El Rector de Vallfogona

En l’àmbit de l’expressió literària va tenir un bon representant en aquest personatge singular que va ser Francesc Vicent Garcia, més conegut com  el Rector de Vallfogona, del qual l’any passat es van commemorar els 400 de la seva mort, l’any 1623, a Vallfogona de Riucorb.

Nascut l’any 1579, el Rector de Vallfogona tenia 44 anys quan va morir, els mateixos 44 anys que tenia el capellà poeta com ell, Climent Forner (Manresa, 1927), quan va escriure un conjunt de 44 dècimes a través de les quals Climent s’adreça al Rector de Vallfogona. En l’avinentesa de la commemoració del quart centenari de naixement de Francesc Vicent Garcia no es podia deixar passar l’oportunitat que veiés la llum el llibre de poemes Carta al Rector de Vallfogona, que conté les 44 dècimes de Climent Forner ara publicades per l’editorial L’Albí.

Resulten de lectura molt interessant els versos de Forner en diàleg amical i jocós, però amb fondària, amb els temes que el Rector de Vallfogona tracta en els seus. Quatre segles distancien la tasca pastoral de l’un i de l’altre, l’Església no és la mateixa, però hi ha actituds de fons, fins i tot ben arrelades, que no canvien a desgrat de la secularització de la societat: «Ja se sap, als capellans/ la gent d’ara com abans/ ens penja les seves llufes». No pas a la Inquisició, poca broma. Però fins no fa tant de temps els capellans han estat un blanc perfecte pel paper destacat que tenien en parròquies i monestirs. Han estat diana dels defectes i mals (la qual cosa no vol dir que alguns no els tinguessin) que es veuen en els altres però que no veiem en nosaltres. En l’Evangeli se’n fa esment: «Treu la biga del teu ull i llavors hi veuràs prou clar per treure la brossa de l’ull del teu germà». Prejudicis i actituds a la defensiva, de projecció enfora de les pròpies faltes molt comuna que, en el camp de la psicologia, indica immaduresa i irresponsabilitat respecte dels propis actes.

Aquesta reflexió, que ateny un sentit tan psicològic com moral, i que encara podria anar més enllà si la situéssim en l’espai de la metafísica, és una de les moltes reflexions que es poden fer en la lectura dels poemes que componen la Carta al Rector de Vallfogona, de Climent Forner. I és que, tal com fa avinent Jaume Huch en els seus comentaris a l’epíleg del llibre, la carta pren volada intel·lectual en cada contrapunt de la lírica, a estones tan faceciosa, del Rector de Vallfogona, al qual se li han atribuït versos que no són de la seva autoria, però que han abonat el mite d’autor humorístic, irònic i escatològic que ha pervingut fins els nostres dies.

Albert Rossich, comissari de l’Any del Rector de Vallfogona, ha destacat que en contra del «tòpic àmpliament divulgat a partir del segle XIX, l’escatologia no és un tema important» en la poesia d’aquest eclesiàstic home de lletres. La fama d’escatològic li ve de la llegenda, de l’anecdotari i d’alguns poemes que li van ser atribuïts, si bé «el gran tema de l’obra de Garcia és el desig».

De la personalitat i del mite del Rector de Vallfogona, els lectors de la Carta al Rector de Vallfogona, de Climent Forner, en poden adquirir més dades biogràfiques en l’exposició que fins al dia 15 de setembre d’aquest 2024 es podrà veure al Museu d’Història de Catalunya, els comissaris de la qual són Albert Rossich i Marc Sogues. Ara tenim a mà saber-ne més d’aquest rector de qui tothom a sentit a parlar, però que en general es desconeixen els detalls d’aquest personatge popular, familiar, icona d’un Barroc català que tantes llums va posar en l’àmbit de la música, dels entremesos populars, de l’art (pintura, escultura i arquitectura), i, en l’àmbit de la literatura, en la poètica, que cal redescobrir i actualitzar-ne la valoració, de Francesc Vicent Garcia, el Rector de Vallfogona.