Que comenci la festa!, i sobretot que duri

Usem la frase de que tots els sants tenen capvuitada quan felicitem alguna persona pel seu c sant o aniversari el dia que no toca. Es una frase recurrent que ve a dir que durant un període de vuit dies és vigent l'onomàstica d'una persona. Per tant és una mostra de que la festa s’allarga, a partir del dia assenyalat encara la felicitació té validesa. Habitualment l’església quan celebrar les seves festes més destacades també tenen la seva capvuitada.

I encara la mateixa església té (ara tot plegat ha anat una mica a la baixa) per costum celebrar “novenes” com temps de preparació per alguna festa important. Ja veiem doncs que per davant o per darrera hi ha sempre la voluntat de que la festa perduri, allargar al màxim per segurament trencar la rutina, per  mantenir l’esperit ben viu per gaudir del temps de festa.

El nostre calendari està òbviament marcat pels temps festiu, anem saltant de festa en festa com si fos el joc de l’oca i encara més, allarguem els festius amb algun pont o algun aqüeducte.

Hi ha qui conta el dies de manera compulsiva per anar sabent quan temps li queda encara per tornar a gaudir del temps lúdic, o les vacances concebudes també com un temps festiu. Diuen els estudis (alguns ben estranys) que fan les universitat del món que el temps en que s’assoleix la màxima felicitat per algunes (no diuen quantes) persones  és precisament els set dies anteriors al començament de les vacances, és a dir que el gaudi està en l’anhel de començar, un cop estàs en mig d’aquest temps ociós ja no es frueix tant.  Fixem-nos que ara fins i tot posem en els programes d’actes festius les prèvies preparacions com si ja fossin de facto la celebració. Així assaigs de falcons, bordegassos, bastons en totes les mil i una possibilitats ja esdevenen un acte de la pròpia festa... Desig de fruir del temps en que es comença a entreveure que el temps fixat i taxat com a festiu arriba.

Has de pregar que el camí sigui llarg,

ple d'aventures, ple de coneixences.

Escrivia Konstantinos Kavafis, per tant hem de fruit del temps anterior a que arribi aquell moment en que tots nosaltres celebrem com a temps de joia, de gaudi, de celebració, de veure’ns, de festejar, de tocar-nos...

Abans d’arribar a la Itaca festiva (a l’altre ja esperarem una mica per anar-hi) hi ha el temps i el camí del viatge i aquests cal que siguin tant plenament satisfactori com la desitjada arribada. Quan arribes s’acaba l’emoció del viatge, la gresca la il·lusió de l’anada cap a la festa.

Per tant hi ha una voluntat d’allargar el temps festiu ja sigui avançant la seva ambientació o allargar el moment final per poder viure l’emoció prèvia a la celebració festiva de l’arribada però també anar allargant el moment del final.  

Això que sembla un procés natural que tots i totes a vegades està tenyida d’una artificialitat peculiar. El darrer exemple ha estat el que ha protagonitzat el President de Veneçuela (que esperem que algun dia publiqui les actes electorals) que ha manifestat que: "Arriba setembre i ja fa olor de Nadal; per això, i en homenatge i agraïment als votants, decretaré Nadal per a l'u d'octubre". Doncs ja ho tenim agraïment als votants i afirma que el seu  homenatge serà que Nadal comenci gairebé tres mesos abans "Serà un Nadal amb pau, felicitat i seguretat", ha sentenciat Maduro entre aplaudiments del públic. Però el més divertit o sorprenent és que això d’avançar el Nadal per Maduro és ja una acció habitual, no és el primer cop que el dirigent veneçolà organitza el Nadals segons li convingui. L'any 2019 ja va avançar les festes de Nadal per al mes de novembre, el 2020 el va situar al 15 d'octubre i el 2021 també ho va fer a principis d'aquell mes. S’espera però que l’avançament vagi acompanyat d’un repartiment de menjar i ajust en els barris de les ciutats, vaja un “aguinaldo”.

Ja veiem doncs mentre espera que hi hagi un reconeixement internacional de la seva nova presidència que no arribarà. Alegria, comencem la festa i el Nadal com un xiclet que s’estira amunt i avall segons conveniència...

En fi allò que molts somiem allargar la festa fins l’infinit  Maduro ens ho porta sense problemes i li dóna valor administratiu.

Però alerta, Maduro ja va tard l’alcalde socialista de Vigo, Abel Caballero, el dia 2 d’agost ja va anunciar “empezamos el montaje de Navidad», «Hoy vamos a poner el primero de los adornos», i obrirà els llums el mes de novembre en mig d’un acte popular com ve fent els darrers anys.

El més paradoxal és que qui marca moltes vegades el principi de l’època de Nadal, és la maquinària consumista quan comencen a aparèixer els primers anuncis i els primers aparadors amb tota al parafernàlia vinculada al Nadal comercial.

El capitalisme més procliu al consumisme i el President  Maduro es baten per saber qui més aviat promourà el Nadal i entremig si cola l’Abel Caballero amb les seves lluminàries.

En el fons, tot plegat és una festa continuada, i no oblidem que quan les ciutats s’acompanyaven d’un frase identificadora ja aquí dèiem allò de que Vilanova és Festa, vam ser pioners.

Doncs, endavant les atxes!