Ha mort la seducció?

Més enllà de l'esclat glamurós de 3 setmanes on es va projectar al món tota l'essència vital del concepte de bellesa, aflora tot el sentiment del què és la buidor. Sens dubte, una gran pèrdua!.

De ben segur que li hauria plagut molt més acomiadar-se dels seus fans des d'un nou film dins la seva dilatada i reeixida trajectòria. Es va haver de conformar, però, amb la proclama d'un discurs d'agraïment -cinc anys abans-arran l'homenatge que se li va tributar per part del Festival de Cannes... Allí va expressar, amb contundència sincera, el seu menysteniment envers la feblesa inconsistent d'una fama transitòria. "Sic transit gloria mundi!" "Pulvis est et in pulverem reverteris!".

Un actor que feia palès el joc de la seducció entre la classe popular. Una figura que aconseguí, d'alguna manera, treure el país d'un sot humiliant associat a l'acceptació submisa de l'ocupació nazi per part de les seves elits. Les pel·lícules del seu currículum van convèncer el món que França tenia propostes estètiques per esperonar tothom en redreçar un esperit de lluita i revifalla, després de la destrucció bèl·lica.

Sóc conscient que més d'un em titllarà d'il·lús fent aquesta reivindicació. A la denominada era digital, les trobades i els diàlegs interpersonals queden oprimits/esclafats pel boom cibernètic. Una praxi rutinària que ofega i aïlla allò que jo definiria com a "calor humà". On podem convenir que és el món dels sentiments ? És obvi, per tant, que advoqui per un desig i/o somni de contrastar aquest vell tarannà en front d'artilugis i invents com la Intel·ligència artificial, les bones maneres, la pressa, la insolidaritat i, fins i tot, la xenofòbia.

" I have a dream / J'ai un rêve / Tinc un somni ! "