La Vegueria Penedès i el ferrocarril de mercaderies

Quan la política és consens

En política és bo no improvisar de manera continuada, perquè denota una manca de preparació en els temes per tractar; de vegades és un recurs, però no es suficient. Per prendre decisions cal saber que un dibuix té conseqüències econòmiques i jurídiques. Caldrà tindre en compte en una infraestructura -en aquest cas, ferroviària de mercaderies - el següent ordre de vicissituds:

Oportunitat

L’Avanç de Pla Territorial Parcial del Penedès té l’oportunitat de fer-nos veure els dos traçats previstos: un, des de l’estació de Sant Vicenç de Calders (El Vendrell) col·locant un tercer fil a la via actual, passant pel Vendrell, Bellvei, Castellet i la Gornal, l’Arboç, els Monjos, Vilafranca, la Granada i fins a Martorell. I l’altra en l’Eix Transversal, tramitat el 2007 i aprovat el 2010 pel Departament de Territori de la Generalitat, per les localitats de Lleida, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Martorell i Barcelona (port). Preveient també una variant des d’Igualada, Manresa, Vic, Girona, Figueres i França. Ara ens toca decidir.

Un Penedès o un altre

És obvi que si la solució és que passi pel cor de la Vegueria a tocar dels creixements normals dels municipis -sense deixar plusvàlues en el territori, com fins ara- i sense protegir el Penedès vitivinícola amb el seu paisatge, serà un Penedès o un altre.

Feina feta i voluntària

Una comissió de l’Associació Pro Vegueria Penedès, formada per Josep Solé (Anoia), Txus Magallón (Alt Penedès), Jesús Teran (Garraf), Jordi Sánchez Solsona (Baix Penedès) i comandats pel President Jordi Cuyàs (Vilafranca) ens vàrem posar a treballar. Això ha comportat reunions amb experts, responsables del Departament de Territori, alcaldes, consells comarcals, etc. Amb un propòsit, arribar a un CONSENS POLITIC TERRITORIAL.

La bona política, la del pacte, el consens.

Felicitats a tothom els que han fet possible l’acord, però la feina continua. Cal veure dibuixat l’acord en els planejaments i també l’acord de totes les administracions que calguin per poder, ara sí, presentar-ho a Brussel·les i que es realitzi el corredor Mediterrani amb el CONSENS dels territoris. La UE preveu que el 2030 estigui fet.

La definició de la política, de la bona política, és l’art de lo possible i no de l’impossible, no perdem més temps.

Així ho veig.