La ‘tirita’ a l’orella

Diu el metge que va atendre Donald Trump després de l’atemptat que aquest va patir a la vila de Butler, a Pensilvania, que la bala va passar a una mica més de mig centímetre de la superfície lateral del cap, fent un forat d’un parell de centímetres al pavelló auditiu, que va motivar l’hemorràgia que mostren les fotos del moment. Trump s’ha afanyat a parlar de la providència divina que el va fer girar el cap per mirar de reüll un cartell contra la immigració clandestina i que, segons ell, li va salvar la vida, perquè el mig centímetre que va apartar el cap de la trajectòria de la bala, li evità acabar com el president Kennedy, tocat de ple al cap per la bala texana de Lee Harvey Oswald.

Imagino que el metge no deu amagar cap informació substancial sobre la salut del seu pacient encara que es tracti del seu metge personal, fruit de la retirada de la marina, on era contraalmirall, per entrar a la unitat mèdica de la Casa Blanca quan manava Bush i ser nomenat “metge del president” durant el mandat de Barak Obama. Un càrrec discret però que ell va fer popular i un pèl controvertit quan, el 2018, va elogiar públicament els gens de Donald Trump afirmant que, si hagués estat una mica més atent a una dieta sana els darrers 20 anys, podria haver viscut fins els 200 anys mentre, en ser nomenat per ell com a director del departament de veterans, renunciava a la prebenda per mor d’algunes dispenses de medicaments poc curoses i alguns excessos alcohòlics a la feina.

Trump ja ha tornat a la feina. Aquest cap de setmana ha fet un nou míting a l’estat de Michigan, en concret a Grand Rapids, on ha afirmat haver rebut un tret “per la democràcia”, tot mostrant una “tirita” a l’orella que no desvetlla si el seu metge personal li ha cosit el forat o si els seus assessors electorals li recomanen deixar-se un “macro pírcing” que recordi la seva gesta i inciti als nord-americans de bé a mostrar el seu patriotisme tot engegant-se un tret a la part superior del pavelló auditiu per diferenciar-se dels que comparteixen l’estil i lloc de la perforació, amb les orelles femenines tradicionals (els marietes, vaja).

I mentrestant, que fa Joe Biden? Perquè potser no està de més recordar que entre Trump i ell hi ha una pugna per manar en una de les potències del globus terraqui. Doncs, curiosament, el demòcrata també s’ha posat en mans dels metges mentre descansava uns dies -com Pedro Sánchez- per superar l’atac del coronavirus que el metge li havia diagnosticat i afirmava que, a diferencia de Trump , ell no esperava cap signe de Déu, encara que deixava en mans dels metges, dels seus metges, la decisió de retirar-se o no de la cursa electoral. Potser esperant que el seu metge personal fes també alguna revelació sobre els seus gens que li permetés remuntar a les enquestes de cara a la propera convenció del seu partit i a la vista de les primeres mostres de descontent de les seves bases que comencen a demanar-li el tradicional pas al costat que tant de moda està entre la classe política mundial. Això sí, un pas fet amb cura per evitar l’enèsima caiguda o balanceig que evidenciï el seu declivi físic enfront a la imatge del Donald Trump aixecant-se de terra després del tret a l’orella i demanant a la seva gent que “fight”, que lluiti. No sabem si contra la immigració, contra Putin o contra els jutges que segueixen empaitant-lo.

En qualsevol cas, sembla que Nord-Amèrica torni als temps de Roosevelt, quan el president afectat de poliomielitis -és a dir, invàlid- fou objecte d’un atemptat fallit el febrer de 1933 amb Giuseppe Zangara disparant-li i una atenta espectadora, Lillian Cross, colpejant el braç del agressor amb el “bolso”, desviant la bala cap al alcalde de Chicago que seia al seu costat i que resultà mort. Com el bomber de l’atemptat que Donald Trump homenatjà en la seva primera reaparició. Esperem que la coincidència no vagi més enllà i no haguem de patir una nova regressió i una tercera guerra mundial que tothom invoca creuant els dits. Que, per aquestes coses, no hi ha “tirites”.