Una qüestió de drets

A finals de l’agost, a pocs dies de començar el nou curs polític, s’ha generat de manera més o menys artificial l’enèsima polèmica política entre el PP i el PSOE. Si a principi d’estiu encara cuejava el tema de l’amnistia, el va seguir la controvèrsia sobre el finançament de Catalunya fruit de l’acord d’investidura de Salvador Illa, ara com a punt i seguit hi ha el tema de la immigració al mig de la polèmica. El PP ha fet bandera d’aquests temes en un seguit de declaracions amb un objectiu de difusió de la idea de que l’amnistia no es constitucional i que Espanya es trenca pels suposats beneficis que es volen donar a Catalunya. Però el cert és que ambdós temes han anat perdent força i per tant calia trobar un nou element que pugues generar confrontació i aixecar les baixes passions més irracionals, naturalment el tema escollit és el recurrent  i fàcilment manipulable de la immigració.

Hi ha hagut primer una voluntat que va sorgint i fluctuant amb determinada intensitat, l’associació de immigració i seguretat. La informació que a més no és certa estadísticament afirma que els casos d’augment de delinqüència són degut a la presència d’estrangers. Sembla que es vulgui convertir el fenomen de les migracions de les persones en un problema de seguretat, d’ordre públic. I la realitat va per una altra banda, però és una afirmació que genera recels entre la població i crea una percepció, que a vegades, és més potent que la mateixa realitat.

Aquesta no una és associació d’ara ja els ultradretans Le Pen i aquí el mateix Aznar, van carregar les tintes en aquest tema.

Ara l’excusa per tornar a posar d’actualitat el debat ha estat el viatge que ha fet el president espanyol a diversos països d’Àfrica per intentar un cert control de les migracions no estructurades ni convingudes i que moltes vegades, massa, són fruit de les màfies que controlen les rutes migratòries cap a Europa.

El PP ha llençat la idea interessada de que el viatge de Sánchez servirà d’efecte crida i encara generarà més expectatives de poder arribar fins Europa a través d’Espanya que segons el PP és el que es dedueix de les paraules de Sánchez.

El potent entorn mediàtic de la dreta més descaradament ultra espanyola ha fet córrer també que Sánchez va prometre, a Mauritània, dos-cents cinquanta mil llocs de treballs cada any als immigrants africans que arribessin a l'estat espanyol des d'ara fins al 2050. Ni això és veritat però tampoc tindria cap sentit fer promeses a vint-i-cinc anys vista, però noi, aquí no hi ha qui aturi les reiterades falsedats que de manera impune fan córrer determinants grups i partits. 

El PP ha tornat a posar en marxa la seva màquina de treure suc de qualsevol situació que pogués ser potencialment un desgast pel govern. Dos conceptes que han tornat a sortir ara, deportació d’immigrants entrats il·legalment al país i immigració circular. Conceptes que ja s’havien posat damunt la taula fa molts mesos abans amb acord amb la legislació europea, llavors això semblava que no va ser cap problema pel PP -i realment no són mesures massa socials ni equilibrades i fins i tot rebutjables en alguns casos per injustes- però en el seu moment no semblaven objecte de crítica. Ara són elements de confrontació artificial.

Si és cert, i per nosaltres ho és, que totes les persones tenen els mateixos drets i alhora els mateixos deures, que ens movem en un marc legislatiu que reconeix la igualtat, cal que les mesures respecte a la immigració facin un gir gran. L’augment de manera potser massa ràpida i alta de fluxos migratoris pot haver comportat un certa sensació d’intrusisme en alguns sectors de la societat receptora. Aquesta sensació, que en alguns moments pot ésser més que això només es pot combatre amb l’augment dels serveis bàsics. Perquè es tracta de combatre sense bonisme, però tampoc sense demagògia, amb fets contrastables i amb dades certes, els que rebutgen la presencia de persones provinents d’altre indrets, la majoria dels quals fuig de condicions realment infrahumanes. Des d’aquí ens ho mirem i potser ens lamentem, però no passem col·lectivament d’això. Però a segons quins sector polítics els és igual que calguin immigrants per cobrir bona part d’alguns llocs de treball necessaris i imprescindibles ara, i en el futur, el que busquen és generar un estat d’opinió contrari a la immigració i de passada, si pot ser, fer-ne responsable al govern de totes les presumptes malvestats que diuen que porten les persones  immigrades. Vegis que en la darrera enquesta del CIS ha augmentat en 10 punts la percepció de que la immigració és un problema (del 7,6 l’any passat al 16,9 enguany) a partir d’aquí resultats electorals com el de dos Land alemanys, amb un augment notable de forces feixistes, és un fet. La desinformació qualla.  

La presència de nous ciutadans ha aguditzat els problemes existents en els serveis però no els ha creat de nou i, per tant, les respostes que cal donar també necessiten d’adequar-se com més aviat millor a les necessitats reals dels barris i ciutats que són receptors de nous ciutadans i ciutadanes. Necessàriament caldrà, també, des d’una òptica de realisme atendre a la diferencia amb alguna especificitat que ajudi a través de la reflexió cívica sobre els models d’acollida, permetre una convivència real i una immersió en les noves realitats que els tocarà viure als nouvinguts.

Els estudis econòmics assenyalen que caldrà la vinguda de molta més gent de que ve per fer sostenible els sistema econòmic en el futur. El “mercat” ho demanarà per cobrir llocs de treball per tant millor estar preparats.

Ara, veient l’actitud d’una dreta cada cop més radicalitzada i descomplexada per anar esbombant falses notícies i generar pors i odis en aquets tema es necessari que s’afronti el debat amb racionalitat, desmentint informacions falses, combatent els prejudicis xenòfobs, posant dades reals damunt la taula, proposant mesures en positiu, ser molt escrupolosos amb les deportacions evitant-les al màxim, fent complir la legislació, els tractats europeus, els convenis bilaterals i el que calgui, sí evidentment, però sobretot crec que cal abordar el tema de la immigració des del respecte als drets fonamentals de les persones i des de la solidaritat.