Qui era Milena Jesenská?

A Soc la Milena de Praga (Galaxia Gutenberg), l’escriptora Monika Zgustova fa un retrat vivíssim i de gran profunditat psicològica de qui va ser Milena Jesenská, una traductora i periodista nascuda l’any 1896 a Praga i morta al camp de concentració de Ravensbrück el 17 de maig de 1944 després d’una operació al ronyó que no va superar.

El nom de bateig de Milena és familiar per les famoses Cartes a Milena que aquí vam poder llegir en la traducció de Clara Formosa publicades per Quid Pro Quo l’any 2018. Es tracta d’un recull de les cartes escrites entre els anys 1920 i 1922, que Franz Kafka li va enviar el temps que va durar la seva relació intel·lectual i amorosa, per aquest ordre, ja que Milena i Franz es van conèixer perquè la jove es va interessar per l’obra de Kafka i va començar a traduir-la. En aquestes cartes l’escriptor s’hi mostra amb una gran nuesa, no tem descobrir la seva complexa i enrevessada interioritat davant la jove a qui en algun moment anomena ‘mare Milena’. I és que Milena Jesenská es mostra sempre i amb tothom amb una gran capacitat de donació personal, una de les característiques sobresortints del seu caràcter, tal com emergeix del relat de Monika Zgustova.

Amb un recurs literari confegit amb una gran delicadesa que, això no obstant, evoca la desolació i el dolor humans patits mitjançant la imatge de la boira que viu i envolta els camps de concentració nazis, Monika Zgustova ens porta de la mà per entrar en la història densa i fascinant de Milena Jesenská en quatre capítols. Primer com a estrangera a Viena, on va viure un matrimoni fracassat amb l’escriptor Ernst Polak. Tot seguit ens introdueix en el seu vessant de traductora i la seva tan apassionada com tendra relació amb Franz Kafka fins a la seva mort el 3 de juny de 1924. Tot i la correspondència freqüent i intensa quant a continguts, es van veure poques vegades: era en les cartes on fluïen els seus sentiments més profunds. Va ser Milena Jesenská qui va escriure el seu obituari que es va publicar al cap de tres dies al Národní Listy de Praga, on ella col·laborava. El va arribar a conèixer bé, l’home i l’escriptor, potser millor que Kafka mateix: «(...) era una persona solitària, sàvia, un home horroritzat per la vida (...) era tímid, ansiós, amable i bo; els llibres que va escriure, tanmateix, són cruels i dolorosos (...) era un artista de consciència tan aguda que va arribar a sentir fins allà on els altres, sords, es creien a resguard». Una cosa unia Franz i Milena: la seva difícil, conflictiva, relació amb el pare, en el cas de Milena amb el professor Jesenský, tal com es desprèn de la vibrant narració de Monika Zgustova a Soc la Milena de Praga, i de la qual en teníem notícies a través de la lectura de Milena, la primera biografia de Milena Jesenská escrita per Marguerete Buber-Neumann, amiga de l’ànima de Milena al camp de concentració de Ravensbrück. Aquí la vam poder llegir, amb sorpresa pel descobriment de la gran personalitat, fins aleshores ben desconeguda, de Milena Jesenská, l’any 1989 quan la va publicar la desapareguda editorial Columna.

En el tercer capítol assistim a la tan fèrtil com frenètica activitat com a periodista i posteriorment arriscada activitat política a Praga per part de Milena Jesenská un cop divorciada d’Ernst Polak i tornada a casar amb l’arquitecte avantguardista Jaromir Krejcar. Amb Krejcar Milena va tenir la seva filla Honza, o Jana Krejcarová, i un cop casada Jana Černá, que va rebre la notícia de la mort de la seva mare a Ravensbrück quan encara era una adolescent.

El quart capítol, titulat precisament La presonera, està dedicat a l’estada de Milena Jesenská al camp de concentració de Ravensbrück després d’haver estat arrestada per la Gestapo l’11 de novembre de 1939 i interrogada per la seva activitat política per una banda, i, per l’altra, per haver protegit jueus i comunistes als quals ajudava a fugir. Amb una gran força narrativa, elèctrica i colpidora en alguns moments cimals, el relat en quatre capítols de Soc la Milena de Praga està escrit en primera persona, és, doncs, Milena qui parla. Així, en un moment de gran consciència de la situació que està vivint al camp, diu Milena: «Dues coses em mantenien viva: el llibre que planejava sobre totalitarismes [el nazi i el comunista], tirans i camps de treball, i la Greta».

La Greta és Margarete Buber-Neumann, la seva primera biògrafa i amb qui Milena havia travat una amistat a nivell molt profund. En les seves converses, Milena, bona periodista i bona escriptora, havia convidat l’amiga a escriure la primera part d’aquest llibre sobre els totalitarismes, ja que Greta havia estat presonera en un gulag i sabia el pa que allà també s’hi donava. Margarete, que va sobreviure a l’experiència de Ravensbrück, va complir el pacte i, encara, va posar per escrit la primera pedra en el coneixement de qui va ser Milena Jesenská, que ara ens arriba en la recreació literària que de la seva història personal i intel·lectual n’ha fet Monika Zgustova.

Amb un rerefons de documentació i lectures, amb imaginació creativa Monika Zgustova va extraient per al seu relat les perles de moments significatius de la vida i obra de Milena Jesenská, dels quals destaco, per simbòlica, la imatge d’una petita bola de cristall de Bohèmia, la pàtria de Milena, i que passant en algun moment per tots els capítols arriba fins al darrer, fins a l’estada al camp de Ravensbrück. En la nebulosa dels moments precedents a la mort, Milena somia que veu la seva amiga Greta i com aquesta li somriu de manera que la sala queda inundada de sol... i «jo tenia una bola de vidre irisat a les mans». En el marc de fons d’aquest retrat de Milena Jesenská, o Milena de Praga, tal com a ella li agradava anomenar-se, hi desfilen personatges rellevants de la cultura del moment tant a Viena com a Praga, i com els principis morals que potser algun dia havien bastit Europa, en aquests moments només són preservats per personalitats amb qualitat humana que, com bé exposa Monika Zgustova, són capaces d’una valentia basada en un sentiment de solidaritat autèntica que feia que dones del tremp espiritual de Milena Jesenská ajudessin a escapar, a parts iguals, jueus i comunistes, sabent que podien caure en mans de la Gestapo, com així va ser.