.

2. Actuacions de mediació, entesa com la feina que fa l’educador o educadora social per produir una trobada constructiva de la persona amb uns continguts culturals, amb altres persones, grups o llocs.

3. Actuacions de formació i transmissió. Aquelles que possibilitin l’apropiació d’elements culturals per part de les persones, dels grups i de les comunitats. Actes d’ensenyament d’eines conceptuals, habilitats tècniques o formes d’interacció social.”

Els drets i deures fonamentals contemplats a la Constitució espanyola defensen l’establiment de la justícia, la llibertat i la seguretat i promoure el bé de tots i totes els que la integren.

Aquests han de garantir la convivència democràtica i les lleis d’acord a un ordre econòmic i social just; de protegir als ciutadans i ciutadanes en l’exercici dels drets humans, les seves cultures, tradicions, llengües i institucions. Han de promoure el progrés de la cultura , garantint els recursos per assegurar una qualitat de vida digna i d’establir una societat democràtica avançada.

L’estat social i democràtic de dret, ha de garantir, també, a tos i totes els valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític presents a l’article 1r.

A banda l’article 9 de la Constitució observa 3 mandats especials als poders públics, la promoció de condicions perquè la llibertat i la igualtat de l’individu i dels grups en què s’integren siguin reals i efectives.

Remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la plenitud de la llibertat i la igualtat i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

Per tant, el que fem nosaltres, els ciutadans i ciutadanes per defensar aquests drets i obligacions ens pot ajudar a esmerçar les condicions de vida dels menys afavorits.  Hem d’exigir també a les administracions públiques, organitzacions, associacions, entitats, plataformes, col·lectius o persones en particular amb responsabilitats que vetllin per erradicar la discriminació.

Hem d’exigir el disseny de polítiques públiques, canvis legislatius o accions que busquin posar fi a les diferents discriminacions que es presenten a la nostra societat. L’objectiu ha de ser evitar el tractar de forma menys favorable una situació respecte a una altra que sigui comparable, sense una justificació objectiva i raonable, a partir de distingir, excloure, restringir, preferir i/o situar en desavantatge.

Veiem com l'extremisme de dretes ha augmentat a Europa i a l’Estat Espanyol, amb el creixement de moviments i partits antiimmigrants en altres països europeus. L’ús i l’abús de la desinformació en les xarxes socials i en els mitjans tradicionals ajuden a transmetre aquests missatges i sobretot la difusió de notícies falses i discursos d'odi. Nosaltres hem d’ajudar a prevenir la radicalització entre els més joves.

Hem de defensar una ciutadania activa que treballi vers la millora de la nostra comunitat amb una participació econòmica, de servei públic, de treball voluntari i amb d’altres maneres per millorar les condicions de vida de totes les persones.

En resum, el dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació, el respecte a la dignitat humana i la protecció davant qualsevol forma, acte o conducta de discriminació que es doni en l’àmbit territorial d’aplicació d’aquesta llei per raó de naixement o lloc de naixement; procedència, nacionalitat o pertinença a una minoria nacional; raça, color de pell o ètnia; opinió política o d’una altra índole.

La religió, les conviccions o la ideologia, la llengua, l’origen cultural, nacional, ètnic o social, la situació econòmica o administrativa, classe social o fortuna.

El sexe, l’orientació, la identitat sexual i de gènere o l’expressió de gènere, l’ascendència, l’edat, el fenotip, el sentit de pertinença a un grup ètnic, la malaltia, l’estat serològic.

També la discapacitat o diversitat funcional, o per qualsevol altra condició, circumstància o manifestació de la condició humana, real o atribuïda.

Al mateix temps, pretén promoure l’erradicació del racisme i la xenofòbia, de l’antisemitisme, la islamofòbia, l’arabofòbia, la cristianofòbia, la judeofòbia o l’antigitanisme. De l’aporofòbia i l’exclusió social, del capacitisme, de l’anormalofòbia, del sexisme, de l’homofòbia o la lesbofòbia, la gaifòbia, la transfòbia, la bifòbia, la intersexofòbia o la LGBTI-fòbia, i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.

“Els infants acostumen a ser ignorats com a ciutadans o concebuts des d’un punt de vista adultocèntric com a ciutadans del futur enlloc de ser-ho com a ciutadans del present”, Brian Howe, canadenc és advocat de Drets dels Infants.

Joan Rodríguez i Serra és educador social, ( joanr.educadorsocial@gmail.com)