Prémer el botó i...

Sempre recordaré que quan era petit i l’aparell de ràdio no se sentia prou bé es donaven un parell de cops a la caixa i la ràdio, gairebé sempre, recuperava el seu estat normal, o quan a la pantalla de les “teles” hi havia aquell puntejat que en deien “neu” també s’intentava orientar l’antena o un copet ben donat i es recuperava la imatge. Si no era així els sentenciós “és d’ells” acabava qualsevol intent fallit de recuperar la imatge.

Deien les àvies que les màquines les carrega el diable, però mica en mica l’evolució de la tècnica i de la intel·ligència han millorat i molt però vet aquí que  ens ha portat sorpreses. Era divendres passat. Un individu havia d’actualitzar els sistemes d’antivirus. Però un problema informàtic d'un proveïdor de seguretat de Microsoft ha desencadenat en una avaria massiva en equips amb el sistema operatiu Windows.

Segons diuen ha estat un error en prémer un botó per reiniciar el procés després d’una actualització de seguretat.

A partir d’aquí s’han començat a paralitzar i a entrar en fallida molts sistemes operatius de moltes empreses i també d’alguns serveis públics.

Preocupant que els sistemes de la sanitat hagin, en alguns casos, haver de deixar d’operar perquè no hi havia manera de que el seu funcionament estès garantit. Així el 061 només estava operatiu a mitges i en alguns hospitals de Catalunya van haver de suspendre sessions de tractament. Un desastre. Altres afectacions han estat a les companyies aèries de tot el món. En alguns casos s’han donat la situació de que la tripulació de les aeronaus passava llista literalment a viva veu. El tripulant cantava el nom i s’anava escoltant Present; i si algú s’havia colat en un vol que no era el seu era descobert ràpidament. Les targes d’embarcament i de facturació d’equipatges es feia a mà. Ah! Inesperat.  Alguns ja els costava escriure amb un bolígraf...

I com en una cadena de fitxes de dominó tot anava caient, que si pagaments electrònics, que si algunes televisions perdien la imatge, que bizum fallava, que si serveis d’identificació...

Trens que s’aturaven a Londres i més cadenes de televisions que quedaven en negre a les pantalles.

Durant una estona semblava que el caos es podia estendre.

Tothom rebuscava si trobava alguna calculadora analògica que recordava haver guardat com un regal de la caixa d’estalvis o qui encara en tenia de quan va estudiar EGB, i remenaven armaris de mals endreços a veure si trobaven una màquina d’escriure per si fallaven els ordinadors, el més buscat era el paper carbó per fer còpies i el tippex ja que es preveien moltes errades...

Els “negociats” d’intendència de les administracions repassaven magatzems carregats de pols per retrobar tinters, plomes i “manguitos” per si havia de retrocedir una quants anys per poder fer la feina.

En fi un desfici, i cada cop que posaves la ràdio semblava que tot plegat anava a més, ens acostàvem al precipici...

S’ensumava un col·lapse universal de conseqüències imprevistes.

S’activaven plans d’emergència contingència.

Es reunien les gabinets de crisi.

S’aplicaven els plans B o C (Qui en tingués) per minimitzar els possibles danys.

Reunions de gurus, xamans, bruixes i bruixots, druides i altres éssers que poden exercir a la màgia es trobaven i eren reclamats per veure si amb un conjur ho podessin resoldre..

I anava augmentant la sensació d’angoixa en molts executius..

I anaven sumant avions que no s’enlairaven, serveis que no podien funcionar amb garanties.

Però no. 

De cop i volta hem sentit la vulnerabilitat ben a prop crèiem que tot estava ben lligat i protegit i ens adonem que la fragilitat és molt més a prop del que ens pensàvem. I això realment ens hauria de fer reflexionar.

Es diu que un 60 % de tots els sistemes operatius que funcionen al món estan coberts per menys de cinc empreses. És obvi que aquesta gran contradicció de seguir en tant poques mans és una mostra de debilitat i altament perillós com hem pogut veure en aquets avís que hem tingut aquesta setmana passada.

Un cop resolt, un cop tot torni a funcionar amb una certa “normalitat” ben segur que es buscaran noves maneres de protegir i enrobustir els sistemes sobretot en aquells que poden afectar de manera greu a les persones. Mira, que estiguis un dia sense pagar amb tarja, o si molt ens apuren, que hagis de canviar d’avió pot passar però que algú es quedi sense fer la sessió de ràdio o químio no és tolerable.

Hem tingut el primer avís -potser ja n’hi ha hagut d’altres menys espectaculars i menys públics- i per tant és el moment d’actuar i retrobar els mecanismes per si n’arriba un segon i un tercer no estiguem tan desprotegit ni siguem tant vulnerables... A veure si els responsables es posen les piles.

I encara una pregunta gens innocent: tot això qui ho paga?

I encara més, una visió, d’aquí uns anys en una colònia de jubilats de la Florida es veu que hi ha un jubilat que explica que ell va prémer el botó que va generar un petit caos durant uns dies al món... els altre jubilats se’l miren amb una certa condescendència i pensen quina llàstima el cap ja li falla...

I no, va ser així, prémer un botó i... es va desfermar el pànic i sort que no era el nuclear.

I sort que només va ser error no intencionat.