La inutilitat dels trens i autopistes del Penedès

Per un costat, l’ AP7, que travessa l’Alt i el Baix Penedès, està sobresaturada de camions i, ara a l’estiu, també de turistes, cosa que fa que hi hagi moltes incidències que provoquen retencions llarguíssimes. El dia que escric aquest comentari, l’autobús  Vilafranca-Barcelona del matí ha quedat aturat tant en una direcció com en l’altra. No s’ha sabut trobar un mecanisme econòmic que evités que s’abandonessin altres rutes i totes les Mercaderies passin per aquí. Pel Garraf el problema és al contrari: l’elevat cost del peatge fa que molts vehicles agafin la C15 per arribar, via Vilafranca, a la saturada AP7. Segur que no hi ha instruments, com sí que hi són en altres països, que ajudin a repartir el trànsit de Mercaderies (fins que moltes viatgin en tren) per les diferents autovies que creuen el país (A2, Eix Transversal, Autopista Pau Casals)? 

En quan als trens ens hem deixat enganyar per la transformació de les vies de Tarragona a Barcelona, passant pel Vendrell i Vilafranca, en un pas preferent pels Mercaderies; això vol dir problemes, no tant sols ara amb les obres, sinó sobretot quan ja hi passin aquests trens de 750 metres de llarg plens de containers. No hi hem oposat cap resistència i ens han fet creure que era el més normal del món. Mentre tant l’Anoia continua amb un tren que no resol la comunicació ni amb Barcelona, ni amb Lleida. 

Què més ha de passar per que reaccionem? Necessitem solucions immediates i altres a mig termini, com ja es deia en l’acte que va aplegar als partits polítics arrelats al Penedès, previ a les eleccions europees. Entre les immediates caldria trobar mecanismes per estimular la diversificació del trànsit dels camions, regulant els de mercaderies perilloses, o l’aprofitament de les vies d’Alta Velocitat per la comunicació Tarragona-Vilafranca-Barcelona. Per tenir resultats a mig termini cal treballar des de ja en que les Mercaderies de llarg recorregut viatgin en una línia de tren pensada per transportar-les, que alhora resolgui problemes per allà on passi, en comptes de crear-ne; per això el Govern de la Generalitat, al 2010, va aprovar el Pla Director de l’Eix Transversal Ferroviari, que en el tram Lleida/Igualada/Martorell donaria també servei als passatgers de l’Anoia, milloraria el dels habitants del Baix i Alt Penedès i evitaria temptacions d’utilitzar el Garraf pel pas dels Mercaderies d’ample “espanyol”, que segur que encara voltaran uns quants anys. Ens hi posem? Per que si no reivindiquem una bona mobilitat la gent de les comarques del Penedès, no ho farà ningú.