Ressuscitar el BUP, una proposta nostàlgica

El senyor Martí Teixidó, mestre i pedagog, president de la Societat Catalana de Pedagogia, ens regala en un article una idea desconcertant: tornar al BUP i el COU, un sistema que segons ell funcionava prou bé i que avui dia encara seria millor. A veure, Martí, què t’has fumat? Has escrit després de sopar amb uns col·legues de la infància i animar-vos a base d’intercanvi de pastilles? No, de debò, em fas patir.

Sé de què parlo. Jo vaig fer BUP i COU i et puc assegurar que la qualificació de “bon pla d’estudis” que li atorgues és, com a mínim, desfasada. Estem d’acord que el batxillerat actual en dos anys té problemes seriosos de nivell, però són problemes que se solucionarien en gran mesura si els alumnes de primària passessin a secundària sabent el que els és propi i, a més, els alumnes de secundària accedissin al batxillerat sabent el que hi ha al currículum. Seria un bon punt de partida.

L’actual batxillerat em sembla un pla d’estudis excel·lent amb l’únic punt dubtós del Treball de Recerca, que mereixeria un article a part. És un pla molt flexible, amb molta optativitat, amb branques i vies clares i especialitzacions interessants. No hi havia un BUP artístic -plàstic o musical- per exemple, i estic convençut que és una de les vies de formació més interessants d’avui dia. És cert, que parteix de dos supòsits agosarats: que els alumnes de batxillerat saben llegir i escriure i que estan interessats en continuar estudiant. Amic! Si tinguéssim això, faríem meravelles! Per aquí és per on plora la criatura!

L’enyorat BUP començava als catorze anys -actual tercer d’ESO- amb una tria d’alumnes: els que marxaven a la formació professional i els que deixaven els estudis, ja que l’obligaorietat era fins als catorze. O sigui, que ja venien triadets. A més, amic Martí, no podem dir que era un model de batxillerat en tres cursos perquè en durava quatre. El COU també compta, company! I és cert que els ensenyaments tècnics que preveia no van tenir dotació econòmica suficient, però ha passat el mateix amb els ensenyaments més professionalitzadors de l’ESO que es preveien a la LOGSE; mai van tenir un finançament (no vull dir que no el van tenir suficient, vull dir que mai el van tenir).

I per acabar amb les obvietats: “seria un bon pla si sabéssim regular l’accés a internet i les xarxes”? Al·leluia! Si aconseguim fer això, et compro qualsevol pla d’estudis! Parla’m de com atacaries aquest problema, si us plau. Reflexionem sobre com han entrat a les aules les falses innovacions a cavall de dispositius digitals. Perquè una part del problemeta que tenim al batxillerat ve de la implantació alegre de metodologies no contrastades i de l’oblit -algú n’haurà d’assumir la responsabilitat algun dia- de l’obligació moral d’ensenyar.

Si els fruits no acaben de sortir com volem, aconsello mirar bé les arrels i les branques, no quedar-nos només amb allò que veiem a primer cop d’ull. No confiar gens ni mica que l’estructura d’un sistema educatiu ens donarà uns fruits molt diferents si no som capaços de revertir tendències més profundes. Mentre no ens exigim tots una mica més en temes bàsics del tipus aprendre a llegir i a escriure, no cal que esmercem esforços en el disseny d’un sistema. Va, Martí! Ajuda’ns en això!