L’aigua, la força d’un servei bàsic

Segons l’assemblea de les Nacions Unides, “totes les persones tenen dret a disposar de forma continuada de quantitats suficients d’aigua salubre, físicament accessible, assequible i d’una qualitat acceptable per l’ús personal i  domèstic”.

 Entenem doncs que l’aigua de qualitat és un dret bàsic el qual les administracions tenen el deure de proporcionar per tal que la ciutadania en disposi, sempre entenent que cal fer-ne un ús responsable donat que és un bé necessari per viure i alhora escàs. Els que ens dediquem a la gestió pública sobretot en àmbit municipal,  sabem que el servei d’aigua és una de les competències bàsiques que té un ajuntament i com a tal cal vetllar pel seu  subministrament adequat.

Aquest servei, més enllà de la discussió de si ha de ser de gestió pública directa dels ajuntaments, cosa que defenso per tal de garantir que no es converteixi en un bé bàsic mercantilitzat, s’està convertint en el malson  per molts alcaldes i alcaldesses per la sequera que vivim en moltes de les conques internes del país i la mala gestió  des dels Governs a la Generalitat dels últims 10 anys. És evident que no s’ha fet cap inversió  en infraestructures ni sobretot cap previsió eficient per afrontar la difícil situació en què ara ens trobem.

I no només, per la gestió en el subministrament bàsic, sinó per la inacció davant la sequera que està condicionant també un dels puntals d’activitat soci-econòmica de l’àrea penedesenca, que és la vitivinicultura, on la vinya, cultiu resilient com pocs, està esgotada hídricament, ja que a les nostres contrades es tracta d’un conreu majoritàriament de secà.

Les solucions davant aquest greu problema que es proposen per part del Govern de la Generalitat actual: esperar que plogui aviat, sancionar qui no compleixi amb els límits de consum fixats, traslladar als ajuntaments la gestió de piscines privades per a ús públic. Semblaria una broma però us asseguro que  aquestes mesures a aplicar les hem rebudes els ajuntaments.

Davant la greu situació que estem vivint i  a les portes d’un calorós estiu, s’arriba a la conclusió de què una vegada més no tenim un Govern a l’alçada de les circumstàncies i que el territori i el planeta ens demana fer un pas endavant, avançar.

Ens cal una proposta clara de millores reals, quantitativament eficients i tècnicament eficaces, que es puguin implantar per revertir la situació i no haver d’arribar a veure, com bé pot passar, que no surti aigua de l’aixeta, malgrat us asseguro que molts ajuntaments any rere any hem fet inversions per millorar-ne la xarxa minimitzant les pèrdues o l’esforç d’empresa i ciutadania per estalviar-ne. L’escenari ideal demana un govern progressista fort, amb propostes fermes, que aposti per la millora dels serveis públics i infraestructures, com  l’anunciat per Salvador Illa amb el decret òmnibus de lluita contra la sequera per garantir el dret a l’aigua. I per que això passi, ens cal una participació massiva a les urnes perquè tots bevem i necessitem l’aigua, qui vota i qui s’absté. Per tant cal la força per governar, que s’ha de traduir en vots socialistes a les urnes d’aquest 12 de maig.

Imma Ferret Raventós

Alcaldessa de Santa Margarida i el Monjos i candidata al Parlament