70 anys del retrobament de Charlie Rivel amb Cubelles (1954)

És abastament conegut que Josep Andreu-Charlie Rivel va néixer de manera accidental a Cubelles el 23 d’abril de 1896. Els seus pares, Josep Andreu Pausas i Marie-Louise Lasserre, saltimbanquis de professió, actuaven a la plaça de la Vila quan van haver d’interrompre la funció perquè la dona va començar a tenir dolors de part. La intervenció de l’adolescent Teresina Soler Miró, filla de cal Segarrès, el cafè de la plaça, va ser decisiva perquè la seva família s’entendrís pels artistes ambulants i els acomodessin un lloc perquè es produís l’infantament, el qual va ser atès també, com era habitual, per algunes dones del poble, a part les de la casa. El nounat no tornaria al poble que el va veure néixer fins cinquanta-vuit anys més tard, ja convertit en un dels clowns de més prestigi mundial. Va ser a finals de setembre de 1954, ara fa, doncs, 70 anys.

Josep Andreu i la casa on va néixer (al fons)

Charlie Rivel havia arribat a Barcelona per a actuar-hi durant les festes de la Mercè. Enrere quedava el període gens clar de la seva estada a Alemanya durant la Segona Guerra Mundial, la seva retirada durant uns anys per culpa d’una depressió i el seu retorn als escenaris -esperonat pel seu amic Grock, un altre pallasso il·lustre-, actuant en diverses ciutats europees. El clown apareixia com a principal figura del Circ Price, situat davant del desaparegut teatre Olímpia, en un cartell programat per l'empresari Joan Carcellé, el qual va organitzar una tournée per Espanya i Portugal amb l'objectiu de presentar el gran pallasso a públics que no el coneixien o que el coneixien poc.

Donada la fama internacional de què venia precedit, no és d'estranyar que Rivel fos entrevistat per la premsa barcelonina i va ser aleshores que manifestà el seu anhel per visitar Cubelles, població que mai havia pogut situar en el mapa. El periodista Sempronio, el crític Sebastià Gasch i el fotògraf Postius el van animar a visitar el seu poble de naixement però també cal ressaltar que l'alcalde, Joan Albet Aviñó en llegir les declaracions de Josep Andreu es presentà a Barcelona per anunciar-li que Cubelles el rebria amb els braços oberts.

Així va ser com Charlie Rivel va conèixer per fi el seu lloc de bressol, un retrobament que va trasbalsar la monotonia dels dies feiners del poble, donant-li un aire festiu, i que va significar un motiu d'orgull per als vilatans. S'hi desplaçà en cotxe, amb la seva esposa, Carmen Busto, i els esmentats Sempronio i Postius, els quals deixarien constància d'aquella visita històrica en un reportatge publicat a la prestigiosa revista Destino el 16 d’octubre de 1954.

Reportatge de la revista Destino sobre la primera visita de Charlie Rivel a Cubelles

Si durant el trajecte Rivel ja trobava meravellós el paisatge que anava descobrint, el que viuria poc després en aquell radiant i calorós dia de finals de setembre el deixaria encisat de manera definitiva del lloc on va veure la llum per primer cop. I és que l'entusiasta rebuda que li dispensaren els cubellencs, al costat de la imatge bucòlica que li oferia la petita vila agrícola, amb les seves vinyes verdes vorejant la Mediterrània, el va corprendre de tal manera que dintre seu va aflorar la idea d'establir-hi la residència algun dia.

Quan Rivel i els seus acompanyants van arribar a Cubelles -finals de setembre, com hem dit, encara que no hem pogut concretar la data exacta-, després de travessar aquella frondosa renglera de plataners malauradament desapareguts, a banda i banda de la carretera s'hi amuntegava una munió de nens i nenes que, en descendir del cotxe l'il·lustre visitant, el van victorejar i el van esclafar literalment, estirant-li l'americana i abraçant-lo. A prou feines havien sentit a parlar d'aquell personatge que potser molts d'ells esperaven que arribés vestit de clown, però era suficient que els haguessin dit que l'home que anaven a rebre era el millor pallasso del món i que havia nascut a Cubelles. Charlie Rivel va poder ser rescatat d'aquell autèntic bany de masses per les autoritats locals, que li donaren la benvinguda i el van portar a passejar pels peculiars carrers del poble, sempre acompanyats per la mainada, que aquell dia va tenir festa d'escola, igual com passava quan el visitant era el bisbe o el governador civil.

Durant el recorregut pel poble, Josep Andreu era saludat per tothom i va tenir ocasió d'abraçar algunes dones que van assistir la seva mare durant l'infantament, com la Dolors Romagosa, de cal Barraques, la Llopeta Gibert i, naturalment, la Teresina Soler. De la mà de qui havia estat el seu àngel protector, Rivel va poder veure la cambra on va néixer, pràcticament idèntica malgrat el pas dels anys. El sòl estava cobert de melons, els enfilalls de tomacons penjaven del sostre i el llit vell encara era al mateix lloc. La Teresina va contar-li tota l'aventura del seu naixement, de com ella i la seva família van acollir la seva mare quan va sentir els primers dolors de part i que li van impedir completar la funció que, juntament amb el seu marit, estaven representant a la mateixa plaça. L'artista, aleshores, entre admirat i emocionat va exclamar: “Vaig tenir la gran sort de néixer a Cubelles. El meu pare va tenir la gran idea de venir a treballar aquí”.

Després d'escoltar ben embadalit la narració de la senyora Teresina, Charlie Rivel va sortir al balcó i la quitxalla va arrencar en aplaudiments, tot esperant que fes gala del seu art, oferint una actuació. Però aquell no era el moment. Ja hi hauria ocasió més endavant per actuar al lloc on ho havien fet els seus pares cinquanta-vuit anys abans, desig que el pallasso va expressar en aquells instants. Ara tocava continuar la visita. Primer va anar a l'església i a continuació va pujar a l'Ajuntament, on se li mostrà l'acta del seu naixement en el llibre del Registre Civil i va descobrir que no havia nascut el 24 d’abril, com indicava el seu passaport, sinó el 23. Després hi hagué un nou recorregut, aquesta vegada per la part més vella del poble i, finalment, la visita a l'altre edifici emblemàtic de Cubelles: el castell. I per compensar la petita decepció que van tenir nens i nenes en no veure'l actuar va lliurar dues mil pessetes al batlle per tal que se’ls obsequiés amb un berenar.

Abans de retornar a la Ciutat Comtal, Rivel i els seus acompanyants prengueren l'aperitiu a la casa de l'alcalde. Així finalitzava el retrobament de Josep Andreu amb el seu lloc d'origen, un fet que li deixà forta petjada i que va contribuir també que el nom de Cubelles fos una mica més conegut arreu. Sempronio, en la seva crònica de Destino, va escriure que a Charlie Rivel “Cubelles li ha guanyat el cor. Deia i repetia que en cas de poder triar, tornaria a néixer a Cubelles. L'encisava el silenci dels carrers del poble, la puresa del seu horitzó, el ritme tranquil de les feines agrícoles, la suavitat del seu paisatge de vinyes i garrofers, la visió del mar blau... I particularment l'intrigava i l'obsessionava la figuera del cim del campanar arrelada entre pedres”.

Respecte a les seves actuacions a Barcelona, al Circ Price, aquestes van finalitzar el 15 d'octubre amb un homenatge en el qual van participar figures del circ, del teatre i del cinema, com ara el crític Sebastià Gasch, el tenor Hipòlit Lázaro i els actors Enric Borràs, Enric Guitart i Paco Martínez Soria.

Charlie Rivel trigaria encara uns quants anys més a tornar a Cubelles. Ho va fer a finals de 1962, aprofitant la seva estada a Barcelona amb motiu de ser el personatge convidat del famós programa de TVE “Esta es su vida”. L’any següent, durant la Festa Major, oferí una paròdia de l’arribada dels seus pares a Cubelles aquell 1896 i va rebre un homenatge en què se li dedicà un carrer. A partir d’aquí, i sobretot quan va tenir enllestida la seva nova casa a la zona marítima, la presència de Charlie Rivel sovintejà a Cubelles fins que es convertí en la seva residència permanent.