Com viuen el fills una separació...

Separar-se es converteix doncs en una decisió molt complicada i traumàtica, la cosa es pot complicar encara més quan hi ha infants pel mig i com els pot afectar. Esdevé una situació que pot desequilibrar, afectant de forma desigual als membres de la família, obligant a fer molts canvis. Cal doncs reduir al màxim els efectes negatius d’una separació, aquesta i el divorci provoquen un trasbals emocional a tots els membres de la família, caldrà treballar per evitar conseqüències traumàtiques.

La separació és un fet dolorós i caldrà que els pares siguin capaços d’atenuar aquest impacte perquè no impliqui cap dany en el desenvolupament psico-evolutiu dels infants.

Com més petits siguin els infants, més importants són les conseqüències. A partir dels 2 anys pot aparèixer la síndrome d’alienació parental.

Cal explicar i molt bé que aquesta separació dels pares els ajudarà a preparar-se per adaptar-se, el com s’explica determina la reacció dels infants. Cal doncs estar segurs de la decisió abans de parlar-ne amb els fills.

Sovint la conseqüència d’una separació ve lligada al retorn de fills grans a la llar i provoca un enrenou massa important per als pares. Pels pares alliberats de les càrregues professionals i de la criança aquest retorn suposa haver de tornar a assumir obligacions quotidianes inexistents fins al moment.

Els nadons poden desenvolupar símptomes derivats del divorci com irritabilitat, plor inconsolable, hiperactivitat, problemes per dormir, malsons, pèrdua de la gana i mals de panxa.

En l’etapa preescolar els infants presenten menys capacitat per avaluar aquesta situació, no disposen d’eines per a entendre i no saben gestionar l’estrès que genera tot plegat.

Els educadors i educadores sovint observem que apareixen sentiments de culpa i de sentir-se abandonats, amb conductes regressives.

A l’adolescència generalment no recorden com va ser la ruptura i com era la família abans de la separació, mentrestant els infants reclamen més atenció, tot plegat va acompanyat d’una pèrdua d’autonomia.

En el cas dels adolescents podem observar sentiments d’impotència, ira cap als progenitors i massa sovint tendeixen a prendre part en el conflicte. Podem observar en la nostra intervenció que hi ha una baixada del rendiment acadèmic i cerquen aixopluc en els seus amics i amigues més propers.

Podem parlar d’unes conseqüències psicològiques, observem problemes de conducta, empitjorament de l’autoestima, consum de tòxics i problemes d’adaptació.

També hi relacionem sentiments d’inseguretat i d’abandó, d’ansietat, retraïment i baix estat d’ànim. Cal estar a l’aguait sobretot en aquells casos en els que apareix una nova parella quan ja es tenen fills de la relació anterior, o iniciar la convivència d'una nova família reconstruïda, aleshores s’haurà de vetllar per garantir uns encaixos fàcils.

Els progenitors han de seguir mantenint el mateix grau de responsabilitat i compromís envers els fills, sense tenir en consideració si són biològics o no. S’han d’evitar les connotacions del meu o la meva, del teu o la teva i sobretot caldrà procurar el mínim de canvis (i pèrdues) possibles.

Una qüestió que té molta importància és com implicar als menors en el procés judicial o evitar criticar a l’altre progenitor davant d’aquests. La mediació familiar intrajudicial és una alternativa a la via judicial, treballa per una separació de mutu acord i el menys traumàtica per als fills. Els progenitors han de fixar els punts de la separació amb la tutela d’un mediador o mediadora.

Cal recordar sempre que els infants necessiten que els expliquem la veritat, adaptant-la a la seva edat, d’aquesta manera tindran més seguretat i una reducció del sentiment d’angoixa.

Segurament pels educadors i educadores és bo deixar-los molt clar el que canviarà i el que no, emfatitzant el que no canviarà. Sempre és interessant cercar un moment de calma, sense presses, cal gestionar les emocions que puguin sorgir. Tenir en consideració quin serà el moment en que comuniquem la notícia al fill, cal fer-ho de manera relaxada i en un entorn agradable.

I sobretot, donar temps perquè ho entenguin, acceptar que hi ha dol i per tant negació, ràbia, tristesa, fins a arribar a l’acceptació. Oferir un espai i demostrar que sempre estarem a la seva disposició per parlar i resoldre interrogants és imprescindible.

Hem observat alguns casos on aquest impacte emocional, pot provocar conductes de risc com autolesives o agressives. També pot provocar trastorns de la conducta alimentària. Els infants necessiten expressar el dolor i la impotència que senten davant la separació i necessiten expressar-ho d'alguna manera.

Molts juristes defensen que es concretin al detall els acords de custòdia i la manera per evitar malentesos o conflictes permanents. Més endavant, es poden anar flexibilitzant els pactes però d'entrada, facilita molt el procés de separació.

Quan es presenta un cas de divorci amb fills, el més probable és que es presentin algunes preocupacions sobre el règim de custòdia. Especialment si el divorci es tramita a Catalunya, on es dona preferència a la custòdia compartida, davant de la resta d’Espanya.

A l’article 92, el Codi civil espanyol recull “...els pares podran acordar al conveni regulador o el jutge podrà decidir, en benefici dels fills, que la pàtria potestat sigui exercida totalment o parcialment per un dels cònjuges”.

En funció sobre si hi ha fills en comú, patrimoni compartit o segons com sigui la situació econòmica de cadascú, s’han de prendre uns acords o uns altres. En dret de família els acords es diuen mesures, com l’atribució del domicili familiar, el sistema de guarda pels fills, l’establiment d’una pensió compensatòria…i s’adopten judicialment les mesures que regiran un cop produïda la separació.

Una separació de mutu acord amb fills és un procés important. Caldrà realitzar els tràmits legals per evitar problemes posteriors no desitjats. En el conveni regulador s’estableixen mesures com la custòdia dels fills, l’ús de l’habitatge familiar i les pensions alimentàries.

“Koke sent tot tipus d'emocions en no comprendre què passa entre els seus pares... El vols ajudar a descobrir què passa perquè pugui sentir-se millor? Tu també estàs passant per alguna cosa semblant? O coneixes algú que estigui passant per això? La separació dels éssers estimats pot ser traumàtica quan el dolor per la pèrdua dispari por, incertesa, una sensació de pèrdua irreparable o pèrdua de seguretat. Com adults, pares, mares i/o qualsevol tipus d'unitat familiar, tenim una gran responsabilitat.” José Luis Gonzalo Marrodán, psicòleg clínic i psicoterapeuta és un especialista en tractar el dol en la infància, de la col·lecció Senticontes i la nova col·lecció Creixicontes

Aquest conte es recomana a nens i nenes entre 3 i 10 anys, proporciona un llenguatge clar, senzill i divertit al mateix temps, conté elements que ajuden a entendre la difícil situació per la qual passa el protagonista, en Koke, i permet treure a la llum part de l'univers interior del petit/a lector/a a través de preguntes que fomenten la reflexió i el desenvolupament de la intel·ligència emocional i recomanacions per als adults.

Joan Rodríguez i Serra és educador social, ( joanr.educadorsocial@gmail.com)