Simbolisme i iconografia del Tarot

En una acurada, magnífica edició il·lustrada, Ediciones Obelisco ha publicat Simbolismo e iconografia del Tarot, de Juli Peradejordi, que ja l’any 1981 va publicar el seu primer treball sobre el Tarot, El libro de Toth, al qual va seguir Los templarios y el Tarot (2005).

Una prèvia: cal recordar que Toth, un déu lunar, era el déu de la saviesa i de l’escriptura del panteó egipci que va inventar, crear els jeroglífics, així com era el guardià dels registres dels déus. És l’autor del Llibre de Toth, que conté els textos de fórmules màgiques i el conjunt de la saviesa de Toth. En tant que déu de la ciència i de la medicina, la mitologia egípcia el recorda per ser l’encarregat de proporcionar a Isis els encantaments –en realitat, fórmules científiques-, que van permetre tornar a la vida a Osiris el temps suficient perquè la parella divina Isis i Osiris poguessin concebre Horus, el déu egipci del cel. En una de les seves moltes funcions, ja que era l’ajudant de Ra totpoderós, Toth era el protector i el missatger dels déus i tenia encomanada la missió de protegir Udjat, o l’Ull d’Horus, que veiem en amulets, jeroglífics i pintures egípcies.

Les cartes del Tarot són enigmàtiques, algunes fan molt de respecte i fins i tot por per la iconografia que presenten, com ara la del Boig, la del Penjat, la del Diable o la de la Mort. Això no obstant, cal saber ‘llegir-les’ en cada circumstància, ja que res no és el que sembla a primera vista. I és que el Tarot tradicional vehicula, com el I ching xinès, un ensenyament, un missatge que cal interpretar no pas ‘llegir’ literalment de les imatges. El Tarot tradicional és el que els antics anomenaven un Mutus Liber, un llibre mut, un llibre sense paraules. D’aquí ve que, com en les imatges simbòliques que veiem en les pintures romàniques, calgui conèixer els símbols que doten de sentit les figures reproduïdes en les cartes del Tarot, algunes de gran bellesa artística segons l’època en què han estat dibuixades.

Els naips o cartes del Tarot són alguna cosa més que un suport endevinatori. Com tota saviesa inspirada, resulta fosca i més quan es troba fragmentada en els 22 arcans. Més que ‘llegir’ el Tarot, diu Peradejordi, el que cal és ‘llegir-se’ a través de les imatges del Tarot. I és que per la seva pròpia naturalesa que prové de les profunditats de l’existència humana, els misteris o ensenyaments que les cartes custodien no poden ser expressats mitjançant les paraules convencionals: aquests ensenyaments o missatges són d’índole espiritual i, per tant, no es dirigeixen a la intel·ligència discursiva sinó directament a l’ànima. És l’ànima qui amb la seva visió que va més enllà de l’evident, ‘llegeix’ el missatge que es vehicula a través de les imatges del Tarot: una interpretació diferent per a cada persona en funció de l’estat de la seva ànima.

A través dels seus amplis coneixements, a Simbolismo e iconografia del Tarot, Juli Peradejordi desplega les possibilitats interpretatives de cada carta a través del simbolisme que hi és expressat des de fa segles. Entre les moltes cites històriques que conté aquest llibre, l’autor recull aquesta d’Antoine Court de Gébelin (1725-1784), i tradueixo: «Sorpresa que causaria el descobriment d’un llibre egipci si se’ns digués que encara existeix en els nostres dies un llibre de l’antic Egipte, un dels llibres que es van escapar de les flames que van devorar les seves superbes biblioteques i que conté la doctrina més pura... Diguem-ho d’una vegada: aquest llibre és el Tarot».

El Tarot és un llibre d’imatges simbòliques que, com escriu Juli Peradejordi, «ens parla de l’Home [genèric d’home i dona, és clar], aquest Home en majúscula, l’home interior adormit dins de l’home exterior que creiem que som. Aquest home interior, mancat de la Paraula alliberadora, és com El Boig, Le Mat, mut». Cal que la Paraula, o el Verb creador, o l’Esperit Sant segons l’imaginari col·lectiu judeocristià, desperti la nostra ànima adormida o perduda en la pura fisiologia o en la pura banalitat. Vet aquí com s’espera que puguin ser llegides les cartes del Tarot que transporten i revelen un missatge tan universal com particular segons, com he dit abans, l’estat de l’ànima de cadascú en la circumstància del moment: adormida, distreta o perduda, o desperta.